Escolecita

L'escolecita és un mineral del grup de les zeolites, un silicat.^[3] Rep el seu nom del grec scolex (cuc), en referència a la forma que adopta la flama al cremar amb bufador.

Escolecita
Cristalls aciculars d'escolecita amb apofil·lita (verd pàl·lid) i estilbita (rosa pàl·lid), d'Ahmadnagar, Maharashtra, Índia
Fórmula química	CaAl₂Si₃O10·3H₂O
Epònim	cuc
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed.	09.GA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.10
Dana	77.1.5.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	agulles primes prismàtiques, grups radiats i masses fibroses
Massa molar	392.34 g
Color	blanc, groc, marró
Macles	comunes en {100}, eix maclat [001], rar en {001} i {110} [1]
Exfoliació	perfecta en {110} i {110}
Fractura	desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 5,5
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Densitat	2,16 a 2,40
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	Nx = 1,507 a 1,513 Ny = 1,516 a 1,520 Nz = 1,517 a 1,521
Pleocroisme	X: sense color, Y: sense color, Z: sense color
Fluorescència	fluorecència de vegades de color groc a marró sota llum ultraviolada LW i SW
Solubilitat	en àcids comuns
Altres característiques	piroelèctrica i piezoelèctrica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Símbol	Slc
Referències	[2]

Característiques

Químicament és un aluminisilicat de calci hidratat. Sol portar impureses de sodi i de potassi que li proporcionen les seves diferents coloracions i varietats. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu hàbit més comú és en forma d'agulles primes i prismàtiques, formant grups radiats, tot i que també se'n troba en masses fibroses. Dins de les zeolites pertany a les zeolites fibroses, o subgrup de la natrolita.

Formació i jaciments

És un mineral d'origen secundari que es troba, juntament amb altres zeolites, en les cavitats amigdaloides a la lava, sobretot en les basaltiques, apareixent per alteració d'aquesta roca a baixa temperatura. També pot aparèixer en fissures de les roques metamòrfiques. És un mineral hidrotermal derivat de l'alteració a baixa temperatura de basalts i roques relacionades, associades amb altres zeolites, calcita, quars i prehnita. Es pot trobar a la part superior de les zeolites càlciques, heulandita, estilbita i epistilbita.^[4] Els minerals associats inclouen quars, apofil·lita, babingtonita, heulandita, estilbita i altres zeolites. És per tant molt comuna i hi ha jaciments a gairebé tot arreu.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera de Sant Corneli, al municipi de Fogars de la Selva (Maresme, Barcelona),^[5] a Malpàs (El Pont de Suert, Alta Ribagorça), a Estopanyà (Baixa Ribagorça)^[6] i a la pedrera Los Serranos (Albatera, Baix Segura).

Referències

1. Dana: Gaines et al (1997) Dana’s New Mineralogy Eighth Edition. Wiley
2. «Scolecite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 juliol 2014].
3. «Zeolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 juliol 2014].
4. W. Tschernich, Rudy «Zeolites of the world» (en anglès). Geoscience press Inc. [Phoenix, Arizona (Estats Units)], 1992, p.437 [Consulta: 5 juliol 2014].
5. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 11 desembre 2023].
6. «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 11 desembre 2023].