Enrique Castro González

Enrique Castro González, conegut com a Quini, (Uviéu, 23 de setembre de 1949 - Xixon, 27 de febrer de 2018)^[2][3] va ser un destacat futbolista espanyol dels anys 70 i 80. Va ser internacional amb la selecció espanyola.

«Quini» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Joaquín José Marín Ruiz».

Quini

(2010)
Nom original	(es) Enrique Castro González
Biografia
Naixement	Enrique Castro González 23 setembre 1949 Oviedo (Astúries)
Mort	27 febrer 2018 (68 anys) Gijón (Astúries)
Causa de mort	infart de miocardi
Altres noms	El Brujo, Quinocho, Quinigol[1]
Alçada	1,75 m
Pes	73 kg
Activitat
Ocupació	futbolista
Activitat	1967 -
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter
Clubs juvenils - Don Bosco Ensidesa Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1967–1968 1968–1980 1980–1984 1984–1987 Ensidesa Sporting de Gijón FC Barcelona Sporting de Gijón 22 381 100 62 17 214 54 17 Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1968 1971 1969–1972 1970–1982 Espanya sub-18 Espanya sub-23 Espanya Amateur Espanya 2 1 9 35 0 0 11 8
Participà en
1982	Mundial de Futbol 1982
juny 1980	Eurocopa 1980
juny 1978	Mundial de Futbol 1978
Família
Germans	Jesús Castro González
Cronologia
	segrest
Llista Trajectòria   Equip 1967–1968 Club Deportivo Ensidesa 22 (17) 1968–1980 Sporting de Gijón 381 (214) 1980–1984 FC Barcelona 100 (54) 1984–1987 Sporting de Gijón 62 (17)   Selecció nacional 1968–1968   Espanya sub-18 2 (0) 1969–1972   Espanya 9 (11) 1969–1972   Espanya Amateur 9 (11) 1971–1971   Espanya sub-23 1 (0)   Entrenador – FC Barcelona

Biografia

Quini va néixer el 1949 a Uviéu (Astúries) encara que molt aviat es va traslladar a viure a Avilés, on va començar la seva carrera com a futbolista al Club Deportivo Ensidesa. Més tard fitxaria per l'Sporting i anys després pel FC Barcelona.

Jugava com davanter centre, sempre amb el nombre 9 a la samarreta, i destacava pel seu gran olfacte golejador. És un dels grans golejadors de la història del futbol espanyol. Ostenta el rècord d'haver estat el màxim golejador de la lliga (Pitxitxi) en set ocasions, cinc en primera divisió i dues en segona. Va arribar a jugar 448 partits en primera divisió, en els quals va marcar 218 gols. Va ser molt estimat per tot el públic espanyol no només per les seves habilitats golejadores sinó per la seva senzillesa, simpatia i esportivitat.

El 16 de març de 1972 jugant amb la selecció espanyola enfront de la selecció d'Irlanda del Nord, va patir una greu lesió produïda per George Best en un partit va ser jugat a Boothferry Park, Kingston upon Hull (Anglaterra).

L'1 de març de 1981 va protagonitzar un fet que va convulsionar el futbol espanyol. Sent el davanter centre del FC Barcelona, va ser segrestat hores després d'un partit de Lliga, en el qual Quini havia marcat tres gols al Camp Nou a l'Hèrcules d'Alacant. El segrest va durar 25 dies i va causar un gran impacte en la societat espanyola. El seu segrest va truncar la trajectòria d'un Barcelona que, després d'un molt mal començament, s'havia situat segon a la lliga a només 2 punts del líder,^[4] l'Atlètic de Madrid, al qual havia de visitar la jornada següent. L'episodi va tenir també un gran impacte per als seus companys i se cita com un dels motius que van portar l'equip a perdre aquella lliga.^[5]

Va ser alliberat el 25 de març de 1981 en una operació de la Policia Nacional Espanyola, que el va rescatar d'un amagatall situat als baixos d'un magatzem de Saragossa. El seu alliberament va produir una explosió d'alegria a tot Espanya. Com a anècdota, cal assenyalar que, la mateixa tarda del seu alliberament, la selecció espanyola de futbol, de la qual Quini era habitual, jugava un partit contra Anglaterra a l'estadi de Wembley, a Londres. L'alegria dels jugadors espanyols per l'alliberament de Quini, els va portar a guanyar per primera vegada a la història a la selecció anglesa en el seu propi país (1-2).

Pocs dies després del seu alliberament, i malgrat el trauma sofert, Quini es va reincorporar als entrenaments i va tenir forces per a acabar la temporada sent el màxim golejador de la lliga (Pitxitxi) i per a col·laborar activament a fer que el Barcelona guanyés la Copa del Rei d'aquella temporada. A la final, Quini va marcar dos gols precisament al seu exequip, l'Sporting de Gijón, al que el Barcelona va derrotar per 3 a 1 a l'estadi Vicente Calderón de Madrid.

Amb el FC Barcelona, en el qual va coincidir amb jugadors de la categoria de Diego Armando Maradona, Schuster, Simonsen, "Lobo" Carrasco, Marcos, Migueli o Alexanko, també va poder conquerir quatre títols més, entre els quals destaca la Recopa d'Europa de la temporada 1981-1982.

Es va retirar de la selecció després del Mundial d'Espanya '82 després d'haver jugat 35 partits amb ella i haver marcat 8 gols.

El 1984 va abandonar el Barcelona per tornar a l'Sporting de Gijón, on va jugar les tres últimes temporades de la seva carrera.

Finalitzada la seva carrera, es va incorporar al cos tècnic del Real Sporting i va ser-ne delegat de camp durant anys. Era germà d'un altre destacat futbolista asturià, Jesús Castro, que va morir tràgicament ofegat quan rescatava dos nens que s'ofegaven a la platja càntabra "El Pechón".

Va morir el 2018 a causa d'una aturada cardíaca. Un dia després de la seva mort, l'Ajuntament de Gijón va aprovar rebatejar l'Estadi El Molinón amb el seu nom.^[6]

Clubs

• Club Deportivo Ensidesa - 1966 - 1968
• Real Sporting de Gijón - 1968 - 1980
• FC Barcelona - 1980 - 1984
• Real Sporting de Gijón - 1984-1987.

Palmarès

Pitxitxi

• Real Sporting - 1969/1970 - 24 gols - Segona Divisió
• Real Sporting - 1973/1974 - 20 gols - primera divisió
• Real Sporting - 1975/1976 - 21 gols - primera divisió
• Real Sporting - 1976/1977 - 27 gols - Segona Divisió
• Real Sporting - 1979/1980 - 24 gols - primera divisió
• FC Barcelona - 1980/1981 - 20 gols - primera divisió
• FC Barcelona - 1981/1982 - 26 gols - primera divisió

Campionats espanyols

• FC Barcelona - Copa del Rei - 1980-1981
• FC Barcelona - Copa del Rei - 1982-1983
• FC Barcelona - Copa de la Lliga - 1982-1983
• FC Barcelona - Supercopa d'Espanya - 1983-1984

Copes Internacionals

• FC Barcelona - Recopa d'Europa - 1981-1982

Participacions en campionats de seleccions

• Eurocopa de Futbol de 1976 - Espanya
• Copa del Món de Futbol 1978 - Espanya
• Eurocopa de futbol de 1980 - Espanya
• Copa del Món de Futbol 1982 - Espanya

Referències

1. «Leyendas de Fútbol Club Barcelona». Futbol Club Barcelona. Arxivat de l'original el 2012-06-28. [Consulta: 14 setembre 2012].
2. «Enrique Castro 'Quini' mor d'un infart». El Periódico, 27-02-2018 [Consulta: 27 febrer 2018].
3. «Fallece Quini tras sufrir una crisis coronaria». El Comercio, 27-02-2018. [Consulta: 27 febrer 2018].
4. Lliga 1980-81, jornada 26, Futbolme.Com
5. Martin, Andreu «Quini, història d'un segrest». Sàpiens [Barcelona], núm. 89, 3-2010, p. 42-46. ISSN: 1695-2014.
6. ««El Molinón-Enrique Castro Quini», nuevo nombre del estadio del Sporting» (en castellà). La Voz de Asturias, 11-03-2018. [Consulta: 19 desembre 2024].

Bibliografia

• García Corredera, Enrique; Rubio, Antonio. Quini, del segrest a la llibertat. Barcelona: Editorial Planeta, 1981. ISBN 84-320-3588-2.