Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto
From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto (italià: diocesi di San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto; llatí: Dioecesis Sancti Benedicti ad Truentum-Ripana-Montis Alti) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques. El 2010 tenia 130.696 batejats d'un total de 137.135 habitants. Actualment està regida pel bisbeCarlo Bresciani.
Dades ràpides Tipus, Localització ...
Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto
Dioecesis Sancti Benedicti ad Truentum-Ripana-Montis Alti
La seu episcopal es troba a la ciutat de San Benedetto del Tronto, on es troba la basílicacatedral de Santa Maria della Marina; mentre que a les altres seus històriques de Ripatransone i Montalto es troben les cocatedrals, dedicades respectivament a Santi Gregorio Magno e Margherita i a Santa Maria Assunta
El territori està dividit en 54 parròquies, agrupades en cinc vicaries.
La diòcesi de Montalto va ser erigida per Sixt V el 24 de novembre de 1586 amb la butlla Super universas; en el mateix document es va unir a l'abadia de Santa Maria in Montesanto, construït als Abruços, la jurisdicció Montalto i va ordenar que cada bisbe també tindria el títol d'abat. La recent erigida diòcesi es va separar al seu torn des Ripatransone i agregà algunes localitats de la diòcesi de Fermo i Ascoli Piceno. Sixt V va erigir llavors el deganat de Montalto, incloent la diòcesi de Ripatransone sota la seva jurisdicció. Finalment, amb la butlla Universis orbis ecclesiis del 24 de maig de 1589 convertí Fermo en arxidiòcesi, rebent com a sufragànies les diòcesi de Montalto i Ripatransone. El deganat de Montalto va durar des 1587 al 1810, quan l'aplicació de les lleis del govern de Napoleó del Regne d'Itàlia va portar la seva supressió.[2]
El bisbe Lorenzo Azzolini va ser el responsable de la fundació del seminari de Ripatransone en 1623. En el mateix any, la catedral va ser transferida des de l'església de Sant Benigne a l'actual església de Sant Gregori. El seminari va ser iniciat per Girolamo Codebò, sostingut i ampliat per Lucantonio Accoramboni i refet per Pietro Paolo Mazzichi al seglexix.
Les diòcesis es van unir in persona episcopi el 18 de desembre de 1924, sota el bisbe montaltès Luigi Ferri, amb seu a Ripatransone.
Gràcies al treball i a la intervenció del bisbe Vincenzo Radicioni (1951-1983), amb el decret In dioecesi Ripana de la Congregació per als Bisbes, emesa l'11 de febrer de 1973, però publicat el 25 de març,[2] l'església de Santa Maria de la Marina de San Benedetto del Tronto va ser elevada al rang de catedral.
El bisbe sempre havia planejat elevar la ciutat més poblada de Sant Benedetto a ciutat episcopal, i amb aquesta finalitat ja havia començat a preparar les construccions necessàries per tal objectiu: la reestructuració de la futura catedral, construïda a la via Formentini (1959), d'un edifici destinat a servir com a nou palau episcopal.[2] La seva iniciativa va tenir èxit el 7 d'abril de 1983, quan la Santa Seu, amb el decret Quo aptius de la Congregació per als Bisbes es va traslladar la seu episcopal des Ripatransone a San Benedetto del Tronto i la diòcesi va assumir el nom oficial Ripatransone-San Benedetto del Tronto. Alhora, les seus de Montalto i Ripatransone-San Benedetto del Tronto es van unir aeque principaliter amb el nom de Diòcesi de Montalto i Ripatransone-San Benedetto del Tronto i amb seu episcopal en aquesta última ciutat.
El 30 de setembre de 1986, en virtut del Decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, s'establí la plena unione de les dues diòcesis i el nou districte eclesiàstic va assumir el seu nom actual; la catedral de Sant Benedetto del Tronto va ser elevada a la categoria de nova catedral diocesana, mentre que les altres catedrals es van convertir en cocatedrals.
Les obres de construcció realitzades per Radicioni van ser parcialment incloses i en part excloses del nou projecte: la construcció de l'Obra Catòlica, que es convertiria en el nou palau episcopal, Chiaretti preferí l'antiga Villa Anelli, propera a la Torre de Gualtieri. La vila va ser comprada per la Cúria en 1989. L'edifici va ser demolit per donar pas a un condomini (15 de juny de 1998).[2] El palau episcopal històric de Ripatransone va ser utilitzat com a residència d'estiu per Monsenyor Chiaretti.
Bisbes de Ripatransone
Lucio Sassi † (3 d'octubre de 1571 - 20 de maig de 1575 renuncià)
Filippo Sega † (20 de maig de 1575 - 3 d'octubre de 1578 nomenat bisbe de Piacenza)
Nicolò Aragonio † (3 d'octubre de 1578 - 3 d'agost de 1579 nomenat bisbe d'Ascoli Piceno)
Troilo Boncompagni † (3 d'agost de 1579 - 31 de gener de 1582 nomenat bisbe de Foligno)
Gaspare Silingardi † (18 de juny de 1582 - 1591 renuncià)[3]
Pompeo De Nobili † (29 de maig de 1591 - 1607 mort)
Sebastiano Poggi † (7 de maig de 1607 - 1620 renuncià)
Lorenzo Azzolini † (17 de febrer de 1620 - 2 d'agost de 1632 nomenat bisbe de Narni)
Francesco Vitelli † (16 d'abril de 1633 - 1634 renuncià) (administrador apostòlic)
Antonio Arrigoni † (3 d'abril de 1634 - 6 de març de 1636 mort)
Niccolò Orsini † (22 de setembre de 1636 - 18 d'octubre de 1653 mort)
Ulisse Orsini † (12 de gener de 1654 - novembre de 1679 mort)
Giovan Giorgio Mainardi † (11 de març de 1680 - novembre de 1693 mort)
Francesco Azzolini † (15 de març de 1694 - 1694 mort)
Giuseppe Bartocci † (1694 - 1695) (administrador apostòlic)
Pietro Alessandro Procaccini † (24 de gener de 1695 - 15 de desembre de 1704 nomenat bisbe d'Avellino e Frigento)
Giosafatte Battistelli † (8 de juny de 1705 - 10 de maig de 1717 nomenat bisbe de Foligno)
Gregorio Lauri † (12 de juny de 1717 - 31 de juliol de 1726 nomenat bisbe d'Ascoli Piceno)
Francesco Andrea Correa, Sch.P. † (9 de desembre de 1726 - agost de 1738 mort)
Giacomo Costa, C.R. † (15 de juliol de 1739 - 29 de maig de 1747 nomenat bisbe de Belluno)
Luca Niccolò Recco † (29 de maig de 1747 - 25 de gener de 1765 mort)
Bartolomeo Bitozzi † (5 de juny de 1765 - 17 d'octubre de 1779 mort)
Bartolomeo Bacher † (13 de desembre de 1779 - 6 de juliol de 1813 mort)
Sede vacante (1813-1816)
Michelangelo Calmet † (22 de juliol de 1816 - 8 d'agost de 1817 mort)
Ignazio Ranaldi, C.O. † (25 de maig de 1818 - 23 d'agost de 1819 nomenat arquebisbe d'Urbino)
Sede vacante (1819-1824)
Ludovico Luigi Ugolini † (23 d'agost de 1819 - 24 de maig de 1824 nomenat bisbe de Fossombrone) (administrador apostòlic)
Filippo Monacelli † (24 de maig de 1824 - 15 de desembre de 1828 nomenat bisbe de Pesaro)
Luigi Maria Canestrari † (1828 - 15 de març de 1830) (administrador apostòlic)
Filippo Appignanesi † (15 de març de 1830 - 27 de setembre de 1837 mort)
Sede vacante (1837-1842)
Luigi Maria Canestrari † (1837 - 27 de gener de 1842) (administrador apostòlic, per segon cop)
Martino Caliendi † (27 de gener de 1842 - 21 d'abril de 1845 nomenat bisbe de Montefeltro)
Giovanni Carlo Gentili † (21 d'abril de 1845 - 12 d'abril de 1847 nomenat bisbe de Pesaro)
F. Pistolesi, Notizie Biografiche dei Vescovi di Montalto. Montalto Marche. Stabilimento Grafico Sociale. 1912 (italià)
V. Catani, La Chiesa Truentina. Storia della diocesi di S. Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto. A. Documenti. Grottammare 1999. (italià)
V. Catani, La Chiesa Truentina. La diocesi di Montalto. 1586-1924. Storia della diocesi di S. Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto. C. Montalto. Acquaviva P. 2012. (italià)