escriptor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona, 22 de juny de 1945) és un poeta, traductor i crític literari català.[1] Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en literatura. És membre de la Real Academia Española des de l'any 1985.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juny 1945 (79 anys) Barcelona |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, assagista, escriptor, traductor, crític literari |
| Activitat | S. XX |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia, assaig |
| Influències | |
| Participà en | |
| 19 juny 2002 | Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra |
| Obra | |
| Primeres obres | Mensaje del tetrarca (1963) Arde el mar (1966) |
Obres destacables Hora foscant (1972) Dietari 1979-1980 (1981) Segon dietari 1980-1982 (1982) Fortuny (1983) El vendaval (1989) | |
| Premis | |
IEC-Josep Carner, 1974: La poesia de J.V. Foix Lletra d'Or, 1978: L'espai desert IEC-Josep Carner, 1978: L'espai desert Ciutat de Barcelona, 1981: Dietari, 1979-1980 i Mirall, espai, aparicions Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d'assaig, 1982: Dietari (1979-1980) Crítica Serra d'Or de dietaris, 1982: Dietari, 1979-1980 Ramon Llull, 1983: Fortuny Joan Crexells, 1983: Fortuny Premi de la crítica - narrativa catalana, 1983: Fortuny Crítica Serra d'Or de prosa, 1984: Fortuny Premi de la crítica - poesia catalana, 1988: El vendaval Cavall Verd, 1989: El vendaval Ciutat de Barcelona de poesia, 1989: El vendaval Literatura Catalana de la ILC de poesia, 1989: El vendaval Crítica Serra d'Or de poesia, 1989: El vendaval Ministerio de Cultura de poesia, 1989: El vendaval Nacional de Cultura de literatura, 1997: Dietari complet 2 Premio Nacional de las Letras, 1998: al conjunt de l'obra Reina Sofía de poesía iberoamericana, 2000: Marea solar, marea lunar Octavio Paz, 2006 | |
| |
Ha desenvolupat la seva obra indistintament en llengua catalana i castellana (i puntualment en francès i italià) i ha estat crític habitual d'El ciervo, Destino, Serra d'Or o Vuelta. Va iniciar l'any 1963 la seva activitat com a poeta amb la publicació de la seva obra Mensaje de Tetrarca. Durant les seves obres de les dècades del 1960 i 1970 observa una fastuositat verbal amb la qual vol reclamar una poesia de sensacions. El distanciament culturalista i la reflexió metapoètica són també elements constants. Tot això li va valer el reconeixement unànime com un dels poetes més originals nascuts després de la Guerra Civil espanyola i que més havia modificat el panorama literari espanyol per la innovació de les seves propostes. En aquella època reivindicava les influències d'autors vius que coneixia personalment, com Vicente Aleixandre i Octavio Paz, així com les obres de Federico García Lorca o Wallace Stevens.[3]
L'any 1970 inicià la seva literatura en català amb la publicació de Els Miralls, que amb les seves obres posteriors en català mostra una poesia discursiva, metaliterària, que assaja enllaçar el Barroc i les avantguardes, explorant així mateix les tènues fronteres entre realitat real i realitat artística. Posteriorment va publicar El vendaval (1989) i La llum (1991), en les quals domina la nota visual, l'epigrama. Mascarada (1996) és un llarg poema unitari en el qual, amb un rerefons parisenc (paisatge i referències literàries), insisteix en temes de l'experiència amorosa, arribant a extrems de cruesa i provocació. A L'agent provocador (1998) les proses poètiques són una reflexió sobre com el jo es fa autoconscient en l'escriptura, el pas del jo actiu al jo reflexiu, combinat amb detalls autobiogràfics.
Com a prosista és autor de Dietari (1979-1980) (1981) i Segon dietari (1980-1982) (1982), recopilacions dels articles que publicava regularment a la premsa, especialment a El Correo Catalán. Hi ha una sèrie de temes recurrents: l'actitud de refús i de silenci que caracteritza als intel·lectuals en determinats moments de la història; la crítica del poder i la política; el poeta i l'artista en aprenentatge constant; la voluntat de definir el moment cultural català; i les evocacions personals literàries, artístiques i cinematogràfiques.[4]
Del francès al català:
De l'italià al català:
Del català al castellà:
Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis i guardons:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
