Fàbrica de riu

Una fàbrica de riu és un establiment industrial que utilitza l'energia hidràulica que extreu del corrent d'un riu proper per al funcionament de la maquinària fabril. En sentit genèric, aquesta designació s'utilitza per referir-se a qualsevol indústria que tingui la força motriu de l'aigua d'un riu com a font d'energia principal, habitualment mitjançant una resclosa i un canal que condueix l'aigua cap a una turbina. En sentit estricte, però, s'utilitza el terme fàbrica de riu en contraposició a colònia industrial, per designar aquelles organitzacions formades pels edificis industrials sense habitatges per als obrers (o bé que, tot i haver construït uns pocs habitatges, no inclou ni serveis ni infraestructures que permetin constituir un nucli de població autocentrat). A Catalunya les fàbriques de riu van començar a aparèixer a la primera meitat del segle xix, tot i que va ser a la segona meitat del segle quan aquest tipus d'indústria va arribar al seu auge. Les fàbriques de riu a Catalunya eren, molt majoritàriament, dedicades a la indústria tèxtil, de la mateixa manera que les colònies industrials.

Origen

L'aprofitament de l'energia hidràulica que proporciona el corrent d'un riu per al funcionament d'una fàbrica és un fet que caracteritza la segona industrialització a Catalunya, a la segona meitat del segle xix, tot i que des dels inicis d'aquell segle ja s'estava aprofitant l'energia del riu per fer funcionar màquines. Els recursos miners del país eren insuficients per a la creixent demanda de carbó per a la indústria i de menor qualitat (mines de carbó de lignit), i el carbó d'hulla d'importació encaria la producció. En canvi, l'energia que proporcionen els rius, un cop tramitada la concessió d'utilització d'aigües i construïdes les infraestructures, suposava un cost inapreciable. Les característiques dels rius catalans també afavorien aquest aprofitament, sobretot en el seu curs mitjà, ja que tot i ser de poc cabal, presenten un desnivell considerable en la seva curta trajectòria.^[a] El principal inconvenient era la variabilitat del seu cabal, amb períodes de sequera (sobretot a l'estiu) i la possibilitat de riuades que podien inundar i malmetre la maquinària. Els rius on s'instal·laren fàbriques de riu pròpiament dites, com també colònies industrials, són el Ter i el Llobregat i els seus principals afluents, especialment el Cardener.^[1]

De la mateixa manera que les colònies, la fàbrica de riu solia tenir l'origen en una d'aquestes tres situacions: 1) un antic molí (que ja disposava de resclosa i canal) que s'aprofitava per fer funcionar al seu interior màquines de filar i/o teixir, o bé s'hi construïa un edifici nou aprofitant la infraestructura hidràulica existent; 2) un propietari rural que es procurava uns beneficis construint una fàbrica al riu que passava per la seva finca (ja sigui per llogar-la o per convertir-se en fabricant); 3) fabricants que, partint de tallers o establiments petits, buscaven ampliar els seus horitzons amb una fàbrica més gran.^[2]

És remarcable, també, que la iniciativa de construir una fàbrica de riu, al llarg del segle xix, no solia ser d'un industrial individualment, sinó que molt sovint s'unien diferents emprenedors per aixecar una infraestructura industrial. En alguns casos (especialment a principis del segle xix) podien ser diferents petits fabricants que, un cop construïda la fàbrica compartien l'equipament per a les seves respectives empreses, fent un ús alternatiu de la infraestructura per torns (o bé simultani però parcel·lat). En altres casos, dos, tres o més emprenedors formaven una societat, en la qual s'unien, per exemple, el propietari del terreny, sense experiència industrial, i l'empresari experimentat, que ja tenia una o diverses petites fàbriques.^[2]

Estructura hidràulica

Els elements comuns que caracteritzen totes les fàbriques de riu són l'existència d'una resclosa i un canal. La resclosa, perpendicular al curs del riu o lleugerament corbada, permet guanyar alçada d'aigua i alhora desviar la major part del cabal cap al canal. Aquest condueix l'aigua fins al punt on el desnivell permet aprofitar l'energia cinètica de l'aigua i aquesta és retornada al riu. A principis del segle xix això es feia amb les rodes de calaixos, algunes aprofitades dels molins ubicats en aquell lloc amb anterioritat. Els avenços tècnics van permetre substituir les velles rodes de fusta per modernes turbines, i els arbres de transmissió de fusta es van canviar per gruixuts i valents arbres drets, estructures de ferro calibrat que s'enfilaven pel cor de la fàbrica i que, mitjançant un complex sistema de politges, corretges i embarrats, transmetien la força a les màquines. A partir de principis del segle xx es va començar a aplicar un alternador a la turbina, per tal de generar electricitat, més fàcilment transportable fins a les màquines, que funcionarien ràpidament amb aquest tipus d'energia.^[1]

En tancar moltes d'aquestes fàbriques, la infraestructura ha continuat activa produint electricitat per vendre a les empreses distribuïdores.

Fàbriques de riu que no es consideren colònies

La proliferació d'infraestructures industrials al costat dels rius per aprofitar-ne l'energia hidràulica va canviar substancialment el paisatge urbanístic i demogràfic a les darreries del segle xix a les conques dels rius Ter i Llobregat, sobretot. En uns casos, la creació d'una indústria va donar lloc a la formació del que es va designar com a colònia industrial, i en altres, en canvi, es coneixia com a fàbrica de riu. Per tal que es pugui considerar una "colònia industrial" s'ha de donar la conjunció dels tres elements imprescindibles: edificis industrials, habitatges i serveis per als treballadors, i edificis simbòlics (església, torre de l'amo).^[3] Els motius pels quals una fàbrica de riu no va acabar desenvolupant una colònia podien ser, bàsicament, perquè no hi havia necessitat de generar habitatges per als treballadors, ja sigui pel fet que es tractava d'una fàbrica integrada dins un nucli urbà, o bé perquè, malgrat que disposés d'alguns habitatges (sovint només per a vigilants i directius) no s'oferien serveis per als treballadors (botiga, escola...), a causa de la proximitat relativa a una població. També hi ha alguns casos en què el propietari de la infraestructura la destinava a lloguer per a altres industrials i no estava interessat a invertir en habitatges o serveis per als treballadors.^[1]

Llista de fàbriques de riu

La llista següent, que no és exhaustiva, correspon a les fàbriques de riu que no es consideren colònies industrials. Cal remarcar que la majoria d'aquestes indústries han deixat d'existir. En alguns casos l'edifici presenta un estat ruïnós o fins i tot han estat ja enderrocats, i en altres casos l'edifici està ocupat (parcialment) per altres indústries diferents de la que el van fer néixer o bé ha estat reutilitzat per altres finalitats, tals com centres culturals o biblioteques.

Fàbriques de riu

Núm. ordre	Nom	Riu	Municipi	Comentari	Coordenades
1	Fàbrica de Cal Costa	Llobregat	La Pobla de Lillet	(WD: Q108527429)	42° 14′ 38″ N, 1° 58′ 18″ E
2	Fàbrica de Ca l'Artigas	Llobregat	La Pobla de Lillet	Antic molí convertit en fàbrica el 1878-79. Els Jardins Artigas annexos a la fàbrica foren dissenyats per Antoni Gaudí.	42° 15′ 04″ N, 1° 58′ 30″ E
3	Fàbrica de Cal Pujol	Llobregat	La Pobla de Lillet
4	Cal Forcada	Llobregat	Navàs	1897. Va originar el creixement i la consolidació del nucli de Navàs com a poble.	41° 54′ 00″ N, 1° 53′ 07″ E
5	Xibèria	Llobregat	Sallent	Propietat dels Iglesias, propietaris també de la fàbrica de guix (Cal Sellarès)
6	Fàbrica del Malpàs[4]	Llobregat	Sallent	1852. Tancada des de 1979.	41° 49′ 47″ N, 1° 52′ 58″ E
7	Fàbrica Sitges (Sallent)[4]	Llobregat	Sallent	A 300 m del Pont de Cabrianes. En el moment de màxima esplendor va construir pisos per als treballadors, amb hostal, escola i església.	41° 46′ 32″ N, 1° 54′ 12″ E
8	Fàbrica de Cal Torres (Sallent)[4]	Llobregat	Sallent	Altres noms: Fàbrica Torres (o Torres Amat). Actualment seu de la Biblioteca Municipal.	41° 49′ 28″ N, 1° 53′ 39″ E
9	Fàbrica Sala (Sallent)	Llobregat	Sallent	1903	41° 49′ 20″ N, 1° 53′ 50″ E
10	Fàbrica de Guix (Sallent)	Llobregat	Sallent	No és una fàbrica tèxtil, sinó de guix	41° 48′ 56″ N, 1° 54′ 10″ E
11	Fàbrica de Cal Ramon[4]	Llobregat	Sallent	Antiga farga d'aram, convertida en fàbrica el 1818. Partida en dos el 1828: Cal Ramon i Cal Rei.	41° 49′ 26″ N, 1° 53′ 33″ E
12	Fàbrica de Cal Carrera[5]	Llobregat	Sallent
13	Fàbrica Vella[6][7][4]	Llobregat	Sallent	Resclosa amb activitat tèxtil des de 1806. Construcció de la fàbrica 1842. Tancament el 1970. Actualment l'edifici està enderrocat.	41° 49′ 36″ N, 1° 53′ 30″ E
14	Fàbrica de les Culleres[6]	Llobregat	Sallent	Enderrocada el setembre de 2001. Només se'n conserva la xemeneia hexagogonal.	41° 49′ 26″ N, 1° 53′ 39″ E
15	Fàbrica del Riu	Llobregat	Navarcles	1819	41° 44′ 55″ N, 1° 53′ 51″ E
16	Fàbrica de Sant Jaume	Llobregat	Castellgalí	Finals del segle xix. Tanca el 1971 després d'una riuada. Edifici en runes.	41° 41′ 9.93″ N, 1° 51′ 9.51″ E
17	La Gafa	Cardener	La Coma i la Pedra	Antiga farga transformada en fàbrica tèxtil, la primera de la província de Lleida, i posteriorment central hidroelèctrica.	42° 09′ 50″ N, 1° 35′ 43″ E
18	El Calvet[2]	Cardener	Cardona	1884. Antic molí paperer transformat en fàbrica per Comte i Viladomat, propietaris de La Costa
19	La Costa[2]	Cardener	Cardona	1816. Antic molí. El 1876 passa a Comte i Viladomat
20	La Plantada[2]	Cardener	Cardona	1878. Construïda i explotada per la família Gallifa de Manresa.
21	L'Aranyó[2]	Cardener	Cardona	Dècada 1840
22	Fàbrica de la Ribera[8]	Cardener	Coaner - Sant Mateu de Bages
23	Fàbrica de Cal Jover[8]	Cardener	Súria	1875. Construït per un industrial d'Igualada.
24	Fàbrica Vella[8]	Cardener	Súria	1806. Antic molí paperer. S'hi instal·len les primeres Mule de Catalunya.
25	L'Abadal o Fàbrica Abadal[8]	Cardener	Súria	1899. Antic molí fariner.
26	fàbrica Giró[8]	Cardener	Súria	Origen del barri del Fusteret. 1873
27	Molí del Guix[2]	Cardener	Callús	1877. Durant un temps curt es dedicà al tèxtil. També fou molí fariner, olier i guixer.
28	Fàbrica de Cal Cavaller[8]	Cardener	Callús	Tot i que hi ha un grup de cases conegut com a Colònia de cal Cavaller, els habitatges són independents de la fàbrica.
29	Fàbrica Nova[8]	Cardener	Callús	1895. Construïda pel propietari del mas per arrendar-la a fabricants. Dins el nucli urbà
30	El Paperer[2]	Cardener	Callús	1874. Antic molí, convertit en molí paperer, no va ser mai fàbrica tèxtil.
31	El Molinet[2]	Cardener	Sant Joan de Vilatorrada	1899. Molí fariner d'un propietari rural, que l'arrenda a industrials que el transformen en fàbrica tèxtil.
32	Fàbrica de Can Canals[2]	Cardener	Sant Joan de Vilatorrada
33	Fàbrica Borràs	Cardener	Sant Joan de Vilatorrada	1853. Compartien resclosa i canal les tres fàbriques: Borràs, Burés i Gallifa.	41° 44′ 42″ N, 1° 48′ 30″ E
34	Fàbrica Burés o Fàbrica del mig	Cardener	Sant Joan de Vilatorrada	1853	41° 44′ 40″ N, 1° 48′ 29″ E
35	Fàbrica de Cal Gallifa	Cardener	Sant Joan de Vilatorrada	1853. Actual equipament cultural. Inici obra 1845, inici funcionament 1855 (Font: GEC)	41° 44′ 38″ N, 1° 48′ 26″ E
36	Fàbrica de Barrets[2]	Cardener	Manresa	1891. Aprofità l'antiga roda del Calderer que servia per regar. Fabricaven barrets.
37	Fàbrica dels Panyos[2][9]	Cardener	Manresa	1820.
38	Fàbrica del Pont de Fusta (I i II)[2]	Cardener	Manresa	1804. El 1817 es divideix en dues fàbriques, que funcionen amb una mateixa resclosa.
39	Fàbrica Cots[2]	Cardener	Manresa	1804. Aprofitava la roda d'un molí.
40	Fàbrica del Pont Vell[2]	Cardener	Manresa	1859. Antic molí de la ciutat. Els Gallifa el convertiren en fàbrica. Avui desapareguda. Històries Manresanes: La Fàbrica del Pont Vell	41° 43′ 13″ N, 1° 49′ 51″ E
41	Fàbrica de les Roques de Sant Pau[2]	Cardener	Manresa	1844. Construïda per la societat Gallifa, Argemir i Cia.
42	Els Polvorers[2]	Cardener	Manresa	1872 (?). Antics molins polvorers transformats en fàbrica tèxtil.
43	Fàbrica Vermella[2]	Cardener	Manresa	1855. Construïda per la família Batlles.
44	Fàbrica Blanca[2]	Cardener	Manresa	1855. Construïda per Gaspar Pla.
45	Fàbrica del Pont de Rajadell[2]	Cardener	Manresa	1844
46	Fàbrica Barrera o Fàbrica Monteys[2]	Cardener	Castellgalí	1816. Ampliació d'un antic molí.
47	Fàbrica de Can Sanglas[10]	Ter	Manlleu		42° 00′ 04″ N, 2° 17′ 29″ E
48	Fàbrica de Can Puntí[11]	Ter	Manlleu	Altres denominacions: Can Rifà, can Boixó	41° 59′ 48″ N, 2° 17′ 08″ E
49	Fàbrica de Can Grau[12]	Gurri	Masies de Roda	Altres denominacions: Can Salamí	41° 59′ 05″ N, 2° 18′ 05″ E
50	Fàbrica de Can Llanas	Ter	Manlleu		42° 00′ 01″ N, 2° 17′ 44″ E
51	Fàbrica de Can Riva[13]	Ter	Masies de Voltegà	1875	42° 00′ 39″ N, 2° 14′ 53″ E
52	Fàbrica de Can Coch[14]	Ter	Llanars (Ripollès)	Abandonat	42° 19′ 07″ N, 2° 21′ 12″ E
53	Fàbrica de Can Blanc[15]	Ter	Torelló		42° 03′ 00″ N, 2° 15′ 37″ E
54	Fàbrica de Can Tarrés[16]	Ter	Torelló		42° 02′ 35″ N, 2° 15′ 22″ E
55	Can Guixà[17]	Ter	Sant Quirze de Besora		42° 05′ 59″ N, 2° 13′ 54″ E
56	Fàbrica Can Trinxet[18]	Ter	Sant Quirze de Besora	Altres denominacions: Fàbrica can Tomàs	42° 6′ 15.06″ N, 2° 13′ 1.35″ E
57	Fàbriques de Gallifa[19]	Ter	Masies de Voltregà		42° 01′ 20″ N, 2° 15′ 08″ E
58	La Blava[20]	Ter	Roda de Ter	És coneguda pel fet d'haver-hi treballat el poeta Miquel Martí i Pol.	41° 58′ 44″ N, 2° 18′ 33″ E

Notes

1. El Cardener, per exemple, té uns 850 m de desnivell en 90 km de recorregut.

Vegeu també

• Llista de colònies tèxtils de Catalunya
• Colònia industrial

Referències

1. Serra i Rotés, Rosa «Les colònies industrials a Catalunya». Catalan Historical Review, 4, 2011, pàg. 241-255. Arxivat de l'original el 2022-01-21. DOI: 10.2436/20.1000.01.63. ISSN: 2013-407X [Consulta: 7 gener 2017].
2. Ferrer i Alòs, Llorenç «La industrialització de Catalunya. Les fàbriques textils del riu Cardener al segle XIX». Estudis Històrics i Documents de l'Arxiu de Protocols, XXVII, 2009, pàg. 321-366 [Consulta: 14 maig 2016].
3. Clua i Mercadal, Jordi «Morfologia urbana de les Colònies Industrials a Catalunya». Actes del Primer Congrés Català de Geografia, IIIa, 1991, pàg. 221-230. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2016 [Consulta: 7 abril 2016].
4. «Mapes de patrimoni cultural». Diputació de Barcelona.
5. «Avantprojecte de rehabilitació de la fàbrica de Cal Carrera com a espai escènic i equipament polivalent». Ajuntament de Sallent. Arxivat de l'original el 2017-01-07. [Consulta: 7 desembre 2016].
6. Benet i Clarà, Albert «Un exemple d'arqueologia industrial en perill: la fàbrica vella de Sallent». Dovella, 29, 1989 [Consulta: 5 desembre 2016].
7. «enderroquen Fàbrica vella Sallent | Patrimoni Industrial». MNacTec. Arxivat de l'original el 2017-01-07. [Consulta: 17 desembre 2016].
8. Fàbrega i Enfedaque, Albert «Les colònies tèxtils i mineres al Cardener mitjà». L'Erol, 86-87 150 anys de colònies industrials, 2005, pàg. 93-96.
9. «Fàbrica dels Panyos». mNACTEC. Arxivat de l'original el 2016-12-29. [Consulta: 7 gener 2017].
10. «Fàbrica de can Sangles - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
11. «Fàbrica de can Puntí - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
12. «Fàbrica de can Grau - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
13. «Fàbrica de can Riva - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
14. «Canal de can Coch - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
15. «Fàbrica de can Blanc - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
16. «Fàbrica de can Tarrés - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
17. «Can Guixà - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
18. «Fàbrica can Trinxet - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
19. «Fàbriques de Gallifa - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
20. «La Blava - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].