Casa Josep i Llogari Serra
edifici d'habitatges de Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia
edifici d'habitatges de Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
La casa Josep i Llogari Serra és un edifici situat als carrers d'en Gignàs i de l'Hostal d'en Sol de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Casa Josep i Llogari Serra | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
Construcció | 1853 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
Localització | Gignàs, 25 i Hostal d'en Sol, 10 | |||
| ||||
El 1740, el comerciant Antoni Saguí (o Seguí) va adquirir una finca en aquest indret,[2] la qual fou heretada pel seu fill Josep Francesc Saguí i Minguella,[3] també comerciant,[4] que el 1798 va demanar permís per a variar obertures a la façana.[5]
Casat amb Margarida Terradellas,[6] Josep Francesc Saguí era ciutadà honrat des del 1774,[4] i el 1804 va ser nomenat cavaller per Carles IV com a senyor de Castellnou del Gos.[7] Va morir sense haver fer testament, i la finca fou heretada pels seus fills Ramon, Ramona i Josep Francesc Xavier, a parts iguals, succeïts respectivament per la seva neta Elvira Saguí i Izco,[8] el seu fill Josep Grases Saguí i la seva filla Margarida de Saguí i Luna, casada amb el navarrès Pedro de Torres Izquierdo,[9][10] que després de diverses renúncies i cessions dels altres cohereus n'esdevingué l'única propietària.[11]
El 1853, la vengué als germans Josep i Llogari Serra i Farreras, comerciants oriünds de Manresa, a canvi d'un violari de 200 duros mensuals i una entrada de 2.000.[11] Tot seguit, aquests van presentar el projecte d'un nou edifici, obra de l'arquitecte Josep Ràfuls.[12] Segons la carta de pagament de les obres, hi intervingueren el paleta Josep Servitges, el fuster Jaume Padró, el manyà Joaquim Jordà, el pintor Joan Freixas i el llauner Josep Camaló.[13] El 1872, els germans Serra van repartir-se les propietats que tenien en comú i la casa fou adjudicada a Llogari.[14]
L'edifici ha estat rehabilitat integralment i el 2016, durant el transcurs de les obres, s'hi efectuaren unes prospeccions arqueològiques.[15]