La ciència militar és la ciència social que estudia i analitza de manera sistemàtica el procés, la planificació, pràctica, tècnica, psicologia, resolució i conseqüències dels conflictes entre les societats humanes al llarg del temps i l'espai. La seva aplicació se centra sobretot en la producció de capacitat militar d'una manera coherent amb la política de defensa nacional.[1][2][3]
El terme ciència militar generalment descriu el conjunt de teories, conceptes i mètodes a tenir en compte a l'hora d'emprar forces armades. Tanmateix, com a disciplina acadèmica, està mal definida, ja que es basa en un mosaic de plans d'estudis que inclouen història, afers exteriors, estudis de seguretat, lideratge, gestió d'operacions i enginyeria de sistemes, així com altres elements de les ciències físiques i socials. Cal destacar que el diccionari del Departament de Defensa dels Estats Units ni tan sols en proporciona una definició. Aquesta vaga categorització reflecteix una mica l'estatus reduït del terme des del seu ús al seglexix, quan la "ciència militar" s'utilitzava sovint amb majúscules i es col·locava al costat de la Física, la Filosofia i altres disciplines acadèmiques ben establertes.[4]
La llista seguent inclou tractats militars pròpiament dits i algunes obres relacionades amb el tema (expedicions o campanyes militars, descripcions de setges i altres). Sempre que sigui possible les referències inclouran la possibilitat de consultar l'obra original o una traducció completa.
370 aC. Anàbasi. Xenofont. Tot i no tractar-se d'un tractat, "L'expedició dels deu mil" precisa molts aspectes d'una retirada militar d'aquella època.[6]
c220 aC.Poliorcetica. Filó de Bizanci. A. de Rochas d'Aiglun: Traité de Fortification, d'Attaque et de Défense des Places par Philon de Bysance. Paris, 1872.[9][10]
Tractat sobre les màquines de guerra: Belopoeica.[11]
163. Poliè el Macedoni fou un escriptor grec autor d'una obra sobre estratègies de guerra (Στρατηγήματα), Estratagemes, que s'ha conservat en la major part.[24][25]
Hi ha diversos documents que exposen detalls sobre la campanya: decisió, preparació, viatge per mar, desembarcament, campament dels cristians, màquines de guerra, minat de la muralla, entrada i conquesta de la ciutat.
1292 Ramon Llull en el seu projecte de Rex bellator va exposar un pla de reconquesta de la Terra Santa, considerant accions terrestres i marítimes i comparant les forces militars cristianes i musulmanes.[41]
Quomodo Terra Sancta recuperari potest (1292) [42]
Any 1300
1328. Crònica de Ramon Muntaner. D'aquesta crònica cal destacar dos punts referents a la teoria dels combats: el paper dels ballesters de taula en la lluita entre galeres i la forma de combatre dels almogàvers (forces d'infanteria que derrotaven sovint a la cavalleria armada de l'època; fet pràcticament únic i, pràcticament, no repetit).
c 1385. Francesc Eiximenis en el Dotzè del Crestià parlava de la guerra en general i de la guerra naval, exposant la disciplina i ordre que cal observar en els vaixells.
Any 1400
1402. Setge i destrucció del castell cristià d'Esmirna per les forces de Tamerlà.[43]
1434-35. Michele de Rodes. Fabrica di galere.[44][45]
L'original llatí és una descripció relativament curta del setge de Rodes de 1480. Un estudi d'Albert G. Hauf I Valls permet la consulta del contingut en català.[47] Aquest estudi inclou el text original en llatí.
1547-1550. Stolonomie. Tractat francès sobre l'establiment d'un estol de galeres al Mediterrani.[49][50]
1552. Diálogos de la vida del Soldado, en que se quenta la conjuracion, y pacificacion de Alemana ... en los anos de 1546 y 1547- Diego Núñez Alba.[51]
1555. Arte da guerra do mar. Fernão de Oliveira.[52]
1555. Trattato della guerra, del Soldato, del Castellano, e come ha da essere uno generale di esercito. Lauro Gorgieri.[53]
1565. El setge de Malta (1565) fou molt important des del punt de vista de la teoria militar i de la fortificació. Hi ha una obra que descriu el setge.[54]
1575. De re et disciplina militari aureus tractatus. Julius Ferretti[55]
1577. Theorica y practica de guerra. Bernardino de Mendoza.[56]
1597. De iure & officijs bellicis, & disciplina militari, libri III. Baltasar Ayala.[57]
1650. Walter Raleigh. Publicació de l'obra Excellent observations and notes concerning the Royal Navy and Sea-Service.[64]
Estava en contra dels vaixells massa grans. Segons Walter els espanyols deien: "Gran navío, gran fatiga".
1697. Dell'arte della guerra. Raimondo Montecuccoli.[65]
Any 1700
1740. Mémoires contenant les maximes sur la guerre. Antoine de Pas de Feuquières.[66]
1743. Elements de la guerre des sieges. Guillaume Le Blond.[67]
1749. Art de la guerre par principes et par règles. Jacques F. Chastenet de Puysegur [68]
1756. Traité de la difference entre la guerre offensive et défensive.[69]
1757. Science de la marine: le service et l'art de la guerre sur mer. P. P. A. BARDET DE VILLENEUVE.[70]
1772. Art militaire des chinois, ou recueil d'anciens traites sur la guerre, composés avant l'ere chrétienne, par différents généraux chinois. P. Amiot.[71]
1776. Historia de la milicia española, desde las primeras noticias que se tienen por ciertas, hasta los tiempos presentes.[72]
1799. Geist des neuern Kriegssystems hergeleitet aus dem Grundsatze einer Basis der Operationen. Heinrich Dietrich von Buelow (Bülow).[74]
Any 1800
1809. Nouveau dictionnaire historique des sièges et batailles mémorables et des combats maritimes les plus fameux.[75]
1812. Pyrotechnie militaire, ou traité complet des feux de guerre et des bouches à feu. Claude Fortuné RUGGIERI.[76]
1821. “Voyage du jeune Anacharsis en Grèce: vers le milieu du quatrième siècle avant l'ère vulgaire”. Jean Jacques Barthélemy. Aquest viatge imaginari té un capítol dedicat a les tropes d'Atenes: “Lleves, mostra i exercicis de les tropes atenenques”.[77][78]
1823. Mémoires pour servir à l'histoire de France sous Napoléon.[79]
1828. The Naval Battles of Great Britain: From the Accession of the Illustrious House of Hanover to the Throne to the Battle of Navarin. Charles Ekins.[80]