From Wikipedia, the free encyclopedia
Carol Gilligan (Nova York, 28 de novembre de 1936) és una filòsofa, psicòloga, feminista[1] i catedràtica d'Humanitats i Psicologia Aplicada de la Universitat de Nova York,[2][3] coneguda principalment per la seva investigació en el desenvolupament moral de les dones.[4]
(2011) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 novembre 1936 (87 anys) Nova York |
Formació | Radcliffe College Universitat Harvard Swarthmore College |
Activitat | |
Camp de treball | Feminisme i estudis de gènere |
Ocupació | psicòloga, activista pels drets de les dones, filòsofa, escriptora |
Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Nova York Universitat de Cambridge |
Participà en | |
21 gener 2004 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | James Gilligan |
Premis | |
Va néixer el 28 de novembre de 1936 a Nova York, filla de l'advocat William E. Friedman i la professora Mabel (Caminez) Friedman. De petita va estudiar llenguatge i música. A Swarthmore, va estudiar literatura anglesa i es va graduar amb màxims honors el 1958. Va ingressar al Radcliffe pel seu màster en psicologia clínica i es graduà amb distinció el 1960. Va obtenir el doctorat en psicologia social a Harvard el 1964. Es va involucrar amb les arts, unint-se a un grup de ball modern. També es va fer activa en el moviment dels drets civils.[5] Entre el 1965 i el 1966, va ensenyar psicologia a la Universitat de Chicago, on s'uní a l'altra facultat júnior per protestar contra la Guerra a Vietnam. Va ensenyar a Harvard el 1968, treballà amb Erik Erikson i Lawrence Kohlberg, dos dels principals teòrics de la psicologia dominant. Gilligan es va adonar que aproximadament quinze de les vint-i-cinc dones que es van inscriure a la classe de Kohlberg sobre el desenvolupament moral ho van deixar i només cinc de cinquanta homes. Arran d'aquest fet va trobar que les dones de la classe proposaven qüestions difícils de sofriment humà que no podien ser abordades adequadament per les teories morals dels drets abstractes. Va fer un seguiment de les dones que van deixar la classe i les van entrevistar per la seva perspectiva moral. El 1975, va començar a escriure per aclarir aquestes idees per ella mateixa. El seu primer treball en aquesta àrea va ser In a Different Voice—Women's Conceptions of Self and Morality. El va mostrar a alguns estudiants que el van portar a Harvard Educational Review. Després d'un debat, Harvard Educational Review va acordar publicar-lo.[6] El seu primer llibre, que va desencadenar el debat a escala nacional, va ser In a Different Voice: Theory Psychological and Women's Development, publicat el 1982, en què argumentava que els estàndards de maduresa i desenvolupament moral que generalment s'utilitzaven en proves psicològiques no eren aplicables a les dones. Gilligan sostenia que el desenvolupament de les dones s'establia en el context de la cura i les relacions, en lloc d'en el compliment d'un conjunt abstracte de drets o regles.[3] El 2002 va ser nomenada catedràtica d'Humanitats i Psicologia Aplicada a la Universitat de Nova York.[4][7]
La idea subjacent en els llibres de Gilligan és que «el patriarcat —la regla jeràrquica dels pares o la llei— tot i ser desafiat per la democràcia —l'ideal d'igualtat en el qual tothom té veu— continua inculcant en tots nosaltres una tràgica narrativa, en la qual l'amor condueix inevitablement a la pèrdua i el plaer s'associa amb la mort.»[8] A continuació es mostra els llibres i alguns capítols seleccionats de l'obra de Carol Gilligan:
Està casada amb James Gilligan. Mare de tres fills i àvia de sis nets. És jueva no practicant.[14][15]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.