Carrer de Cavallers (Lleida)

El Carrer de Cavallers és un carrer catalogat com a monument del municipi de Lleida inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula edifici Carrer de Cavallers
Dades
Tipus	Carrer
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Lleida
Localització	C. Cavallers. Lleida
41° 36′ 52″ N, 0° 37′ 26″ E
IPA
Identificador	IPAC: 14263
Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 14263

Descripció

Carrer antic de la ciutat de traçat irregular, amb diferents amplades entre 4 i 10 metres, vorejat de cases antigues de planta baixa i de 4 a 6 pisos, que de vegades invadeixen una mica la calçada.^[1] Força carrerons hi desemboquen i a la vegada hi porten les seves aigües, ja que té força pendent. L'extrem més elevat es troba a la plaça dels Quarters i, costera avall, arriba fins a La Banqueta. Al número L'any 2004, va obrir les portes la galeria d'art contemporani Espai Cavallers 31/33.^[2] L'església de Nostra Senyora dels Dolors i l'antic convent del Roser són també fites importants en aquest carrer.^[3]

Història

Començà essent un camí que de la Via Augusta (Carrer Major) muntava al cim de l'acròpoli ilergeta. En els llibres antics és sempre anomenada el Romeu. Durant la dominació àrab separava les comunitats cristiana i judaica. Aquesta darrera part de la població habitava el barri situat al llevant del carrer, que s'anomenava La Cuirassa,^[4] entorn el carrer de la Companyia i construït sobre unes antigues adoberies romanes.^[5] Fins al segle xvi, continuà dient-se el tram superior Cap del Romeu, i el tram inferior Peu del Romeu. Entrant el segle xvi, la calçada ja s'anomena Carrer de Cavallers, pel gran nombre de veïns de noble llinatge. El 1936 fou de destrucció de velles construccions, en lloc de les quals algunes tipologies modernes s'hi han assentat.^[3]

L'edifici que ocupa l'actual número 22, on es trobava la llibreria Totem i més antigament el col·legi Santiago Apòstol, data del segle xiii i és conegut com a Casa Albiñana.^[6]

Referències

1. Tort, Joan. «La Paeria transforma la casa de fusta de Cavallers en un espai per a creadors». El Punt Avui, 10-12-2016. [Consulta: 17 octubre 2020].
2. «Art amb firma de dona a l'Espai Cavallers». Segre, 07-03-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
3. «Carrer de Cavallers». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 març 2013].
4. Tort, Joan. «Descoberta la Lleida jueva». El Punt Avui, 26-08-2015. [Consulta: 17 octubre 2020].
5. «la Cuirassa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 octubre 2020].
6. «El blog del senyor i.: Carrers de Lleida amb nom d'oficis (6).», 05-03-2018. [Consulta: 17 octubre 2020].