From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento ; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto. El 2010 tenia 481.232 batejats d'un total de 505.527 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Luigi Bressan.
| Archidioecesis Tridentina | |||||
| |||||
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat desaparegut | Sacre Imperi Romanogermànic | ||||
| Parròquies | 452 | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 538.223 (2017) (86,64 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 6.212 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | segle ii | ||||
| Patrocini | San Vigili de Trento | ||||
| Catedral | Metropolitana de San Vigili | ||||
| Organització política | |||||
| • Arquebisbe metropolità | Luigi Bressan | ||||
| Lloc web | diocesitn.it | ||||
El patró és San Vigili de Trento.
L'arquebisbat estén la seva jurisdicció sobre la província de Trento. La seu arquebisbal es troba a la ciutat de Trento, on es troba la catedral de San Vigili.
El 2010 el territori estava dividit en 452 parròquies, dividits en els següents vicariats: Ala, Arco, Bassa Valsugana, Calavino, Cavalese, Civezzano-Piné, Cles, Condino, Fassa, Folgaria, Fondo, Lavis-Cembra, Levico, Lomaso, Valle di Sole, Mattarello, Mezzocorona, Mezzolombardo, Mori, Pergine, Povo, Primiero, Rendena, Riva del Garda, Rovereto, Taio, Tione, Trento, Villa Lagarina. Estan agrupats en onze zones pastorals.[1]
La província eclesiàstica tridentina està formada per l'arquebisbat de Trento i de la diòcesi sufragània de Bolzano-Bressanone.
La diòcesi de Trento va ser erigida al segle ii i l'evangelització del Trentino es completà, lentament, al període imperial tardà. El noms dels primers bisbes dels quals se'n té coneixement són (que participà en el concili d'Aquileia en el 381) i san Vigili. Vigili, bisbe a finals del segle iv va mantenir correspondència amb els metropolitans milanesos Ambròs, Simplicià i amb Joan Crisòstom. Amb Vigili inicià un període d'intensa evangelització de les diverses valls trentines, tot i que amb el sacrifici dels missioners orientals Sisini, Martiri i Alexandre, morts a Sanzeno el 397. Els màrtirs havien estat enviats al bisbe de Trento per Ambròs per ajudar a difondre la nova religió en terres encara paganes.
Als segles IV i V l'església tridentina, per tant, va tenir com a referència la prestigiosa seu episcopal de Milà, i més tard va pertànyer a la metròpoli d'Aquileia fins al 1751. Amb el bisbe Agnello (finals de segle vi) la diòcesi, com totes les diòcesis del Patriarcat d'Aquilea, es va unir al Cisma dels Tres Capítols, que va arribar a la seva fi al segle vii.
Durant l'època longobarda la diòcesi configurà les seves dimensions actuals, llevat d'alguna excepció: la Valsugana i el Primiero eren territoris de la diòcesi de Feltre, mentre que la Vall de Fassa a la de Bressanone.
Al bisbe Iltigari (inicis del segle ix) se li atribueix la restauració de l'antiga catedral extra muros de San Vigili, on es custodiaven les relíquies del sant tridentí. En aquella època s'erigí el palau episcopal i s'instituí el capítol de canonges de la catedral. Durant l'època carolíngia s'inicià una primera organització territorial de la diòcesi, amb la institució dels pieves.
Al 962 Trento i els seus territoris van ser incorporats per Otó I a l'Imperi germànic. A partir d'aquest moment va créixer el paper polític dels bisbes de Trento, que van ser consagrats, potser ja per Enric II el 9 d'abril de 1004, i sens dubte per Conrad II el 31 de maig i l'1 juny de 1027. L'emperador va concedir al bisbe Uldarico II el poder temporal en el territori de la diòcesi i altres territoris externs, on el bisbe es trobava en la situació particular de poder exercir les competències civils i administratives, però no les religioses. El Principat episcopal, que, juntament amb el Comtat del Tirol, formaven part del Sacre Imperi Romanogermànic, estaven dotats d'autonomia que es va mantenir en vigor fins al 1803. El 1796, va ser abolit per Napoleó i finalment el 1816 després de la Restauració austríaca.
La ciutat va ser triada com a seu del Concili de reforma que es va dur a terme en tres etapes diferents entre el 1545 i 1563. El segle xvi representava el període de major esplendor per a l'església tridentina, dirigida per grans personalitats com Bernardo Clesio i Cristoforo Madruzzo.
El tractat de Lunéville del 1801 establí la secularització dels estats eclesiàstics, marcant el final del principat episcopal. El 1803 el Principat va ser secularitzat per Napoleó. Entre el 1803 i el 1801 la regió formà part del regne de Baviera. Des del 1810 Napoleó decidí que fos annexionat al breu regne d'Itàlia. El 1815, amb la Restauració, el territori passà a formar part de l'Imperi austríac, al comtat del Tirol.
La diòcesi va ser ampliada el 1786 i el 1818 amb l'annexió de la Valsugana i del Primero, part de l'imperi austríac, però subjectes espiritualment fins llavors a la diòcesi de Feltre.
Després de la supressió del patriarcat d'Aquileia el 1751 Trento passà a formar part, durant un breu temps, de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Gorizia, passant a estar immediatament subjecta a la Santa Seu. Des de 1825 i fins a 1920 Trento va ser sufragània de Salzburg. El 24 de febrer de 1920 torna a estar immediatament subjecta a la Santa Seu mitjançant el decret de la Congregació Consistorial Sedes episcopalis.
El 14 de juny de 1929 va ser elevada a seu arquebisbal mitjançant la butlla Inter ceteras del Papa Pius XI.
El 6 de juliol de 1964, per obra de la butlla Quo aptius del Papa Pau VI les parts altoatesines de l'arquebisbat de Trento van ser agregades a la diòcesi de Bressanone, que assumí el nom de diòcesi de Bolzano-Bressanone. Mentrestant, la seu episcopal de Trento esdevingué seu metropolitana en vigor de la butlla Tridentinae Ecclesiae, de Pau VI.
El catàleg episcopal següent, fins al bisbe Uldarico II († 1055), apareix a un missal compost en temps d'Uldarico. Per la seva antiguitat i l'autoritat de l'article que conté, és considerat autèntic.[2]
A finals del 2010, l'arxidiòcesi tenia 481.232 batejats sobre una població de 505.527 persones, equivalent al 95,2% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 613.500 | 615.000 | 99,8 | 1.717 | 1.149 | 568 | 357 | 834 | 2.168 | 426 | |
| 1970 | 425.471 | 425.782 | 99,9 | 1.193 | 794 | 399 | 356 | 494 | 1.922 | 448 | |
| 1980 | 442.452 | 442.873 | 99,9 | 1.056 | 696 | 360 | 418 | 495 | 1.693 | 458 | |
| 1990 | 440.000 | 445.165 | 98,8 | 940 | 629 | 311 | 468 | 8 | 427 | 1.061 | 456 |
| 1999 | 461.000 | 464.398 | 99,3 | 841 | 552 | 289 | 548 | 17 | 400 | 864 | 456 |
| 2000 | 469.000 | 473.000 | 99,2 | 818 | 541 | 277 | 573 | 19 | 377 | 854 | 456 |
| 2001 | 468.800 | 470.946 | 99,5 | 804 | 522 | 282 | 583 | 19 | 374 | 759 | 456 |
| 2002 | 469.600 | 472.816 | 99,3 | 770 | 495 | 275 | 609 | 20 | 364 | 744 | 456 |
| 2003 | 469.840 | 473.151 | 99,3 | 753 | 484 | 269 | 623 | 18 | 355 | 756 | 454 |
| 2004 | 470.513 | 477.017 | 98,6 | 757 | 474 | 283 | 621 | 19 | 344 | 691 | 454 |
| 2005 | 471.200 | 481.500 | 97,8 | 756 | 470 | 286 | 623 | 20 | 359 | 629 | 454 |
| 2010 | 481.232 | 505.527 | 95,2 | 667 | 402 | 265 | 721 | 28 | 319 | 553 | 452 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
