art marcial coreana From Wikipedia, the free encyclopedia
El taekwondo (en hangul: 태권도; en hanja: 跆拳道) és una art marcial d'origen coreà. Destaca per la varietat i l'espectacularitat de les seves tècniques de puntada, i actualment és una de les arts marcials més conegudes i practicades arreu del món. Es tracta d'una art marcial de tradició antiga, però que s'ha adaptat als temps moderns: és el segon esport mundial quant a nombre de federats i compta amb més de 60 Federacions Nacionals, així com centenars de federacions regionals.
_VS_ZHU_(CHN)_BM_-80KGM12.JPG) | |
| Tipus | art marcial i esport olímpic  |
|---|---|
| Autoritat esportiva | Federació Mundial de Taekwondo |
| País d'origen | Imperi Coreà, Corea del Sud i Corea del Nord |
A banda de ser una art marcial, el Taekwondo també té una vessant de competició esportiva. En els Jocs Olímpics de Seül, Corea del Sud, 1988, va fer la seva primera aparició olímpica com a esport d'exhibició. Va comptar amb la participació de 183 atletes (120 homes i 63 dones) de 34 països diferents, repartits en vuit categories de pes. En els Jocs Olímpics de Barcelona 92 va tornar a ser esport d'exhibició, amb un nombre encara més elevat de participants. Finalment, als Jocs Olímpics de Sydney 2000 va esdevenir un esport olímpic oficial. El dia 4 de setembre va ser declarat dia internacional del Taekwondo per recordar la data en la qual es feu oficial el reconeixement com a esport olímpic (el 4 de setembre de 1994).[1]
La paraula Taekwondo prové dels caràcters Hanja 跆拳道. 跆 (pronunciat tae) que significa colpejar amb els peus, 拳 (kwon) significa colpejar amb les mans o punys, i el caràcter 道 (do) significa disciplina, art, mètode o camí. Per tant, Taekwondo podria traduir-se com "l'art o camí de colpejar amb els peus i les mans", fent referència al fet que es tracta d'un estil de lluita que només utilitza els peus, les mans i altres parts del cos prescindint per complet d'armes.
Un dels exercicis més importants és la realització de pumses (katas en terminologia de karate). Els pumses són seqüències de moviments de defensa i atac que simulen un combat imaginari amb diversos adversaris, i estan relacionats directament amb els diferents graus de cinturons. Es memoritzen i repeteixen a fi d'incrementar l'equilibri, l'elasticitat, la rapidesa i el domini dels diferents moviments.
Les tècniques, generalment, es classifiquen en una sèrie de grups:
Els noms de les tècniques no es troben normalitzats a causa del gran nombre de països en els quals es practica el Taekwondo i que fan molt difícil la coordinació, tot i existir les Federacions Mundial i Internacional, que tenen un estàndard propi. Cada escola opta per uns noms diferents i, fins i tot, en les escoles de països anglosaxons s'ha optat per realitzar una traducció literal a l'anglès: «Axe Kick», «Roundhouse Kick», etc.). Tot i això, la majoria d'escoles i federacions opten per mantenir els noms originals en coreà.[2] No obstant això, fins i tot en coreà es poden trobar diferents noms per a la mateixa tècnica. En són un exemple el «Dolgue Chagui"»i el «Tidola Bandal Chagui» que fan referència a la mateixa puntada.
El Taekwondo està dividit en dos grans estils diferents, cadascun associat a una de les dues grans federacions que actualment existeixen a escala mundial: l'Estil WTF (associat a la World Taekwondo Federation[3]) i l'Estil ITF (associat a la Federació Internacional de Taewkon-Do[4]).
Les federacions regionals o nacionals, generalment estan associades a una d'aquestes dues grans federacions, segons l'estil dominant que es practiqui i el reglament esportiu que apliquin. Així mateix existeixen d'altres federacions independents que generalment són escissions de les oficials i que practiquen l'estil oposat al de l'oficial.
La WTF va sorgir, en un inici, com una escissió de la ITF per motius polítics. Posteriorment, l'estil d'ambdues federacions va anar evolucionant de manera diferent, i amb el pas dels anys aquests han quedat reflectits principalment en tres aspectes: l'uniforme, les formes i el reglament esportiu.
Tot i així, la totalitat de les tècniques que practiquen ambdós estils són les mateixes (canviant en alguns casos l'aplicació, importància o nomenclatura). Les diferències entre ambdós resideix principalment en la manera en què es practica l'art marcial, els requisits exigits per a la promoció entre els diferents graus, les formes (pumses o tuls) i, per sobre de tot, el reglament esportiu. Per aquest motiu, per una persona que s'iniciï en un dels dos estils no li suposa cap dificultat canviar d'un a l'altre, només li cal adaptar els seus coneixements a les normes requerides.
L'’estil ITF’[4] és el més tradicional. Es caracteritza per un predomini dels atacs senzills i directe. El combat esportiu d'aquest estil és molt similar al Full Contact, però sense existir el KO. S'utilitzen guants i sabates de protecció. Aquest estil té com a icona a Choi Hong Hi, creador i fundador de la ITF, la qual va presidir fins a la seva mort l'any 2002.
Per qüestions polítiques, actualment la ITF està dividida en tres organitzacions que no es reconeixen entre si, però que segueixen utilitzant els mateixos noms i practiquen la mateixa disciplina, encara que estan començant a variar lleugerament els reglaments esportius.
L'Estil WTF[3] es caracteritza per utilitzar moviments més elàstics i circulars. Així mateix la realització de poomsaes es diferencia dels utilitzats per la ITF. El combat en aquesta modalitat és de contacte total i es realitza amb casc i peto de protecció per tors, quedant prohibits els atacs de puny per sobre del coll.
Cal destacar que l'estil de la WTF és el que es troba reconegut com a esport olímpic, ja que es troba més desenvolupat que el de la ITF. Així mateix, la WTF és la federació a la qual es troben associades més federacions nacionals, especialment a Europa, Àsia i Nord Amèrica.
Els graus del Taekwondo es divideixen en KUP i DAN. De cada un hi ha deu graus.
Els graus KUP són els graus més bàsics del Taekwondo. Segueixen una numeració inversa, és a dir, una persona que comença practicant el Taekwondo té l'11è KUP i una persona que està a punt d'aconseguir el cinturó negre (1r DAN) tindrà el 1r KUP. Els graus són:
(Els que tenen dos colors poden tenir una ratlla a la punta o una franja depenent de la federació.)
Els graus DAN estan associats al cinturó negre. Els graus DAN van a la inversa que els KUP. Per tant, un practicant va avançant des del primer grau al segon i, així successivament, fins al novè. La WTF atorga el desè grau DAN a les persones que han fet alguna cosa molt important per aquest esport i és un grau honorífic que molt poca gent aconsegueix. També solen ser honorífics els cinturons a partir del 4t DAN. El cinturó negre no es pot aconseguir fins als 15 anys i els practicants menors d'aquesta edat tenen el cinturó vermell-negre.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
