Emma Suárez Bodelón

Emma Suárez Bodelón
	; (2017)
Nom original	(es) Emma Suárez
Biografia
Naixement	25 juny 1964 (60 anys); Madrid
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de cinema
Activitat	1979 -
Membre de	Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya
Premis
	(2020) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts; (2017) Goya a la millor actriu, per l'obra Julieta; (2017) Goya a la millor actriu secundària, per l'obra La propera pell; (1997) Goya a la millor actriu, per l'obra El perro del hortelano; Premi Feroz a la millor actriu de repartiment d'una sèrie ;

Emma Suárez Bodelón (Madrid, 25 de juny de 1964) és una actriu espanyola.^{[cal citació]}

Dades ràpides Nom original, Biografia ...

Tanca

Nascuda en una família allunyada de l'espectacle i sense especial vocació d'actriu, amb catorze anys va ser seleccionada en un càsting juvenil per protagonitzar l'adaptació cinematogràfica de Memorias de Leticia Valle, de l'escriptora Rosa Chacel.

A partir d'aquell moment va decidir dedicar-se professionalment a la interpretació i el 1982 va debutar en el teatre amb El cementerio de los pájaros, obra d'Antonio Gala en la qual compartia escenari amb Irene Gutiérrez Caba i Encarna Paso.

Actriu autodidacta, va treballar en pel·lícules de directors de renom com Antonio Betancor (1919: Crónica del alba), José Luis Garci (Sesión contínua) o José Luis Borau (Tata mía) i amb nous valors com Isabel Coixet (Massa vell per morir jove).

L'any 1986 va encarnar la neboda i confident de Carlota Núñez (Concha Cuetos) en la sèrie de TVE Tristeza de amor. La seva labor teatral prossegueix en les obres Bajarse al moro i La Chunga.

Convertida en una ferma promesa molt ben acollida per la crítica, el 1989 va assumir el seu primer paper principal com a actriu adulta a La blanca paloma, de Juan Miñón, on va coincidir amb Francisco Rabal i Antonio Banderas.^[1]

Durant la dècada de 1990 es van succeir els seus èxits cinematogràfics i va aconseguir notable popularitat i prestigi. Les pel·lícules que va rodar amb el novell Julio Medem (Vacas, La ardilla roja i Tierra) van propiciar la trucada de Pilar Miró per protagonitzar El perro del hortelano i Tu nombre envenena mis sueños. En totes va formar una sòlida parella artística amb l'actor Carmelo Gómez.

El 1997 va tornar a la televisió amb la sèrie Querido maestro. Posteriorment es va mostrar més selectiva en els seus projectes per al cinema i va reprendre la carrera teatral protagonitzant el 2002 l'obra Les criades, de Jean Genet, dirigida per Mario Gas i al costat d'Aitana Sánchez-Gijón. Altres muntatges en els quals va intervenir aquells anys són Proserpina, Persáfone (a les ordres de Bob Wilson) i L'oncle Vània (donant vida al personatge d'Elena).

Després de rodar Visionarios i El caballero El Quijote amb Manuel Gutiérrez Aragón, l'any 2004 va encarnar la dona que s'enamora del pres Juan José Garfia a la pel·lícula Horas de luz. Més recents són les seves actuacions a Bajo las estrellas, La casa de mi padre i La mosquitera.

Entre els seus treballs televisius cal destacar El pantano, Cuéntame cómo pasó i Cazadores de hombres. Emma Suárez va començar a rodar la sèrie La zona el 2017 (una serie de Movistar+).^[2]

Candidata en quatre ocasions al Premi Goya, l'any 1996 es va imposar a Concha Velasco i Ana Torrent amb la seva aclamada interpretació en vers a la pel·lícula El perro del hortelano, de Pilar Miró, que també li va reportar, entre altres, el premi Fotogramas de Plata.

En l'esfera personal, va estar casada amb el realitzador Juan Estelrich Jr., que la va dirigir en els llargmetratges La vida láctea i Pintadas, i amb qui va tenir el seu primer fill, Juan (nascut el 1992). Després de la ruptura amb Estelrich, Suárez va ser parella del músic Andy Chango, amb qui va tenir la seva segona filla, Ada Marta (nascuda el 2005).

Cinema

Julieta (Pedro Almodóvar, 2016)
La propera pell (Isaki Lacuesta, 2015)
Novatos (Pablo Aragüés, 2015)
Falling Apart (Ana Rodríguez Rosell, 2015)
Murieron por encima de sus posibilidades (Isaki Lacuesta, 2014)
Buscado a Eimish (Ana Rodríguez Rosell, 2012)
Área de descanso (Michael Aguilo, 2011)
¿Para qué sirve un oso? (Tom Fernández, 2011)
La mosquitera (Agustí Vila, 2010)
Herois (Pau Freixas, 2010)
La casa de mi padre (Gorka Merchán, 2009)
Óscar, una pasión surrealista (Lucas Fernández, 2008)
Todos los días son tuyos (José Luis Gutiérrez Arias, 2007)
Bajo las estrellas (Félix Viscarret, 2007)
Horas de luz (Manuel Matji, 2004)
Sansa (Siegfried, 2003)
El caballero el Quijote (Manuel Gutiérrez Aragón, 2002)
La dama de Porto Pim (José Antonio Salgot, 2001)
Visionarios (Manuel Gutiérrez Aragón, 2001)
Besos para todos (Jaime Chávarri, 2000)
Sobreviviré (Alfonso Albacete i David Menkes, 1999)
La ciudad de los prodigios (Mario Camus, 1999)
Golpe de estadio (Sergio Cabrera, 1998)
Tu nombre envenena mis sueños (Pilar Miró, 1997)
El perro del hortelano (Pilar Miró, 1996)
Tierra (Julio Medem, 1996)
Pintadas (Juan Estelrich Jr., 1996)

Una casa en las afueras (Pedro Costa, 1995)
Enciende mi pasión (José Miguel Ganga, 1994)
Souvenir (Rosa Vergés, 1994)
La ardilla roja (Julio Medem, 1993)
Vacas (Julio Medem, 1992)
Orquesta Club Virginia, (Manuel Iborra, 1992)
La vida láctea (Juan Estelrich Jr., 1992)
Tramontana (Carlos Pérez Ferré, 1991)
A solas contigo (Eduardo Campoy, 1990)
Contra el viento (Paco Periñán, 1990)
La blanca paloma (Juan Miñón, 1989)
La luna negra (Imanol Uribe, 1989)
Massa vell per a morir jove (Isabel Coixet, 1988)
Blancaflor, la hija del diablo (Jesus García de Dueñas, 1988)
En penumbra (José Luis Lozano, 1987)
Oficio de muchachos (Carlos Romero Marchent, 1986)
Tata mía (José Luis Borau, 1986)
Hierro dulce (Francisco Rodríguez, 1985)
Marbella, un golpe de 5 estrellas (Miguel Hermoso, 1985)
El jardín secreto (Carlos Suárez, 1984)
Sesión contínua (José Luis Garci, 1984)
1919: Crónica del alba 2ª parte (Antonio Betancor, 1983)
Memorias de Leticia Valle (Miguel Ángel Rivas, 1980)

Televisió

La zona (2017) - Movistar+^[3]
Sofia (2010) - telefilm
Vuelo IL 8714 (2010) - telefilm
Cazadores de hombres (2008)
Hospital Central (2007) - 3 episodis
Cuéntame cómo pasó (2004)
El pantano (2003)
Querido maestro (1997)
Tristeza de amor (1986)