musicògraf i compositor From Wikipedia, the free encyclopedia
Egon Wellesz (Viena, 21 d'octubre de 1885 - Oxford, 9 de novembre de 1974) fou un musicògraf i compositor austríac.
_1927_©_Georg_Fayer_(1892–1950).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Egon Joseph Wellesz 21 octubre 1885 Viena (Àustria) |
| Mort | 9 novembre 1974 (89 anys) Oxford (Anglaterra) |
| Sepultura | cementiri central de Viena, Gruppe 32 C, Nummer 38 |
| Formació | Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música romana d'Orient |
| Ocupació | compositor, professor d'universitat, musicòleg, bizantinista |
| Ocupador | Universitat de Viena |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera, simfonia i música clàssica |
| Professors | Arnold Schönberg i Guido Adler |
| Alumnes | Dorothy Gow |
| Família | |
| Cònjuge | Emmy Wellesz (1908–) |
| Parents | Karl Friedrich Pollaczek, gendre |
| Premis | |
    
 | |
Després d'acabar els estudis literaris en la Universitat de Viena, cursà els de música sota la direcció de Frühling i Schönberg. Des de la seva tesi doctoral, presentada el 1908 i en la qual s'estudiava les obres de J. Bonne, compositor i mestre de capella del teatre de l'Òpera de Viena el segle xviii, Wellesz destacà com a erudit i crític profund, especialment versat en música antiga, vers la qual publicà innombrables treballs en les revistes professionals alemanyes, angleses i nord-americanes. La majoria d'aquests apareixen col·leccionats en llibre, especialment els referents a música de l'Església Ortodoxa.
De 1911 a 1915 fou professor d'història de la música en el Neuen Konservatorium, de Viena, i el 1913 ocupà la càtedra de musicologia de la universitat d'aquella capital. Durant els primers anys de 1930 fou professor de composició en el Quenn's College d'Oxford, on entra d'altres alumnes va tenir a Robert Donington.[1] Després també fou professor al «Downing College» de Cambridge, on també tingué alumnes com Wilfrid Mellers i d'altres.[2]
Les composicions musicals d'aquest autor, del gènere impressionista i expressionista, i que cultivaven les modernes escoles vienesa, francesa i anglesa, seguien les orientacions assenyalades per Schönberg en el seu últim estil, mostrant en el seu autor una robusta personalitat, així com una sòlida i extremada formació. Les seves obres principals publicades foren: Arnold Schönberg, (1921). Der Beggin des musikalischen Barock und die Anfänge der Oper in Wien, 1922). Byzantinischen Musik, (1926). Ausgaben und Probleme der orientalischen Kirchenmusik, (1927). A part de diverses obres per a piano i lieder va compondre: Vorfrühling, poema per a orquestra. Una suite, Gebete der Mädchen zur Maria, per a cor i orquestra. Un quartet de corda. Diana; Persisches Ballet i Achylles auf Skyros, Die Prinzessin Cirnara, estrenada a Hannover i Frankfurt el 1921.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
