Ulisses (pel·lícula de 1954)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ulisses (títol original en italià: Ulisse) és una pel·lícula italiana dirigida per Mario Camerini, estrenada el 1954. Ha estat doblada al català.[2]
| Ulisse | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Mario Camerini |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Flavio Mogherini |
| Producció | Dino de Laurentiis Carlo Ponti William W. Schorr |
| Dissenyador de producció | Flavio Mogherini |
| Guió | Franco Brusati Mario Camerini Ennio De Concini Hugh Gray Ben Hecht Ivo Perilli Irwin Shaw |
| Música | Alessandro Cicognini |
| Dissenyador de so | Mauro Zambuto Bernard Held |
| Fotografia | Harold Rosson |
| Muntatge | Léo Cattozzo |
| Vestuari | Giulio Coltellacci Madame Grès |
| Efectes especials | Eugen Shuftan |
| Productora | Lux Films (Itàlia) Zénith Films (França) Paramount Pictures[1] |
| Distribuïdor | Paramount Pictures Les Acacias (França) Tamasa Distribution (França) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1954 |
| Durada | 104 ↔ 118 minuts |
| Idioma original | italià |
| Versió en català | Sí |
| Color | en color |
| Pressupost | 500.000.000 L. |
| Recaptació | 1.800.000.000 L. (Itàlia) |
| Descripció | |
| Basat en | Odissea |
| Gènere | aventures, pèplum |
| Lloc de la narració | mar Mediterrània |
   
| |
Argument[3]
Ulisses, rei de l'illa d'Ítaca, va marxar fa molt de temps per participar en el setge de Troia. Després de la presa de la ciutat, el seu viatge de tornada pel mar va ser retardat per nombrosos perills com la seva trobada amb el ciclop Polifem, la de la maga Circe o també els captivadors cants de les sirenes… Durant aquest temps, a Ítaca, la seva dona Penèlope ha d'enfrontar-se a altres proves: interessats per l'accessió al tron, múltiples pretendents que afirmen que Ulisses és mort, l'apressen a prendre espòs. La reina retarda el venciment prometent escollir el seu nou marit així que haurà acabat el teixit de la seva gran tapisseria: cada nit, desfà el seu treball de la vetlla...
Repartiment
- Kirk Douglas: Ulisses
- Silvana Mangano: Circe/Penèlope
- Anthony Quinn: Antinoos
- Rossana Podestà: Nausica
- Mario Feliciani: Eurímac
- Piero Lulli: Aquil·les
- Ferruccio Stagni: Mentor
- Alessandro Fersen: Diomedes
- Oscar Andriani: Calops
- Umberto Silvestri: Polifem i Cracos
- Jacques Dumesnil: Alcínou
- Daniel Ivernel: Euríloc
- Franco Interlenghi: Telèmac
- Sylvie: Euricles
- Elena Zareschi: Cassandra
- Ludmila Dudarova: Areta, mare de Nausicaa
- Riccardo Garrone: un pretendent
- Andrea Aureli: un pretendent
- Alberto Lupo: un pretendent
- Walter Brandi: un pretendent
- Aldo Pini: Polites, company d'Ulisses
- Amerigo Santarelli: lluitador amb Cracos
- Renato Malavasi: conseller d'Alsinus
- Massimo Pietrobon: company d'Ulisses
Al voltant de la pel·lícula
- Els vestits de Silvana Mangano han estat concebuts per Madame Grès, famosa creadora de la casa d'alta costura del mateix nom, establiment desaparegut el 1987 i del qual només ha sobreviscut la marca Perfums Grès .[4]
- El «ciclop», d'aproximadament 10 metres d'alçada, era accionat mecànicament per fils i un xiulet[1]
- Les armadures i armes han estat prestades pels museus d'Atenes, Nàpols i Roma.[1]
- La producció havia previst rodar algunes escenes a l'Ítaca, però un terratrèmol ho va impedir.[1]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.