Esquerra Verda (Dinamarca)

Esquerra Verda^[1] (en danès, Socialistisk Folkeparti, lit. ‘Partit Popular Socialista’) és un partit polític danès fundat el 15 de febrer de 1959 per Aksel Larsen, líder del Partit Comunista de Dinamarca i agent de la CIA, que fou expulsat del partit per criticar la invasió d'Hongria de 1956, i s'escindí cercant una tercera via entre capitalisme i socialisme. Abans se’l coneixia com a Partit Popular Socialista (que seria la traducció literal del danès), però l'any 2022 el partit va decidir que, a escala internacional, s'anomenaria Green Left o «Esquerra Verda».^[1]

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Esquerra Verda

Dades
Nom curt	F i SF
Tipus	partit polític
Ideologia	popular socialism (en) política verda socialisme democràtic socialisme de mercat
Alineació política	centreesquerra
Forma jurídica	associació
Història
Separat de	Partit Comunista de Dinamarca
Creació	15 febrer 1959
Fundador	Aksel Larsen
Activitat
Membre de	Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica
Membres	9.206 (2020)
Governança corporativa
Seu	palau de Christiansborg (Dinamarca)
Presidència	Pia Olsen Dyhr (2014–)
Joventuts	Youth of the Socialist People's Party (en) (1969–)
Afiliació internacional	Global Greens (associat)
Afiliació europea	NGLA
Grup al Parlament Europeu	Verds/EFA
Diputats	15 / 179
Eurodiputats	2 / 13
Altres
Color
Lloc web	sf.dk

Història

A les eleccions legislatives daneses de 1960 va obtenir 11 escons, i en va perdre un a les de 1964. Durant els anys 60 es va involucrar en el moviment pacifista i antinuclear. A les eleccions de 1966 va arribar als 20 escons i formà govern de majoria amb els socialdemòcrates, però el 1967 trencaren per disputes contínues i s'escindiren els Socialistes d'Esquerra (VS). A les eleccions de 1968 va perdre 9 escons i Larsen fou substituït per Sigurd Omann.

A les eleccions de 1971 recuperà terreny al VS i obtingué 6 escons. El 1972 va fer campanya contra l'entrada danesa a la Unió Europea, cosa que el va condemnar a la marginació i a les eleccions de 1973 va perdre els sis escons guanyats. El 1974 Omann dimití i deixà el càrrec a Gert Petersen. A les eleccions de 1975 va perdre dos escons més.

Durant els anys 70 va canviar el programa i orientació cap al medi ambient i noves tendències. A les eleccions de 1981 va doblar la seva representació fins a 21 escons, que va mantenir a les de 1984. Va fer campanya pel No al referèndum del Tractat de l'Acta Única Europea de 1986.

El 1991 el cap fou Holger K. Nielsen i el 1992 va fer campanya pel No al referèndum pel Tractat de Maastricht, i canvià de postura després del Tractat d'Edinburg, que donava garanties als danesos. Aprovació programa Mod Nye Tider (Cap als Nous Temps). A les eleccions de 1994 va perdre terreny davant l'Aliança Roja-Verda, i el seu eurodiputat, sense consentiment del partit, va asseure amb el Partit Verd Europeu i no amb Esquerra Verda Nòrdica.

Durant el referèndum pel Tractat d'Amsterdam de 1998 va dirigir la campanya del no. Entre 1993 i 2001 va donar suport al govern socialdemòcrata-social-liberal de Poul Nyrup Rasmussen, i el 2000 va fer campanya pel no sobre l’adopció de l'euro. Després de les eleccions de 2001 la seva influència va decaure, tot i controlar alcaldies com les de Vejle, Them, Nakskov, Kalundborg i Maribo. A les eleccions legislatives daneses de 2005 va treure un dels seus pitjors resultats, i fou nomenat nou cap del partit Villy Søvndal. El 2006 va fer campanya pel sí a la Constitució Europea i a les eleccions de 2007 va doblar els seus escons.

Resultats electorals

Parlament de Dinamarca

Any	Vots	%	Escons	+/-	Govern
1960	149,440	6.1 (#4)	11 / 179	Nou	Oposició
1964	151,697	5.8 (#4)	10 / 179	1	Oposició
1966	304,437	10.9 (#4)	20 / 179	10	Suport extern (1966–67)
					Oposició (1967–68)
1968	174,553	6.1 (#5)	11 / 179	9	Oposició
1971	262,756	9.1 (#5)	17 / 179	6	Suport extern
1973	183,522	6.0 (#7)	11 / 179	6	Oposició
1975	150,963	5.0 (#7)	9 / 179	2	Suport extern
1977	120,357	3.9 (#6)	7 / 179	2	Oposició
1979	187,284	5.9 (#5)	11 / 179	4	Suport extern
1981	353,373	11.3 (#3)	21 / 179	10	Oposició
1984	387,122	11.5 (#4)	21 / 179	=	Oposició
1987	490,176	14.6 (#3)	27 / 179	6	Oposició
1988	433,261	13.0 (#3)	24 / 179	3	Oposició
1990	268,759	8.3 (#4)	15 / 179	9	Oposició
1994	242,398	7.3 (#4)	13 / 179	2	Suport extern
1998	257,406	7.6 (#4)	13 / 179	=	Suport extern
2001	219,842	6.4 (#5)	12 / 179	1	Oposició
2005	201,047	6.0 (#6)	11 / 179	1	Oposició
2007	450,975	13.0 (#4)	23 / 179	12	Oposició
2011	326,082	9.2 (#5)	16 / 179	7	Coalició (2011–14)
					Suport extern (2014–15)
2015	148,027	4.2 (#8)	7 / 179	9	Oposició
2019	272,093	7.7 (#5)	14 / 179	7	Suport extern
2022	293,186	8.3 (#4)	15 / 179	1	Oposició
Font: Folketingets Oplysning

Parlament Europeu

Any	Grup	Vots	%	Escons	+/-
1979	COM	81,991	4.7 (#7)	1 / 15	Nou
1984		183,580	9.2 (#5)	1 / 15	=
1989		162,902	9.1 (#5)	1 / 16	=
1994	NGLA	178,543	8.6 (#6)	1 / 16	=
1999	GUE/NGL	140,053	7.1 (#7)	1 / 16	=
2004	G/EFA	150,766	8.0 (#5)	1 / 14	=
2009		371,603	15.9 (#3)	2 / 13	1
2014		249,305	11.0 (#4)	1 / 13	1
2019		364,895	13.2 (#3)	2 / 14	1
2024		426,472	17.42 (#1)	3 / 15	1

Referències

1. Scanpix, Ritzau. «SF får et nyt engelsk navn uden socialister og folkeparti [SF obté un nom nou en anglés sense socialistes ni partit popular]» (en danès). Berlingske Media, 19-03-2022. [Consulta: 28 desembre 2022].