tipus d'arbre de transmissió en antigues fàbriques i tallers From Wikipedia, the free encyclopedia
Un embarrat és un tipus arbre de transmissió dret, proveït de politges que s'utilitzava en instal·lacions industrials per accionar les màquines a partir d'un sol motor o d'un molí. Aquest sistema és actualment en desús a causa del seu baix rendiment.[1]
Els embarrats van ser el sistema més comú de transmissió a les fàbriques i tallers durant la industrialització des de la fi del segle xviii fins a ben entrat al segle xx. El desenvolupament de la xarxa elèctrica i de motors elèctrics de bon preu va permetre el transport l'energia motriu de manera descentralitzada a cada màquina amb rendiment més alt.[2] La tecnologia és obsoleta, tot i que se'n troben encara de tant en tant en petits tallers antics.
El sistema de funcionament de l'embarrat és el següent: Partint del motor principal –que pot ser una màquina de vapor en les fàbriques tèxtils anomenades vapors o bé una turbina en les fàbriques de riu– amb una politja de sortida, una corretja principal transmet el moviment a una politja principal, solidària amb un eix principal que s'estén de punta a punta de la nau industrial. Aquest eix, amb les politges i els coixinets, sol estar suportat per la paret o el mateix sostre de l'edifici. D'aquest eix pengen totes les politges secundàries, cada una de les quals se situa damunt de cada una de les màquines de la secció a la qual transmet el moviment. Damunt de cada màquina hi ha dues politges secundàries: una politja de treball i una politja lliure a les quals es transmet el moviment mitjançant corretges de cuir. La politja de treball és la que acciona la marxa de la màquina mentre que la politja lliure o boja és una politja connectada a un vis sens fi. En una mateixa nau hi podia haver més d'un eix o embarrat, un per cada línia de màquines que es feia funcionar.[3]
La totalitat de l'energia que rep cada màquina no s'aprofita completament, perquè gran part d'aquesta energia es perd amb la fricció de les corretges i els fregaments dels engranatges interns. Tots aquests condicionants disminueixen la capacitat de treball, a la qual cal restar també la pròpia força de resistència al treball que té cada màquina. A causa d'aquesta diferència de forces, l'embarrat esdevé un sistema de baix rendiment energètic, tot i que fou un sistema efectiu de distribució de l'energia motria en una època de la història de la tècnica i l'energia, quan els motors (siguin molins o màquines a vapor) eren grans instal·lacions centrals i cares.[4]
A Sant Joan de Vilatorrada (Bages) se celebra cada any, des del 2013, la Fira dels embarrats, una fira tradicional amb espectacles, parades d'artesania i teatralitzacions al carrer. La fira se celebra a la tardor i rememora la importància de la indústria tèxtil a principis del segle xx, origen del creixement de la vila gràcies a les tres fàbriques i el canal que les feia funcionar, la més representativa de les quals és cal Gallifa, que actualment ha esdevingut un equipament municipal que inclou una biblioteca i un centre cultural.[7][8] El nom d'embarrats es va escollir pel fet de ser un element representatiu i característic de les tres fàbriques de riu, a l'entorn de les quals gira la festa.[9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
