Eleccions federals alemanyes de 2021

Les eleccions federals alemanyes es van celebrar el 26 de setembre del 2021 per elegir els membres del 20è Bundestag.^[1][2][a] El mateix dia hi va haver comicis a l'estat de Berlín i al de Mecklenburg-Pomerània Occidental.^[3] La llavors cancellera, Angela Merkel, no es va presentar a les eleccions.^[4] És el primer cop d'ençà de la postguerra que el canceller en càrrec (cancellera, en aquest cas) no cerca la reelecció. L'SPD guanyà les eleccions però sense majoria per formar govern.^[5]

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.

Eleccions federals alemanyes de 2021
← 2017  2025  →
Data	26 setembre 2021
Tipus	eleccions del Bundestag
Càrrec a elegir	735 membre del Bundestag
Lloc web	bundeswahlleiter.de…
Etiqueta	#btw2021 i #btw21
Participació
61.168.234 46.838.765    76.57٪ 0.42 46.419.448       ?     419.317
Resultat de la votació
SPD  — Olaf Scholz 11.949.756   25.74٪ 5.23 Parlamentari 153 → 206 53 CDU/CSU  — Armin Laschet 11.173.806   24.07٪ 8.86 Parlamentari 246 → 196 50 GRÜNE  — Annalena Baerbock 6.848.215   14.75٪ 5.81 Parlamentari 67 → 118 51 FDP  — Christian Lindner 5.316.698   11.45٪ 0.7 Parlamentari 80 → 92 12 AfD  — Alice Weidel, Tino Chrupalla 4.802.097   10.35٪ 2.29 Parlamentari 94 → 83 11 DIE LINKE  — Janine Wissler, Dietmar Bartsch 2.269.993   4.89٪ 4.35 Parlamentari 69 → 39 30 SSW 55.330   0.12٪ Parlamentari 1

Amb el 25,7% dels vots totals, el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) va registrar el seu millor resultat des del 2005 i es va erigir com el partit més votat per primera vegada des del 2002. El CDU/CSU governant, que havia liderat una gran coalició amb el SPD des del 2013, va registrar el seu pitjor resultat de la història amb un 24,1%, un descens significatiu del 32,9% el 2017. L'Aliança 90/Els Verds va aconseguir el seu millor resultat de la història amb un 14,8%, mentre que el Partit Democràtic Lliure (FDP) va obtenir petits guanys i va acabar en un 11,5%. L’Alternativa per Alemanya (AfD) va caure del tercer al cinquè lloc amb un 10,3%, un descens de 2,3 punts percentuals. L'Esquerra van patir globalment el seu pitjor resultat des de la seva formació oficial el 2007, sense aconseguir superar el llindar electoral del 5% en poc més d'una dècima de punt percentual. Tot i així, el partit tenia dret a una representació proporcional plena, ja que va guanyar tres districtes electorals directes.

Amb les complexes converses de coalició de govern necessàries per a la formació d’un govern majoritari, el FDP i els Verds es consideren clau, i és probable que es produeixi una coalició de tres partits amb CDU/CSU o SPD. Tant la CDU/CSU com l'SPD han descartat una cinquena gran coalició.

Per primer cop des del 1949 el partit de la minoria nacional danesa i frisona, l'Associació de Votants de Schlesvig Meridional (SSW), va obtenir representació al Bundestag, on no s'hi presentava des del 1961 malgrat tenir representació habitual a la cambra de l'estat federat de Slesvig-Holstein.^[6]

Partits i candidats

Aquest article (o secció) és manifestament incomplet.

Die Linke

Die Linke va anunciar Janine Wissler i Dietmar Bartsch com a cocandidats el 2 de maig del 2021. Wissler fou elegida colíder federal del partit juntament amb Susanne Hennig-Wellsow, que va optar per no participar a la candidatura compartida. Bartsch ha ocupat l'escó al grup parlamentari de Die Linke al Bundestag des del 2015 i prèviament havia estat cocandidat a les eleccions federals alemanyes de 2017.^[7] Wissler i Bartsch van ser elegits oficialment per l'executiva del partit entre el 8 i el 9 de maig, rebent el 87% dels vots.^[8]

Els Verds

A causa de l'auge a les enquestes d'opinió a nivell nacional des del 2018, s'esperava que els Verds abandonessin la tradicional candidatura dual en favor d'elegir un únic cap de llista. Es va considerar que els colíders del partit, Annalena Baerbock i Robert Habeck, eren els únics candidats plausibles.^[9] El 19 d'abril es va anunciar Baerbock com a candidata a cancellera.^[10] Tant Baerbock com Habeck formen part d'una candidatura compartida per a la campanya electoral del partit.^[11]

CDU

Els democratacristians alemanys presenten Armin Laschet, l'actual president de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, com a successor d'Angela Merkel.

SPD

Els socialdemòcrates presenten Olaf Scholz com a cap de llista en substitució de Martin Schulz, que va ser candidat a les eleccions anteriors.

Enquestes

Resultats

Partit		Districte electoral			Llista de partit			Total escons	+/–
		Vots	%	Escons[b]	Vots	%	Escons
	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD)	12,234,690	26.4	121	11,955,434	25.7	85	206	+53
	Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU)	10,451,524	22.5	98	8,775,471	18.9	54	152	−48
	Aliança 90/Els Verds (GRÜNE)	6,469,081	14.0	16	6,852,206	14.8	102	118	+51
	Partit Democràtic Lliure (FDP)	4,042,951	8.7	0	5,319,952	11.5	92	92	+12
	Alternativa per Alemanya (AfD)	4,695,611	10.1	16	4,803,902	10.3	67	83	−11
	Unió Social Cristiana de Baviera (CSU)	2,788,048	6.0	45	2,402,827	5.2	0	45	−1
	L'Esquerra (DIE LINKE)	2,307,536	5.0	3	2,270,906	4.9	36	39	−30
	Associació de Votants de Schleswig Meridional (SSW)	35,027	0.1	0	55,578	0.1	1	1	+1
	Electors Lliures	1,334,739	2.9	0	1,127,784	2.4	0	0	0
	Partit de la Protecció dels Animals	163,201	0.4	0	675,353	1.5	0	0	0
	Partit Democràtic de Base d'Alemanya	735,451	1.6	0	630,153	1.4	0	0	Nuevo
	Die PARTEI	543,145	1.2	0	461,570	1.0	0	0	0
	Equip Todenhöfer	5,700	0.0	0	214,535	0.5	0	0	Nuevo
	Partit Pirata d'Alemanya	60,839	0.1	0	169,923	0.4	0	0	0
	Volt Alemanya	78,339	0.2	0	165,474	0.4	0	0	Nuevo
	Partit Ecològic Democràtic	152,792	0.3	0	112,314	0.2	0	0	0
	Partit Nacionaldemòcrata d'Alemanya	1,090	0.0	0	64,574	0.1	0	0	0
	Partit per a la Recerca Biomèdica en Rejoveniment	2,842	0.0	0	49,349	0.1	0	0	0
	Partit dels Humanistes	12,730	0.0	0	47,711	0.1	0	0	0
	Aliança C - Cristians per a Alemanya	6,222	0.0	0	39,868	0.1	0	0	0
	Partit de Baviera	36,748	0.1	0	32,790	0.1	0	0	0
	V-Partei³	10,644	0.0	0	31,884	0.1	0	0	0
	Independent... per una democràcia amigable	13,421	0.0	0	22,736	0.0	0	0	Nuevo
	Els Grisos	2,368	0.0	0	19,443	0.0	0	0	0
	Els Urbans	1,912	0.0	0	17,811	0.0	0	0	0
	Partit Marxista-Leninista d'Alemanya	22,534	0.0	0	17,799	0.0	0	0	0
	Partit Comunista Alemany	5,446	0.0	0	14,925	0.0	0	0	0
	Aliança per a la Protecció dels Animals	7,371	0.0	0	13,672	0.0	0	0	0
	Partit Europeu Amor	873	0.0	0	12,967	0.0	0	0	Nuevo
	Reformadors Liberal-Conservadors	10,767	0.0	0	11,159	0.0	0	0	Nuevo
	Lobbistes per als Nens	–	–	–	9,189	0.0	0	0	Nuevo
	Tercera Via	515	0.0	0	7,832	0.0	0	0	Nuevo
	Partit del Jardí	2,095	0.0	0	7,611	0.0	0	0	0
	Moviment dels Ciutadans	1,556	0.0	0	7,491	0.0	0	0	Nuevo
	Democràcia en Moviment	2,609	0.0	0	7,184	0.0	0	0	0
	Món Humà	656	0.0	0	3,786	0.0	0	0	0
	Els Roses/Aliança 21	377	0.0	0	3,488	0.0	0	0	Nuevo
	Partit del Progrés	–	–	–	3,228	0.0	0	0	Nuevo
	Partit per la Igualtat Social	–	–	–	1,417	0.0	0	0	0
	Moviment de Drets Ciutadans Solidaritat	811	0.0	0	727	0.0	0	0	0
	Llista del Clima de Baden-Württemberg	3,967	0.0	0	–	–	–	0	Nuevo
	Partit de les famílies d'Alemanya	1,817	0.0	0	–	–	–	0	0
	A partir d'ara... Democràcia a través de Plebiscit	1,086	0.0	0	–	–	–	0	Nuevo
	Graue Panther	961	0.0	0	–	–	–	0	Nuevo
	Partit de la Llar Turingi	549	0.0	0	–	–	–	0	Nuevo
	Els Altres	256	0.0	0	–	–	–	0	Nuevo
	Bergpartei, die "ÜberPartei"	222	0.0	0	–	–	–	0	0
	Independents i grups electorals	110,894	0.2	0	–	–	–	0	–
Vots vàlids		46,362,013	98.9	–	46,442,023	99.1	–	–	–
Vots nuls/en blanc		492,495	1.1	–	412,485	0.9	–	–	–
Total de vots		46,854,508	100	299	46,854,508	100	437	736	+27
Votants registrats/participació		61,181,072	76.6	–	61,181,072	76.6	–	–	–
Font: Bundeswahlleiter

Conseqüències

El Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) es va posar al capdavant amb més del 25% dels vots, un augment de cinc punts respecte al 2017, i Olaf Scholz reivindicà públicament el paper de lider del proper govern federal mentre que el CDU/CSU, en segon lloc, van aconseguir el seu pitjor resultat des de 1949.^[12]

Amb el rebuig a una cinquena gran coalició tant per la CDU/CSU com pel SPD, el Partit Democràtic Lliure (FDP) i Aliança 90/Els Verds (GRÜNE) tenien la clau de la governabilitat. El 23 de novembre, després de complexes converses de coalició, SPD, FDP i Verds van formalitzar un acord per formar una coalició, i Olaf Scholz i el seu gabinet van ser elegits pel Bundestag el 8 de desembre.^[13]

Les irregularitats a Berlín van fer repetir les eleccions el febrer de 2023 (estatal) i febrer de 2024 (federal), que van causar que el FDP perdés un escó al Bundestag i 3 escons es traslladessin de Berlín a diferents estats.

Després de les eleccions federals alemanyes de 2021 es va iniciar un debat renovat sobre el sistema d'adjudicació d'escons avançats i d'anivellament vigent des de les eleccions de 2013, que elegia un Bundestag amb 736 membres, el parlament escollit lliurement més gran del món, i es va reformar el març de 2023 per fixar la mida dels futurs Bundestags en 630 membres.^[14]

Notes

1. La data de les eleccions només pot ser anterior en cas de dissolució anticipada o més tard si es declara un Estat de defensa.
2. Tant L'Esquerra com l'Associació de Votants del Schleswig Meridional van obtenir representació malgrat que tots dos partits no van sobrepassar el llistó del cinc per cent. El primer ho va fer gràcies a la clàusula del mandat bàsic, mentre que el segon ho va fer gràcies al seu estatus especial com a representant de la minoria ètnica danesa.

Referències

1. «Election to the 20th German Bundestag on 26 September 2021». The Federal Returning Officer. Arxivat de l'original el 18 març 2021. [Consulta: 18 març 2021].
2. SPIEGEL, DER. «Bundestagswahl soll am 26. September 2021 stattfinden - DER SPIEGEL - Politik» (en alemany). www.spiegel.de. Arxivat de l'original el 4 febrer 2021. [Consulta: 25 novembre 2020].
3. «Wahlen in Deutschland». www.election.de. Arxivat de l'original el 2019-07-13. [Consulta: 21 febrer 2021].
4. «Who are the rivals to lead Germany after Chancellor Merkel?» (en anglès). BBC News, 20-04-2021.
5. «L'SPD guanya les eleccions alemanyes però no és clar si podrà formar govern». [Consulta: 27 setembre 2021].
6. «El partit de la minoria danesa i frisona torna setanta anys després al parlament alemany». Vilaweb, 27-09-2021. [Consulta: 27 setembre 2021].
7. «Left: Wissler and Bartsch become top candidates for federal election» (en alemany). RedaktionsNetzwerk Deutschland, 02-05-2021.
8. «Wissler/Bartsch named as top duo» (en alemany). Tagesschau, 10-05-2021.
9. «Greens: Baerbock or Habeck - what speaks for whom?». Frankfurter Rundschau, 07-04-2021. Arxivat de l'original el 12 abril 2021. [Consulta: 12 abril 2021].
10. «Annalena Baerbock is to run as a candidate for chancellor for the Greens» (en alemany). Der Spiegel, 19-04-2021. Arxivat de l'original el 19 abril 2021. [Consulta: 19 abril 2021].
11. «Our Chancellor candidate: Annalena Baerbock». Alliance 90/The Greens, 19-04-2021. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2021. [Consulta: 24 setembre 2021].
12. Wieder, Thomas «Elections en Allemagne: un paysage politique émietté, des extrêmes contenus et une victoire disputée entre CDU et SPD». Le Monde, 27-09-2021. Arxivat de l'original el 30 de setembre 2021 [Consulta: 30 setembre 2021].
13. «Allemagne: Olaf Scholz succède officiellement à Angela Merkel» (en francès). RFI, 08-12-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-08. [Consulta: 8 desembre 2021].
14. Siefken, Sven T. «Electoral Reform in Germany» (en anglès). American-German Institute, 01-08-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].