Cutina (biopolímer)

La cutina és un biopolímer insoluble tipus polièster,^[1] un component essencial de les làmines cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes a la part aèria de les plantes.^[2] Com a part de la cutícula, en ser quasi impermeable a l'aigua, protegeix les fulles contra l'evaporació o l'absorció d'aigua i altres substàncies nocives. Força resistent, la seva biodegradació és possible per l'enzim cutinasa, excretat per certs fongs i bacteris fitopatogens.

A més de l'omnipresent cutina, certes plantes també tenen cutana, amb una funció semblant, però molt menys freqüent.^[3]

Cutina sintètica

En un projecte del Consell Superior d'Investigacions Científiques, la Universitat de Màlaga va reeixir a sintetitzar polièster de polialeurat, un material que mimetitza la cutina. El material es pot obtenir a partir de residus orgànics de la indústria de verdura i plantes. És un polímer emmotllable i com el seu model natural sense toxicitat i biodegradable.^[4][5]

Referències

1. Aguilella Palasi, Antoni; Puche Pinazo, Felisa. Diccionari de botànica. València: Universitat de València, 2011, p. 124. ISBN 9788437086392.
2. «Cutina (biopolímer)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. Gupta, Neal S.; Collinson, Margaret E.; Briggs, Derek E. G.; Evershed, Richard P.; Pancost, Richard D. «Reinvestigation of the occurrence of cutan in plants: implications for the leaf fossil record» (en anglès). Paleobiology, 32, 3, 9-2006, pàg. 432–449. DOI: 10.1666/05038.1. ISSN: 0094-8373.
4. Garcia Navarro, Ana. «Polièster biomimètic». CSIC, 12-04-2013. Arxivat de l'original el 2019-01-06. [Consulta: 5 gener 2019].
5. «Creen plàstic biodegradable a partir de pell de tomàquet». Diari de Girona, 05-12-2010.

Bibliografia

• Briggs, Derek E.G. «Molecular taphonomy of animal and plant cuticles: selective preservation and diagenesis». Philosophical Transactions of the Royal Society of London B, 1999, pàg. 7-17. DOI: 10.1098/rstb.1999.0356.