Epístola

Epístola (en llatí significa lletra / carta) és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa. En aquest darrer cas s'escriu la lletra inicial en majúscula. Ex: "les Epístoles de Sant Pau".

Epistolari del segle XV de personatges comuns, lletres amatòries, correspondència privada, etcètera, de la Catalunya medieval.

Concepte d'epístola en la literatura

El gènere epistolar es refereix a la forma de carta que adopta una obra literària, com ara una novel·la epistolar (com per exemple Les tribulacions del jove Werther o Les desgràcies del jove Werther, de Goethe). Un epistolari és un aplec o recull de cartes personals d'una o diverses persones de qualsevol època.

En la literatura clàssica grecollatina Horaci va ser el primer a emprar el gènere literari de l'epístola (Epistula ad Pisones)^[1] i va ser Ciceró qui les va utilitzar a bastament. Petrarca, Lluís Vives, Voltaire i J. Swift també en feren un ampli ús literari.

Alguns epistolaris

Alguns epistolaris històrics o de personatges coneguts dels Països Catalans són:

• Epistolari del segle xv. Recull de cartes privades, a cura de Francesc Martorell (Barcelona: Editorial Barcino, 1926).
• Joanot Martorell-Joan de Montpalau. Lletres de batalla, a cura de Joan-Lluís Lluís (Barcelona: Editorial Barcino, 2014)
• Epistolari del renaixement, 2 volums, a cura de Max Cahner (València: Clàssics Albatros, 1977).
• Estefania de Requesens, Cartes íntimes d'una dama catalana del s.XVI. Epistolari a la seva mare, la Comtessa de Palamós. Pròleg, transcripció i notes de Maite Guisando (Barcelona: LaSal. Edicions de les dones, 1987)
• Epistolari català de Joan Miró, 1911-1945 (Editorial Barcino, 2010), 665 pàgines.
• Epistolari de Joan Maragall com a col·lecció digital accessible.
• Epistolari d'Antoni M. Alcover (Manacor 1880 - Palma 1931) (Editorial Moll)
• Epistolari de Jacint Verdaguer en XI volums Arxivat 2016-02-05 a Wayback Machine., a cura de Josep M. de Casacuberta i Joan Torrent i Fàbregas (Editorial Barcino, 1959-1993). ISBN del primer volum: ISBN 978-84-7226-095-5, ISBN de l'últim volum: ISBN 978-84-7226-646-9
• Cartes del Fons Verdaguer-Panadès editat en CD, Arxiu Nacional de Catalunya.
  • Vegeu Epistolari de Jacint Verdaguer, Universitat de Vic, índex accessible en línia.
• Epistolari Joan Coromines-Francesc de Borja Moll. Apèndix: Epistolari Pompeu Fabra-Francesc de Borja Moll, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas, pròleg d'Aina Moll (Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2000), 623 pàgines.
• Epistolari Joan Coromines & Josep Pla, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas, pròleg de Marina Gustà (Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2001), 164 pàgines
• Epistolari Joan Coromines &... 13 volums més de la mateixa editorial.
• Mercè Rodoreda-Joan Sales, Cartes completes (1960-1983), a cura de Montserrat Casals i Couturier. (Barcelona: Club Editor, 2008)
• etc.

Algunes novel·les epistolars

• La vida de Llàtzer de Tormos (La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades), anònim, s. XVI
• Els sofriments del jove Werther (Die Leiden des jungen Werthers), de Goethe, 1774
• Dràcula, de Bram Stoker, 1897
• Bearn o la sala de les Nines, de Llorenç Villalonga, escrita en català entre 1954 i 1955.

Epístoles i cristianisme

En el cristianisme les Epístoles són uns documents doctrinals de la més gran antiguitat, anteriors fins i tot a la redacció dels Evangelis. La Primera Epístola als cristians de Tessalònica va ser escrita a Corint entre els anys 52 i 53, només uns vint anys després de la mort de Crist. La seva estructura acostuma a tenir una salutació, una introducció, nucli i acomiadament. Hi ha 21 Epístoles atribuïdes a diversos apòstols que s'agrupen en les catorze anomenades paulines (vuit d'elles directament escrites per Pau de Tars i la resta influïdes per la seva doctrina) i en les 12 catòliques amb el significat d'universals i generalment no adreçades a una comunitat cristiana en particular.

Les Epístoles marquen la interpretació que seguirà l'església dels fets dels evangelis especialment la fe en Jesucrist com a principal personatge de la humanitat, la resurrecció corporal (teologia de la matèria) i també intervenen en els diversos conflictes doctrinals i de moralitat (matrimoni, virginitat, atac a la riquesa, etc.) entre les primeres comunitats cristianes.

En la litúrgia catòlica les Epístoles es llegeixen a la missa abans de l'Evangeli.