Dinastia Romànov

Dinastia Romànov
	;
Dades
Tipus	dinastia ; família reial
Història
Creació	1613
Fundador	Miquel I de Rússia
Data de dissolució o abolició	1762
Format per	Cap de la casa dels Romànov
Lloc web	imperialhouse.ru

La dinastia Romànov (rus: Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del segle xvii, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia). La casa Romànov va regir el país fins a la Revolució de Febrer de 1917 que va obligar el tsar Nicolau II a abdicar. Pocs anys abans, el 1913, es va celebrar a tot l'imperi Rus la commemoració del tricentenari de la dinastia Romànov al front del país.

Dades ràpides Dades, Tipus ...

Tanca

Els esdeveniments més significatius que va haver d'afrontar aquesta dinastia al capdavant de l'estat van ser aquests:

La Guerra russopolonesa (1654-1667), conduïda pel tsar Aleix I, i que van dur Rússia a guanyar territoris a Confederació de Polònia i Lituània i a guanyar-hi terreny d'influència.
La Gran Guerra del Nord, iniciada per Pere I el Gran amb l'objectiu d'obrir-se un pas al mar Bàltic.
La Guerra russoturca (1735-1739), amb victòria russa. Es va donar per acabada amb el Tractat de Belgrad segons el qual Rússia aconseguia una sortida a la mar Negra.
La Guerra russoturca (1787-1792), amb Caterina la Gran al capdavant i l'ajuda del Sacre Imperi, es va aconseguir la victòria i es va annexionar Crimea.
Invasió francesa de Rússia l'any 1812 per part de Napoleó. Rússia, com a part de la Sisena Coalició estava en guerra amb França, la qual es va atrevir a envair el país. La invasió, però, va acabar amb una decisiva victòria russa. És recordada com una de les guerres més sagnants.
Guerra de Crimea els anys 1853-1856. Va concloure amb la derrota russa contra l'Imperi Otomà i una coalició de francesos, anglesos i sards i piemontesos amb la signatura del Tractat de París el 1856. Va comportar la pèrdua de territoris a la desembocadura del Danubi i la influència sobre els Balcans.
La Guerra russojaponesa entre els anys 1904 i 1905. Va acabar amb el Tractat de Portsmouth, que va significar la cessió de la meitat sud de l'illa de Sakhalín al Japó, i la pèrdua d'influència a l'orient.
La Revolució russa de 1905, que comença després del Diumenge Sagnant i s'estén per tot l'Imperi. Aquests fets van acabar amb concessions del tsar Nicolau II en temes econòmics i socials.
La Primera Guerra Mundial, que esclata l'any 1914. La gran mortalitat entre els soldats russos, majoritàriament camperols i obrers, la fam i la misèria causen un gran descontentament intern, i tot això, sumat a les derrotes militars causen que l'any 1917, Rússia, es veu obligada a signar el Tractat de Brest-Litovsk que comporta grans pèrdues territorials en favor de l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi Alemany i l'Imperi Otomà.
La Revolució Russa de l'any 1917. És la revolució que acabarà amb el tsarisme i la dinastia Romànov. A més, desembocarà en la Guerra Civil Russa entre els anys 1917 i 1923 i que culminarà amb la derrota del bàndol tsarista i la victòria dels bolxevics, amb Lenin al capdavant i la instauració de l'URSS.

Dinastia Romànov

Monarques

Vegeu també

Bibliografia

Wikiwand - on