Cutana

La cutana és un biopolímer alifàtic de cadena llarga resistent a la hidròlisi present a la cutícula d'algunes plantes.^[1] L'altre polímer més conegut és la cutina. Cutana és un polímer d'hidrocarburs, mentre que la cutina és un polièster, però l'estructura i la síntesi de la cutana encara no estan completament compreses.^[2]

La cubana està present en l'Agave americana.

Va ser descrita per primera vegada el 1986 en l'atzavara. Cutana està present en fòssils i algunes plantes modernes.^[3] És un component no saponificable, que resisteix a la desesterificació per hidròlisi alcalina i augmenta la quantitat de cutícules d'algunes espècies com Clivia miniata quan arriben a la maduresa. Aparentment substituiria la cutina secretada en les primeres etapes del desenvolupament de la cutícula.^[4] Les proves científiques que la cutana és un polímer d'hidrocarburs provenen del fet que els seus productes de piròlisi són una sèrie homòloga característica d'alquens i alcans.^[5] Certs autors pretenen que és similar a la cutina, i que la diferència es deu al procés de fossilització.^[6]

Tindria un potencial de conservació superior al de la cutina.^[7] És òbviament molt menys present en les fulles del que es pensava anteriorment i és absent a 16 dels 19 tàxons d'angiospermes i gimnospermes.^[8][1][9]

Referències

1. Gupta, Neal S. «Distribution of Cutan in Modern Leaves». A: Biopolymers: A molecular paleontology approach (en anglès). Springer, 2014, p. 17 ss.. ISBN 9789400779365.
2. Briggs, 1999, p. 9.
3. Ribeiro da Luz, Beatriz. Propriedades espectrais das plantas no infravermelho termal (2,5 - 14 um): da química ao dossel. (tesi) (en portuguès). São Paulo: Universidade de São Paulo, 2005-06-30, p. 10. DOI 10.11606/t.41.2005.tde-10082005-115315.
4. Schmidt, H. W.; Schönherr, J. «Development of plant cuticles: occurrence and role of non-ester bonds in cutin of Clivia miniata Reg. leaves». Planta, 156, 4, 12-1982, pàg. 380–384. DOI: 10.1007/BF00397478. ISSN: 0032-0935. PMID: 24272585.
5. Holloway, P. J.; Schenck, P. A.; Leeuw, J. W. de; Tegelaar, E. W.; Nip, M. «A new non-saponifiable highly aliphatic and resistant biopolymer in plant cuticles» (en anglès). Naturwissenschaften, 73, 10, 01-10-1986, pàg. 579–585. DOI: 10.1007/BF00368768. ISSN: 1432-1904.
6. Kolattukudy, P.E.. «Byosinthetic pathways of cutin and waxes, and their sensitivity to environmental stresses.». A: G. Kerstiens. Plant cuticles: an integrated functional approach (en anglès). Oxford: Bios scientific publishers, 1996, p. 83-108. ISBN 978-1859961308.
7. Briggs, 1999, p. 12-15.
8. Pancost, Richard D.; Evershed, Richard P.; Briggs, Derek E. G.; Collinson, Margaret E.; Gupta, Neal S. «Reinvestigation of the occurrence of cutan in plants: implications for the leaf fossil record» (en anglès). Paleobiology, 32, 3, 2006, pàg. 432–449. DOI: 10.1666/05038.1. ISSN: 1938-5331.
9. Gupta, Neal S.; Collinson, Margaret E.; Briggs, Derek E. G.; Evershed, Richard P.; Pancost, Richard D. «Reinvestigation of the occurrence of cutan in plants: implications for the leaf fossil record» (en anglès). Paleobiology, 32, 3, 9-2006, pàg. 432–449. DOI: 10.1666/05038.1. ISSN: 0094-8373.

Bibliografia

• Boom, Arnoud; Sinninge Damsté, Jaap; de Leeuw, Jan «Cutan, a common aliphatic biopolymer in cuticles of drought-adapted plants» (en anglès). Organic Geochemistry, 36, 4, 01-04-2005, pàg. 595–601. DOI: 10.1016/j.orggeochem.2004.10.017. ISSN: 0146-6380.
• Briggs, Derek E.G. «Molecular taphonomy of animal and plant cuticles: selective preservation and diagenesis». Philosophical Transactions of the Royal Society of London B, 1999, pàg. 7-17. DOI: 10.1098/rstb.1999.0356.
• Mckinney, D.E.; Bortiatynski, J.M.; Carson, D.M.; Clifford, D.J.; De Leeuw, Jan W.; Hatcher, P.G. «Tetramethylammonium hydroxide (TMAH) thermochemolysis of the aliphatic biopolymer cutan: insights into the chemical structure» (en anglès). Organic Geochemistry, 24, 6-7, 01-06-1996, pàg. 641–650. DOI: 10.1016/0146-6380(96)00055-1. ISSN: 0146-6380.