actriu britànica From Wikipedia, the free encyclopedia
Kathleen Mary Nesbitt, CBE (Cheshire, 24 de novembre del 1888 – Londres, 2 d'agost del 1982), més coneguda com a Cathleen Nesbitt, va ser una actriu de cinema, teatre i televisió britànica. Va debutar en el teatre el 1910 amb l'obra The Cabinet Minister i va participar en al voltant de tres-centes obres, tant en el Regne Unit com als Estats Units, entre aquestes la versió original de My Fair Lady el 1957 i la seva nova adaptació el 1981.[1][2][3] Va debutar en el cinema amb el curtmetratge mut A Star Over Night (1919) i després va participar en The Faithful Heart (1922). Va tornar a participar en el cinema el 1930 amb la pel·lícula Canaries Sometimes Sing. Després, participaria en nombroses pel·lícules, entre d'altres, The Frightened Lady (1932), Creiem en l'amor (1954), Tu i jo (1957), Taules separades (1958) i Family Plot, la trama (1976).[4] En televisió, va interpretar Agatha Morley en The Farmer's Daughter i va fer una participació en la sèrie britànica A dalt i a baix.[5]
 (1952)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Kathleen Mary Nesbitt 24 novembre 1888 Cheshire (Anglaterra) |
| Mort | 2 agost 1982 (93 anys) Londres |
| Causa de mort | malaltia |
| Formació | Universitat de París Victoria College |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de teatre, actriu de cinema |
| Activitat | 1910 - |
| Família | |
| Cònjuge | Cecil Beresford Ramage (1921–1982) Cecil Beresford Ramage |
| Premis | |
        
 | |
Va estar compromesa amb el poeta Rupert Brooke, però va morir en la Primera Guerra Mundial.[6] Després, es va casar amb Cecil Beresford Ramage el 1922 i van tenir dos fills, Mark i Jennifer.[7][8][9] El 1978, va ser nomenada per la reina Isabel II Dama comanadora de l'orde de l'Imperi britànic (DBE).[10] Finalment, va morir el 1982 a Londres a l'edat de 92 anys, amb una carrera de prop de setanta anys.[7]
Cathleen Nesbitt va néixer el 14 de novembre del 1888 a Cheshire, Anglaterra.[1] Va estudiar a França, a la Universitat de París i a Irlanda del Nord, a la Queen's University, en què finalment es va graduar en arts. Va estudiar teatre al costat de Rosina Fillipi i va rebre el suport de Sarah Bernhardt i de la patrona del teatre irlandès, Lady Gregory.[9][11] Era la germana gran de Thomas Nesbitt, Jr., també actor teatral, que va filmar una pel·lícula abans de morir el 1927.[12] Nesbitt va començar la seva carrera teatral el 1910 en l'obra londinenca The Cabinet Minister i després, el 1911, es va unir als Irish Players. Amb la companyia, va viatjar als Estats Units per primera vegada i va debutar en Broadway amb l'obra The Well of the Saints. Aquest mateix any, a més, va estrenar Playboy of the Western World i poc després Galswortyh's Justice, al costat de John Barrymore.[1][8][9][13]
Desenvolupà la seva carrera principalment en l'àmbit teatral, amb al voltant de tres-centes obres estrenades. En teatre, va aconseguir reconeixement en interpretar Mrs. Higgins, la mare de Rex Harrison en l'obra, en la versió original de My Fair Lady (1956-1962), paper que tornaria a interpretar a finals de la seva vida el 1981. La seva actuació va ser elogiada per Brooks Atkinson de The New York Times, que va dir: «Cathleen Nesbitt porta les seves escenes amb gràcia i elegància», mentre que l'actriu després va confessar que gairebé rebutjà el paper en considerar-lo «molt avorrit». No obstant això, després va esmentar que la seva opinió havia canviat el 1981, quan va tornar a participar en l'obra considerant que «estic en una edat en la qual mentre més petit sigui el paper millor» i que, a més, ara li trobava «més gràcia».[8][11] Alternant entre Anglaterra i Estats Units, va participar en obres com The Winter's Tali (1912-1913), The Taming of the Shrew (1934-1935) i El rei Lear (1939-1940) a Anglaterra, i Gigi (1951-1952), Sabrina Fair (1953), Anastasia (1954-1955) i The Sleeping Prince (1956) als Estats Units.[14][15]
Cathleen Nesbitt va fer una incursió en el cinema amb un curtmetratge mut titulat A Star Over Night el 1919. Després, va participar en The Faithful Heart (1922) i es va mantenir allunyada del cinema diversos anys fins que va filmar Canaries Sometimes Sing (1930) i The Frightened Lady (1932).[4] El 1954, va participar en la seva primera pel·lícula nord-americana Creiem en l'amor, en la qual va interpretar la princesa; seguidament, va personificar el paper de Madame Bonaparte en Desirée, pel·lícula el paper protagonista de la qual va ser per a Marlon Brando, que va representar Napoleó.[1][16][17] El 1957, va interpretar l'àvia de Cary Grant en Tu i jo, la pel·lícula que l'actor va protagonitzar al costat de Deborah Kerr. Amb Kerr, va tornar a actuar l'any següent en Taules separades, que incloïa en el seu repartiment David Niven, Rita Hayworth i Gladys Cooper.[2][9][18] En els seixanta, va actuar en Tu a Boston i jo a Califòrnia (1961), Promet-li qualsevol cosa (1965) i en L'escala (1969).[4] A més, des de 1963 fins a 1966, va interpretar Agatha Morley en setanta-vuit episodis de The Farmer's Daughter i entre 1972 i 1973 va tenir una petita participació en dos episodis de la sèrie britànica A dalt i a baix, en el paper de Lady Southwold.[5][8]
El 1975, va interpretar el petit paper d'una octogenària addicta a les drogues en French Connection II, de John Frankenheimer. Sobre el seu paper va expressar «Mai n'havia vist una» i va explicar que li va demanar un consell a un amic, que li va suggerir una estació del metro de Londres, de la qual va concloure: «Vaig estar envoltada de tot de gent estranya. Vaig escapar».[8] En els seus últims anys, va participar al seu torn en Family Plot, la trama (1976) com a Julia Rainbird i, finalment, en Never Never Land com a Edith Forbes.[4] Referent als seus últims anys, l'actriu va dir: «A mesura que un va envellint, un no espera ser contractat. T'aixeca l'ànim saber que algú et vol de nou».[11] El 1978, quatre anys abans de morir, va ser nomenada per la reina Isabel II Dama comanadora de l'orde de l'Imperi britànic (DBE).[10][11]
Va estar compromesa amb el poeta Rupert Brooke, que li va escriure més de vuitanta cartes. Ell, no obstant això, va morir durant la Primera Guerra mundial i Nesbitt es va casar amb el polític i advocat Cecil Beresford Ramage el 1922. El matrimoni va tenir dos fills, Jennifer, escriptora, i Mark, els padrins de la qual van ser l'escriptor James Barrie i al primer ministre Herbert Asquith.[6][8][9]
El 1977, Cathleen Nesbitt va escriure la seva autobiografia titulada A Little Love and Good Company. L'actriu va dir: «Quan en tens setanta, la vista et comença a anar malament, però pots posar-te ulleres. Quan en tens vuitanta, l'oïda se't comença a espatllar, però pots aconseguir audiòfons. Quan en tens noranta, la teva memòria comença a esvair-se i no hi ha res que puguis comprar per recuperar-la».[11]
Finalment, va morir el 1982 a Londres amb 92 anys, amb una carrera d'al voltant de setanta anys. Referent a la seva mort, el Daily Telegraph va escriure: «Com a actriu secundària, era una preuada possessió de qualsevol repartiment a què era cridada: tenia un gran do de versatilitat i les seves habilitats eren tantes que l'aparició del seu nom en el programa era una garantia que una part seria acuradament estudiada i imaginativament interpretada».[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
