Cristoforo Madruzzo

Cristoforo Madruzzo (Calavino, 5 de juliol de 1512 – Tívoli, 5 de juliol de 1578) va ser un cardenal i home d'estat italià, germà del condottiero Eriprando Madruzzo.^[1]

Cristoforo Madruzzo

Biografia
Naixement	5 juliol 1512 Calavino (Itàlia)
Mort	5 juliol 1578 (66 anys) Tívoli (Itàlia)
Cardenal bisbe de Palestrina
1564 (Gregorià) – 1570 (Gregorià) ← Giovanni Girolamo Morone – Otto Truchsess von Waldburg → Diòcesi: bisbat suburbicari de Palestrina
Cardenal bisbe d'Albano
14 abril 1561 – 18 maig 1562 ← Giovanni Girolamo Morone – Otto Truchsess von Waldburg → Diòcesi: bisbat suburbicari d'Albano
Governador del Ducat de Milà
8 desembre 1555 – agost 1557
Bisbe de Brixen
17 desembre 1542 – ← Christoph Fuchs von Fuchsberg – Johann Thomas von Spaur → Diòcesi: bisbat de Brixen
Cardenal
2 juny 1542 (Gregorià) –
Bisbe de Trento
5 agost 1539 – 14 novembre 1567 ← Bernardo Clesio – Ludovico Madruzzo → Diòcesi: bisbat de Trento
Príncep-bisbe principat episcopal de Brixen
Bisbe de Trento Principat episcopal de Trento
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Bolonya
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1542–), sacerdot catòlic
Consagració	Christoph Fuchs von Fuchsberg
Participà en
12 maig 1572	conclave de 1572
20 desembre 1565	Conclave de 1565–66
5 setembre 1559	conclave de 1559
15 maig 1555	conclave de maig de 1555
5 abril 1555	Conclave d'abril de 1555
29 novembre 1549	Conclave de 1549-50
Família
Família	Madruzzo (en)
Pares	Giangaudenz di Madruzzo, Signore di Madruzzo   i Euphemia von Sparrenberg
Germans	Niklas Madrutz

Nascut al si d'una família noble de Trento, Cristoforo Madruzzo va estudiar a la Universitat de Pàdua i a la Universitat de Bolonya; va ser canonge de Trento el 1529, de Salzburg el 1536 i de Bresanona l'any següent. En 1539 va ser nomenat príncep bisbe de Trento, per aquell temps parteix del Sacro Imperi Romanogermànic. Després de renunciar al principat el 1567 a favor del seu nebot Ludovico Madruzzo, va encapçalar successivament les diòcesis italianes de Sabínia, Palestrina i Porto. Com a home d'estat va exercir importants missions al servei de l'emperador Carles V, del seu germà Ferran I i del fill d'aquell Felip II, participant activament a la dieta de Ratisbona de 1541 i mantenint el govern del ducat de Milà entre finals de 1556 i agost de 1557.^[1][2]