magnitud de velocitat From Wikipedia, the free encyclopedia
En física, la celeritat, rapidesa o ràpida[1] és un valor escalar representat pel símbol v i que expressa quant varia la posició, sense tenir en compte el canvi d'orientació, en funció del temps. La velocitat és la suma de la variació de la posició, segons una trajectòria donada i que comportà una distància; però a més té en compte la variació d'orientació. El canvi d'orientació es diu velocitat angular, no comporta un canvi de posició a l'espai sinó un canvi de com està encarat un cos, per exemple ho seria el moviment de balanceig a un costat i l'altre d'un vaixell amarrat. La velocitat angular només té sentit a la mecànica del sòlid rígid, mentre que a la mecànica del punt, com aquest és unidimensional i no pot canviar d'orientació, aquesta resulta nul·la i, conseqüentment, coincideix amb el mòdul del vector velocitat. Quan es parla de velocitat, en realitat se sol parlar de celeritat, que indica el valor i el sentit de la primera (el mòdul del vector[2]), però no la direcció. De forma equivalent, la celeritat és el valor absolut de la velocitat:
I si la celeritat mesura el canvi del desplaçament respecte del temps, el canvi de la celeritat respecte del temps és causat per l'acceleració:
El concepte de celeritat és molt important en la majoria de camps científics i tecnològics, i per extensió a la resta. Avui en dia seria impossible imaginar cotxes sense velocímetres, calcular el temps que trigaríem a arribar a un lloc o comprendre conceptes elementals com la gravetat o la temperatura sense la velocitat, i per tant sense la celeritat.
Cal destacar que abans d'Einstein es considerava que la celeritat i la velocitat eren dependents del temps, que era la magnitud constant (sobretot a partir del sòlid model de Newton). A partir de la teoria de la Relativitat d'Einstein es va descobrir que, en realitat, la celeritat de la llum era l'única constant, i que el temps i l'espai en depenien (i que no són constants), permetent un enorme avenç en camps com per exemple l'astronomia.
Més antigament, la velocitat, i en general el moviment, ha estat objecte d'estudi des de la Grècia clàssica, tant en la ciència com en la filosofia, passant pels grans científics investigadors com per exemple Galileu (que estudiava la gravetat)[3] i d'altres astrònoms com Copèrnic o Kepler. Finalment, Newton va ser qui va acabar de donar forma a la física donant un cos matemàtic consistent en camps com la cinemàtica i la dinàmica.
Aquests exemples mostren com és d'important el concepte de celeritat, i el de velocitat, que relacionen el temps i l'espai, els tres pilars de la física. La seva comprensió profunda afecta dels nivells més elementals la matèria (la temperatura no és sinó energia cinètica dels àtoms), i per tant a través d'ells es comprèn l'estructura de la realitat i les lleis físiques que la governen.
La celeritat comparteix amb la velocitat la unitat derivada del Sistema Internacional metre per segon o m/s (ms-1). Altres unitats de la celeritat (i de la velocitat) són:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
