conflicte violent intencionat, destinat a establir el domini sobre l'oponent From Wikipedia, the free encyclopedia
Un combat és un conflicte violent intencionat destinat a danyar físicament o matar l'oposició.[1] El combat pot ser armat (utilitzant armes) o desarmat (no utilitzant armes).[2] De vegades es recorre al combat com a mètode d'autodefensa, o es pot utilitzar com a eina per imposar la voluntat dels altres. Una instància de combat pot ser una confrontació autònoma o una petita part d'un conflicte violent molt més gran.[3] Els casos de combat també poden ser benignes i recreatius, com en els casos d'esports de combat i de combat simulat.
.jpg)
.jpg)
El combat pot complir o estar en violació de les lleis locals o internacionals sobre conflictes. Alguns exemples de regles inclouen les Convencions de Ginebra (que cobreixen el tractament de les persones en la guerra), la cavalleria medieval, les regles del Marquès de Queensberry (que cobreixen la boxa) i diverses formes d'esports de combat.
Les formes del combat poden ser diverses. Algunes varietats han quedat institucionalitzades al llarg del temps. Vegeu alguns exemples a continuació.
El combat singular consisteix en la lluita de dos oponents, un de cada bàndol en una guerra o batalla. Entre jueus i filisteus, fou famós el combat entre David i Goliat. També foren famosos els combats singulars entre gladiadors. Amb les mateixes armes o diferents. (Vegeu reciari i mirmil·ló).
En presència de dos exèrcits enemics, hi podia haver desafiaments per a lluitar grups reduïts. Un grup de cada exèrcit. Per exemple el Desafiament de Bordeus. O els desafiaments de Barletta, de 1502 i 1503.[4][5]
Combat substitutiu d’un judici ordinari. Per exemple la llegenda del «bon comte de Barcelona i l’emperadriu d’Alemanya».[6] A la ficció hi ha diversos exemples de judici de Déu. Per exemple a Ivanhoe (novel·la).[7]
De forma general, la majoria de tractats militars proporcionen informació sobre els combats entre grups. Cal recordar, en concret, les Lleis de Lanchester sobre dos grups de combatents. Una llei lineal (per a combats antics) i una llei de proporció al quadrat (per a combats moderns). El 1916 Frederick W. Lanchester va publicar les Lleis de Lanchester.[12][13]
A més de les obres militars esmentades, exposades en l'article corresponent, és possible afegir altres treballs específics. Sense cap pretensió d'exhaustivitat ni de representativitat, són les següents.
| « | Combate y escaramuça de lança y adarga, entre dos Caualleros amigos , o enemigos. | » |
| — Pàgina 122 | ||
Moltes formes de lluita disposen de tractats específics que indiquen les bases d'una arma concreta (per exemple l'espasa) i aconsellen a l'usuari amb la finalitat de millorar la seva tècnica i la possibilitat de victòria sobre l'adversari.
A continuació, una petita mostra de les obres esmentades. Sense cap pretensió d'exhaustivitat ni de representativitat. (Una mostra significativa hauria de presentar centenars d'obres).
| « | ... es cierto que no hay catalán sin espada, pues no hay catalán sin valor. | » |
| — Pedro Petit | ||
Les escoles i els mestres d'armes, de totes les disciplines, permeten un aprenentatge teòric i una pràctica de l'art de lluita (considerat en cada cas) que permeten millorar les prestacions personals. Durant segles, dues professions eren imprescindibles: el mestre d'equitació (picador de cavalls) i el mestre d'armes (mestre d'esgrima).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
