Enric Bou i Maqueda (Barcelona, 3 de març de 1954)[1] és un crític literari i historiador de la literatura catalana.[2] Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en Filologia Hispànica, obtingué beca d'investigació del Centre d'Estudis d'Història Contemporània de Barcelona. Catedràtic d'Estudis Hispànics a la Universitat de Brown[3] (1996-2011),[4] professor de Literatura espanyola i catalana a la Università Ca' Foscari de Venècia[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 març 1954  (70 anys)Barcelona |
| Director Associazione Italiana di Studi Catalani | |
| 2015 – 2018 ← Veronica Orazi – Nancy De Benedetto → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, crític d'art, historiador de la literatura |
És membre de la Modern Language Association, de l'Associació Internacional Llengua i Literatura Catalanes, de la Assoziacione Italiana Studiosi catalanística i de l'American Catalan Society, així com membre fundador de la Societat Geogràfica Espanyola.[3]
Enric Bou ha dedicat bona part de la seua obra publicada a l'assaig literari i lingüístic. Ha publicat diverses monografies dedicades a poetes catalans com ara Guerau de Liost, Joan Maragall o Josep Carner.
L'any 2003 publica La crisi de la paraula junt Joaquim Molas Batllori, en el qual tracta tècniques de la poesia visual, els dibuixos formats amb paraules o els cal·ligrames, que s'han prodigat des de l'antigüitat clàssics fins als moviments d'avantguarda. Per a Bou, "la poesia visual només es pot llegir".[5]
Ha col·laborat a la Història de la literatura catalana d'Ariel i ha estat l'editor dels volums Panorama crític de la literatura catalana. VI. Segle XX. De la postguerra a l'actualitat, 2009, i Panorama crític de la literatura catalana. V. Segle XX. Modernisme, Noucentisme, Avantguarda, 2010.[1] El 2013 dirigeix l'obra Panorama crític de la literatura catalana. Segle XX: del modernisme a l'avantguarda, dedicada a textos entre el 1900 i el 1939. Bou aposta en aquest volum pels corrents i els grups literaris per sobre dels noms individuals.[6]
És antòleg de Pere Gimferrer i editor de l'obra completa de Pedro Salinas, dividida en tres volums.[1] Entre les aportacions d'aquest projecte hi ha l'aparició de gairebé mig miler de cartes inèdites de l'escriptor madrileny.[7]
És col·laborador als diaris El País i El Periódico i de les revistes Hispanic Review i Catalan Review.[1][8]
- Estudis literaris
- Natura, amor, humor: la poesia de Guerau de Liost. Barcelona: Ed. 62, 1985
- Josep Carner: llengua i literatura. Barcelona: Empúries, 1985
- Poesia i sistema: la revolució simbolista a Catalunya. Barcelona: Empúries, 1989
- "Somnis", de Guerau de Liost. Barcelona: Empúries, 1993
- Papers privats: assaig sobre les formes literàries autobiogràfiques. Barcelona: Ed. 62, 1993
- Nou diccionari de literatura catalana. Barcelona: Ed. 62, 2000
- La crisi de la paraula (amb Joaquim Molas Batllori). Barcelona: Ed. 62, 2003
- Direcció de diversos volums de Panorama crític de la literatura catalana (Barcelona: Vicens Vives)
- Desviacions. Proses de viatge. (L'Avenç, 2013)
- En castellà
- Pintura en el aire. Arte y literatura en la modernidad hispánica, 2001 [estudis literaris; castellà]
- Daliccionario. Objetos, mitos y símbolos de Salvador Dalí, 2004 [estudis literaris; castellà]
- Edició literària de Obras completas de Pedro Salinas, Volumen I: Poesia, narrativa, teatro, Volumen II: Ensayos completos, Volumen III: Epistolario (Càtedra, 2007).
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
