Enric Sans i Salellas

Enric Sans i Salellas (Figueres, Alt Empordà, 10 de setembre de 1890 - 11 de febrer de 1953) va ser un compositor de sardanes.^[1][2]

Enric Sans i Salellas

Biografia
Naixement	10 setembre 1890 Figueres (Alt Empordà)
Mort	11 febrer 1953 (62 anys)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Iniciat pel seu pare, va viure sempre immers en el món de la música, als set anys va començar a tocar el violí. Més tard va seguir els estudis musicals amb els mestres Domènec Sánchez Deyá de Barcelona i Alphonse Lefort del Conservatori de París. Aviat s'integra a formacions musicals com L'Art Gironí i, entre els anys 1911 i 1914 va dirigir la cobla Antiga Pep de Figueres, per a la que va escriure diverses sardanes, algunes de les quals van ser enregistrades a París en un viatge amb la seva cobla.

Juntament amb Ramon Bassagañas i Basil (jazz-band), Enric castelló (banjo), Emili Pallisera (saxofó), Antoni Vidal (trompeta), Amat Blanch i Reynalt, Andreu Gea (contrabaix) i, Camil·la Lloret Altafulla (piano), conformaren el grup musical "The King Jazz", Va formar molts alumnes de Figueres i dels pobles veïns en l'estudi musical i en l'instrument del violí, com per exemple en Joan Saliner Duran,^[3] Josep Pagès Quer^[3] o en Josep Núñez Soler^[3] o l'Enric Cullell Sagols de Cabanes.^[3]

La popularitat li va arribar amb la sardana La infantona dedicada a la seva filla gran. Va escriure un centenar de títols, la majoria d'obres de línia camperola, fresca i melòdica.^[2]

Obra

Es conserven obres seves al Fons Pere Rigau (TomR) del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, datades entre el final del segle xix i principi del XX.^[4]

• Vora el niu. Sardana per a Cobla.
• Xamosa Roser. Sardana per a Cobla.
• Barcelonina gentil, Sardana per a Cobla.
• Salta i balla, Sardana per a Cobla.
• Matilde, Sardana per a Cobla.
• A la meva estimada, Sardana per a Cobla.

Altres títols

Apassionada, Caterina, Conxita, De marina a muntanya, Dolç record, Fent tabola, La gallina enamorada, Julieta, La sardana de les bruixes, Mira què et dic, La nuvia, Les noces de la cosineta, Ni mai que torni, Nostre himne,

Ritmes pastorils, Rosina, Solita, Salut als dansaires, Tot jugant, Úrsula, La pubilla de la Torrassa, Sota els pins del Mas Marés, La Rambla de les Flors, La plaça de Badalona, Somni d'amor, Vol d'orenetes (1951), La font d'Ignasi Iglésias (premiada); Les campanes de Figueres, dedicada a la seva ciutat.

El seu llegat documental es conserva a l'Arxiu Municipal de Roses^[5] i a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.^[6]