productor de cinema italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Dino De Laurentiis, de nom real, Agostino De Laurentiis (8 d'agost de 1919, Torre Annunziata, Campània, Itàlia - Los Angeles, 10 de novembre de 2010) va ser un productor de cinema italià. Fou, amb Carlo Ponti (1912-2007), un dels dos grans productors que posaren el cinema italià sobre l'escena internacional en acabar la Segona Guerra Mundial. Va produir o coproduir més de dos centenars de pel·lícules, de les quals 38 van ser candidates als Oscars.[1][2] Va tenir també una breu carrera d'actor al final dels anys 1930 i al començament dels 40.
Era fill de fabricants de pastes, pastes que vendria ell mateix al carrer en la seva infantesa.[1]
Pensant fer-se actor, s'inscriu al Centre de cinema experimental de Roma.[1] Es guanya la vida com a accessorista o ajudant de director, després opta per a la direcció de fotografia.[1] Però, quan té tot just 20 anys, produeix les seves primeres pel·lícules: L'Ultimo combattimento de Piero Ballerini (1940) i L'amore canta (1941) que aconsegueixen l'èxit.[1]
Des de la seva primera producció, ha finançat prop de 150 pel·lícules. El 1946, la seva companyia Dino De Laurentiis Cinematografica es consagra a la producció. Durant els primers decennis, sovint associat al productor Carlo Ponti, De Laurentiis produeix pel·lícules neorealistes com Arròs amarg (1949), així com dos clàssics dels anys 1950 de Federico Fellini: La strada i Les nits de la Cabiria.
En els anys 1960, Dino De Laurentiis construeix els seus vastos estudis anomenats «Dinocitta[1]» on seran rodades La Bíblia de John Huston i L'estranger de Luchino Visconti.[1] Però aquests estudis tancaran en els anys 1970 per una sèrie de fracassos financers. Durant aquest període, produeix un succedani de James Bond, Ramdam a Rio, un spaghetti western el 1966, Navajo Joe, una pel·lícula sobre la Segona Guerra Mundial, Lo Sbarco di Anzio el 1968 i, el mateix any, dues adaptacions de films còmiques d'èxit: Barbarella i Diabolik. El 1972, produeix Cosa Nostra, pel·lícula franco-italiana estrenada el mateix any que l'altra pel·lícula mítica sobre la màfia El Padrí; és també l'any en què s'instal·la als Estats Units.[1] Guanya un gran èxit crític amb Ragtime[1] el 1981, però produeix també pel·lícules molt comercials amb més o menys èxit, un remake de King Kong[1] el 1976 Conan el Bàrbar o Duna que serà un fracàs comercial.[1] Produeix igualment pel·lícules d'autor com Vellut blau de David Lynch o Els tres dies del Còndor de Sydney Pollack.[1]
De Laurentiis també ha produït la majoria de les pel·lícules on intervé el personatge d'Hannibal Lecter creat pel novel·lista Thomas Harris. El 1986, produeix el primer Manhunter, sense tanmateix produir-ne la continuació El silenci dels anyells (1991). Per contra, va ser el productor dels opus següents: Hannibal el 2001, Drac Vermell el 2002 (remake de Manhunter), Hannibal Rising el 2007 (episodi explicant com el Dr. Lecter esdevé un assassí en sèrie).
En les seves tries, privilegia les adaptacions de llibres d'èxit com Barabbas el 1961, La Bíblia el 1966 o Dune el 1984.
El director italià va morir l'11 de novembre de 2010 a Los Angeles a l'edat de 91 anys.
Era germà del productor Luigi De Laurentiis (1917-1992). Va estar casat 40 anys amb l'actriu Silvana Mangano (1930-1989) de 1949 a 1989. Junts van tenir quatre fills, entre els quals la productora Raffaella De Laurentiis (nascuda el 1954). Però la parella es va separar després de la mort del seu únic fill, Federico, el 1981 en un accident d'avió a Alaska[1] i es divorciarien poc abans de la mort de Silvana. De Laurentiis es va casar de nou amb Martha Schumacher[1] amb qui va tenir dues filles.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
