Casa pairal de l'Abat Escarré

La casa pairal de l'Abat Escarré és un edifici de l'Arboç protegit com a bé cultural d'interès local i una de les cases més antigues del poble —sembla que data de cap al 1600. És la casa pairal dels Escarré i hi va néixer l'abat Escarré de Montserrat. La casa encara és habitada i conservada zelosament pels descendents de la família Escarré.

Infotaula edifici Casa pairal de l'Abat Escarré
Dades
Tipus	Casa
Construcció	XVII
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular, gòtic tardà
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	l'Arboç (Baix Penedès)
Localització	C. Major, 61 - c. Abat Escarré, 2. L'Arboç (Baix Penedès)
41° 16′ N, 1° 36′ E
BCIL
Identificador	IPAC: 5210
Bé cultural d'interès local Id. IPAC 5210

Tot i haver estat restaurada, la casa conserva el seu aspecte antic gràcies en bona part a elements constructius propis de l'arquitectura rural i popular, com les marques de les tapieres als murs exteriors, de tàpia. Té tres plantes: la planta baixa, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat; el pis noble, on hi ha una gran finestra quadrada emmarcada de pedra amb trencaaigües que dibuixa una forma semblant a la d'un arc conopial, i les golfes, amb una petita finestra quadrada. A la façana lateral, que dona al carrer Abat Escarré (abans, carrer de l'Abeurador), el pis noble presenta quatre finestres col·locades irregularment. En destaquen dues, una d'arc conopial i l'altra de llinda amb un bonic trencaaigües horitzontal decorat amb quatre cares humanes en relleu. A la façana principal destaquen dos elements de pedra afegits el s. XX: una placa commemorativa amb la llegenda "Casa pairal d'Aureli M. Escarré, abat de Montserrat (1908-1968)" i l'escut dels Escarré donat pel monestir de Montserrat,^[1] coronat per una mitra, amb la representació en relleu del monestir de Montserrat i unes línies ondulades que evoquen la Mediterrània i que fan referència a l'avantpassat dels Escarré que acompanyà Jaume I en les seves conquestes enllà de la mar.^[1]

A la casa s'hi conserva una petita cambra de planta quadrangular, de poca alçada i sostre arquitravat. La major part de l'espai és ocupat per un llit amb el capçal decorat amb dibuixos geomètrics daurats i amb dos llistons de fusta elevats que li fan de peus. A banda i banda del capçal hi ha unes petites tauletes de nit arrambades a la paret. Destaca la bonica finestra amb quatre porticons de fusta que dona al carrer Major.^[1] En aquesta cambra va néixer l'abat Escarré de Montserrat l'any 1908.

Aureli M. Escarré morí a Barcelona el 1968 com a monjo benedictí. L'any 1923 havia ingressat com a novici al monestir de Montserrat i fou ordenat sacerdot l'any 1933. Durant la Guerra d'Espanya i gràcies a la protecció de la Generalitat pogué fugir i refugiar-se a Itàlia. L'any 1939, acabada la guerra, fou dels primers monjos a tornar a Montserrat i hi assumí el títol de prior. Malgrat la seva bona relació inicial amb el govern franquista, anà evolucionant cap a una postura crítica i l'any 1963, després d'unes declaracions al diari Le Monde en què manifestava una oposició oberta a certs aspectes del règim, esdevingué un símbol popular de la resistència catalanista. L'any 1965 hagué d'abandonar Catalunya per pressions polítiques i se n'anà al monestir de Viboldone; l'any següent (1966) renuncià al títol d'abat de Montserrat.^[1]

Referències

1. «Casa pairal de l'Abat Escarré». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].

Enllaços externs

• «Casa pairal de l'Abat Escarré». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.^{[Enllaç no actiu]}