Casal Sant Jordi (Barcelona)

edifici de Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia

Casal Sant Jordi (Barcelona)map

El Casal Sant Jordi és un edifici d'oficines situat als carrers de Casp, 24-26 i de Pau Claris, 81 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a a bé cultural d'interès local.[1][2]

Dades ràpides Infotaula edifici, Dades ...
Infotaula edifici
Casal Sant Jordi
Thumb
Dades
TipusEdifici d'oficines
ArquitecteFrancesc Folguera i Grassi
Característiques
Estil arquitectònicracionalisme arquitectònic
art déco
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès)
LocalitzacióCasp, 24-26 i Pau Claris, 81
Thumb
 41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 16″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40335
Id. Barcelona1401
Tanca

Història

Va ser promogut pel matrimoni format pels empresaris tèxtils Joan Riera i Tecla Sala, que a principis del segle xx tenien grans fàbriques a L'Hospitalet de Llobregat (vegeu Centre Cultural Metropolità Tecla Sala) i a Roda de Ter (La Blava), en la qual més tard hi treballaria el poeta Miquel Martí i Pol. Un dels seus projectes més ambiciosos va ser el de construir un edifici on poguessin situar les oficines de l'empresa i la residència familiar.[3]

Joan Riera va morir el 1926, però la seva vídua va seguir endavant amb aquest projecte, encarregant-lo a l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi, que també era l'autor del Poble Espanyol de Barcelona.[3] La construcció es va fer entre els anys 1929 i 1931, i passa per ser el primer edifici barceloní inspirat pels corrents racionalistes provinents d'Europa Central, atent a les innovacions avantguardistes manifestades a través d'un aparell decoratiu tendent a l'art Déco. Tanmateix, la decoració escultòrica en façana es presenta com una concessió al darrer noucentisme català.[1]

El 1989 va ser restaurat per l'arquitecte Ignasi Sánchez i Domènech per a allotjar-hi les dependències del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que hi va ser fins al 2020.[4]

Descripció

De planta quadrangular aixamfranada, comprèn planta baixa, entresòl, sis pisos, àtic i terrat. L'àtic, que era l'habitatge de la família propietària original, està resolt en dos nivells esglaonats i oberts a una terrassa posterior en la que es localitza un estany amb fons de vidre que serveix, al mateix temps, de claraboia del pati interior de la parcel·la.[1]

La façana estructura les seves obertures en eixos horitzontals de ritme regular. Tanmateix, es distingeixen diferents tipologies de finestra que expressen les diferents funcions de cada una de les plantes: La part destinada a oficines abraça el basament(acabat amb aplacat de pedra a la planta baixa i l'entresòl) i els tres primers pisos, que s'obren a l'exterior per mitjà de tres nivells de finestres rectangulars; la part destinada a habitatges abraça els tres següents pisos que es manifesten a l'exterior per mitjà de finestres menys nombroses; la part destinada a l'habitatge del propietari (l'àtic) es fa evident a través de set finestres tipus Chicago o apaïsades. Algunes d'aquestes finestres aporten una quantitat major de llum en trobar-se incloses en les quatre tribunes angulars que ritmen la façana i la doten de nous angles per donar accés a la llum. El revestiment és de morter verd, que contrasta amb la pedra artificial de colors clars que emmarca cadascuna de les finestres.[1]

L'accés principal consisteix en un gran portal flanquejat de dos portals menors coronats per dues sobreportes en relleu esculpits per Joan Rebull. Aquests tancaments son fets de bronze i vidre i recullen, dins el seu reixat a base de romboides, motius al·legòrics relacionats amb l'agricultura i el comerç. A la porta lateral dreta, la reixa acull un relleu en fosa amb el caduceu d'Hermes, representat en el relleu petri de la sobreporta com un noi jove amb un casc alat. A la porta lateral esquerra, la reixa acull un relleu en fosa amb espigues de blat i una torxa flamejant, atributs de la deessa Demèter, representada al relleu petri de la sobreporta com una noia jove amb un ram a la mà. Damunt d'aquestes portes s'hi conserven els cartells originals de numeració de l'edifici, uns cartells retroil·luminats de bronze i vidre. El portal central mostra una al·legoria de l'oci modern, amb una dona llegint un llibre i un home ajagut en un balustre, envoltats de figueres de moro. El programa iconogràfic de la façana es tanca amb una escultura de Joan Rebull que representa Sant Jordi semi-nu, dempeus i sostenint el seu escut damunt d'una mènsula.[1]

El vestíbul principal és l'espai que millor ha conservat els elements originals de l'edifici, tant pel que fa a la seva estructura com pel que fa als elements mobles que el configuren. En aquest sentit, cal destacar les portes de bronze i vidre esmerilat que segmenten la zona i, sobretot, la barana de l'escala principal, de línies marcadament art Déco.[1]

Galeria d'imatges

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.