From Wikipedia, the free encyclopedia
La Carta de Judes és un dels llibres del Nou Testament, el penúltim llibre de la Bíblia i un dels que va tenir més dificultats per entrar en el cànon.
| (grc) Ἐπιστολή Ἰούδα (pt) Epístola de Judas (de) Brief des Judas  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | Epístola, llibre de la Bíblia i text sagrat |
| Fitxa | |
| Autor | Judes Tadeu |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Epístola |
| Sèrie | |
| Part de | Nou Testament i Epístoles generals |
En el passat es creia que l'autor era Judes el germà de Jaume (Jud 1,1) i de Jesús, o bé Judes, fill de Jaume (Lc 6,16; Ac 1,1), que els evangelistes Mateu i Marc anomenen Judes Tadeu (Mt 10,3 i Mc 3,18). Però ja en l'època d'Orígenes (segle iii) hi havia dubtes a l'Església sobre la seva autoria i durant la reforma protestant van tornar a sorgir aquests dubtes.
A principis del segle xx molts teòlegs proposaren que difícilment aquests dos personatges podien haver escrit aquesta carta: pel vocabulari i l'estil que utilitza l'autor, aquest ha de provenir de la cultura grega.[1] També van defensar que havia estat escrita per un autor anònim de finals del segle i[2] o de principis del segle ii, un cristià d'una generació posterior a la dels apòstols.[3] Per les referències a l'Antic Testament, a llibres apòcrifs jueus i per l'apropiació del nom de Judes, alguns teòlegs pensen que l'epístola fou escrita a Palestina i anava dirigida a cristians que provenien del judaisme. No obstant això, no hi ha suficients dades que puguin aclarir aquesta qüestió.[4]
Podem dividir aquesta petita carta en cinc parts. La tercera és la central pel que fa a contingut:
No és pròpiament una carta. No estan ben definits els destinataris, pràcticament no hi ha una personalització en el contingut de la carta i no hi ha salutacions de comiat. En canvi s'assembla més a un pamflet, amb un estil directe i viu, que recull diverses exhortacions per evitar que la comunitat es deixi endur per les doctrines dels falsos mestres.[6]
Tot l'escrit respira una atmosfera molt pròxima a la literatura apocalíptica jueva de mitjans del segle i. L'autor cita el Llibre d'Henoc i al·ludeix a un altre llibre apocalíptic, probablement l'Assumpció de Moisès. 1 Henoc 60:8 "Henoc, el setè després d'Adam" 1 Henoc 1:9 "el Senyor ve amb les seves [santes] miríades a fer judici contra tothom, i a condemnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests [pecadors] impenitents han proferit contra ell." Judes 14-15 "D'ells ja en profetitzà Henoc, el setè després d'Adam, quan deia: Vet aquí que el Senyor ve amb les seves santes miríades 15 a fer judici contra tothom, i a condemnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests pecadors impenitents han proferit contra ell."
1 Henoch 1:2-10 és una expansió de la benediccion de Moisès:[7][8][9][10]
Alguns versicles de Judes (Judes 3-18) són semblants als de la Segona carta de Pere (2 Pere 1:5 i 2 Pere 2:1-18). Això suggereix que un dels escriptors coneixia l'altra epístola. La majoria dels teòlegs defensen que Pere usà l'epístola de Judes com a font, donat que aquesta és més curta i 2Pe evita fer servir la literatura apòcrifa jueva. Un argument contrari és que Pere prediu que vindran falsificadors de la doctrina, i Judes diu que ja han vingut:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
