cavaller castellà del segle XI From Wikipedia, the free encyclopedia
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar سيدﻲ, sīdī, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
 |
Per a altres significats, vegeu «Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza». |
 Estàtua del Cid a Burgos | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (la) Ruderico Didaz  1041 ↔ 1057 Vivar del Cid (Regne de Castella) |
| Mort | maig 1099 ↔ 10 juliol 1099 Ciutat de València (Principat de València) |
| Sepultura | Tomb of El Cid (en)  (1921–) |
| Senyor Principat de València | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | El Campeador o El Cid |
| Es coneix per | Cantar del Mío Cid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política i domini militar |
| Lloc de treball | Castella Regne de Castella |
| Ocupació | cavaller, polític, militar, mercenari, cap militar |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Regne de Castella, Emirat de Saraqusta, Comtats catalans |
| Rang militar | cavaller |
| Conflicte | Reconquesta |
| Altres | |
| Títol | Príncep de València[1] |
| Cònjuge | Ximena Díaz |
| Fills | Maria Díaz de Vivar, Cristina Díaz de Vivar, Diego Rodríguez |
| Pares | Diego Flaínez i Doña Rodríguez |
 | |
No es coneix la data exacta del seu naixement ni el lloc apareix en cap document o font històrica. Quant a la data, de les diverses opcions aportades per cronistes i investigadors, que van des de l'any 1026 al 1054, el període més probable seria entre 1048 i 1050.[2] I quant a lloc, Vivar del Cid apareix al Cantar de mio Cid, en el qual s'anomena sempre el Cid com a Rodrigo Díaz de Vivar.
Entre els anys 1063 a 1072 va ser la mà dreta de l'infant Sanç de Castella i va guerrejar al costat d'ell en diverses batalles, entre elles la batalla de Graus, en la qual els castellans, aliats amb la taifa de Saragossa, van impedir que Ramir I d'Aragó, que va morir en la batalla, conquerís Graus. Va ser nomenat alferes reial quan Sanç va accedir al tron de Castella el 1065.
Cap al 1066 va obtenir el títol de Campeador (Campidoctor) en vèncer en combat singular en Jimeno Garcés, l'alferes del rei de Navarra, per a dirimir una disputa per uns castells fronterers. Com a cap de les tropes reials, el Cid va acompanyar el rei Sanç en la guerra que aquest va mantenir amb els seus germans, Alfons VI de Castella, rei del Lleó i Garcia, rei de Galícia, pel repartiment de l'herència del seu pare. Alfons va caure derrotat a les batalles de Llantada (1068) i Golpejera (1072)[3] i va acabar exiliat a l'emirat de Tulaytula.
Sanç es va enfrontar a la seva germana Urraca de Castella i va assetjar Zamora. Allà va morir assassinat pel noble lleonès Bellido Dolfos, per la qual cosa Alfons es va convertir en sobirà de Lleó i Castella.
Com que era alferes reial i expert en el dret castellà, el Cid va prendre jurament al nou rei a l'església de Santa Gadea. El contingut del jurament tradicionalment se l'ha relacionat amb l'assassinat de Sanç II de Castella, tot i que altres interpretacions simplement diuen que va jurar els furs de Castella.
Amb el nou rei, el càrrec d'alferes reial va passar a García Ordóñez, comte de Nájera. Alfons va concedir al Cid la mà de la seva neboda Ximena Díaz, filla del comte d'Oviedo, amb qui es va casar al juliol de 1074.
El 1079, el Cid va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla, i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez. Rodrigo va sortir victoriós d'aquests enfrontaments, però al seu retorn a la cort fou traït per García Ordóñez i Pedro Ansúrez, poderosos nobles lleonesos, que varen convèncer el rei perquè el desterrés.
Acompanyat de la seva tropa, el Campeador va oferir els seus serveis a Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II la primavera de 1081,[4] però en ser rebutjat, va decidir ajudar al-Muqtadir, emir de Saraqusta, que era tributari del Regne de Castella, en la lluita contra el seu germà al-Muzafar, Emir de Larida, Turtuixa i Dàniyya. L'any 1082, després de conquerir els castells de Montsó i Tamarit de Llitera va vèncer Berenguer Ramon II a la batalla d'Almenar i el 1084 Sanç I d'Aragó i Pamplona i al-Muzafar prop de Morella, i en la defensa de Saraqusta el 1086.[5]
La invasió almoràvit i la derrota d'Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas el 1086 va propiciar l'acostament entre rei i vassall, a qui se li va encarregar la defensa de la zona oriental. Entre 1087 i 1089, va fer tributaris els monarques musulmans de l'emirat d'Albarrasí i l'emirat d'Alpont i va impedir que la ciutat de Balànsiya (actual València), governada pel rei Yahya Al-Qadir, aliat dels castellans, caigués en mans d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla i del comte de Barcelona Berenguer Ramon II. L'any 1089 es produeix una nova dissensió amb Alfons VI, quan les tropes de El Cid van arribar tard al setge d'Aledo, fet que provoca un segon desterrament.
Després del segon desterrament, el Cid va decidir emprendre la seva activitat bèl·lica a l'est de la Península de manera personal i independent, prenent primer el control de castell de Miravet i sobre l'emirat de Dàniyya, en poder d'al-Múndhir, de manera que l'emir de Larida, temerós que caigués sobre Turtuixa,[6] va demanar ajuda a Berenguer Ramon II de Barcelona, que com el mateix Alfons VI, tenien l'obligació de protegir els dominis d'al-Múndhir pel cobrament de paries. També va demanar el suport de Sanç I d'Aragó i Pamplona, Ermengol IV d'Urgell i fins i tot del seu oncle Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín de Saraqusta, però només el comte de Barcelona va acceptar aliar-se amb el rei de Lleida. Al-Mustain II de Saragossa va avisar el Cid de la coalició que s'havia reunit, que fou derrotada en la batalla de Tébar.[7] D'aquesta manera va obtenir un botí molt important: vaixelles d'or i plata, vestits de teixits preciosos, cavalls de combat, de càrrega, mules i gran quantitat d'armes de guerra, entre elles l'espasa Colada.[8] Després de l'ocupació de la ciutat per part dels almoràvits a l'octubre de 1092, Rodrigo va iniciar un setge a Balànsiya fins al maig de 1094, data en què Rodrigo entrà a la ciutat, creant així el seu propi principat. Oficialment aquesta conquesta es feu en nom del monarca castellà però realment Rodrigo ho va fer independentment d'aquell. La resposta almoràvit no es feu esperar però foren derrotats a la batalla de Quart de Poblet.
El 1097, en plena ofensiva de Yússuf ibn Taixfín contra Toledo i Balànsiya, derrota els almoràvits a la batalla de Bairén, a l'actual Gandia, però perd el seu fill Diego Rodríguez a la batalla de Consuegra,[9] en què els castellans són clarament derrotats.
En un principi, a l'any 1092, el Principat de València estaria format per una gran part de l'actual País Valencià, fins i tot la Plana d'Utiel-Requena.[10][11] Tot i això l'any 1093 una part de Castelló, com la mateix ciutat de Castelló de la Plana, anomenada aleshores Casteión,[12] Culla, Miravet, Montornés i Orpesa passaren a formar part dels dominis del Regne d'Aragó fins a l'any 1103.[13] Malgrat la seua independència, també tenia la protecció militar del Comtat de Barcelona i del Regne de Castella. L'any 1098, en un diploma de dotació a la catedral de València a la Verge Maria, Ruy Díaz de Vivar signà un document on s'atorgava el títol de «Princeps Rodericus Campidoctor» («Príncep Ruy el 'Campeador'», en llatí).,[14][15][16]
El Cid va morir a València el 10 de juliol de 1099. La seva muller, Ximena Díaz, va defensar la ciutat amb l'ajut del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any 1102, en el qual el rei Alfons VI va ordenar l'evacuació de la ciutat que va caure en poder dels almoràvits. València va ser capturada per aquests el 5 de maig de 1102 i no va ser reconquerida de nou pels cristians fins 136 anys després sota el regnat de Jaume I el Conqueridor, besnét de Ramon Berenguer IV, germanastre de les nétes del Cid i fill en segones núpcies de Ramon Berenguer III, fet del qual es va aprofitar el rei Conqueridor.[17][18]
Establert ja a València, Rodrigo es va aliar amb Pere I d'Aragó i amb Ramon Berenguer III amb el propòsit de frenar conjuntament l'embranzida almoràvit. Les aliances militars es van reforçar amb matrimonis de les seves filles.
Així mateix va tenir un fill Diego Rodríguez, que va morir en la batalla de Consuegra el 1097, on el rei Alfons VI de Castella va caure derrotat.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
