L'herbacol[1] (Cynara cardunculus) és una planta amb flor del gènere Cynara. És una planta vivaç, rústega i robusta de fins a 2 metres d'alçada. Té les fulles lobulades i glauques. Floreix en capítols semblants a la carxofa de flors violes però punxants. Les llavors són uns aquenis de color negre. Té uns rizomes molt desenvolupats.

Dades ràpides Cynara cardunculus, Dades ...
Infotaula d'ésser viuHerbacol
Cynara cardunculus Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deherbacol Modifica el valor a Wikidata
Planta
Color de les florsporpra Modifica el valor a Wikidata
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuCynareae
GènereCynara
EspècieCynara cardunculus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tanca

Espècie introduïda a l'Argentina, Austràlia i Califòrnia, on s'ha convertit en una planta invasora.

La paraula card també designa d'una manera general altres plantes punxoses dels gèneres Carduus i Cirsium, de la família de les asteràcies o els panicals de les apiàcies.

El card forma part de l'escut de la nissaga dels Cardona i és també un dels emblemes heràldics d'Escòcia.

Usos

Thumb
Cards abans de pelar i tallar
Thumb
Cards tot just bullits

Se sembra a la fi de la primavera o a la tardor, al principi es desenvolupa poc, necessita força adob però no tanta aigua com la carxofera. A la tardor, està prou desenvolupada per a poder ser blanquejada cosa que es fa amb plàstic negre o agrupant terra a la part basal de les fulles.

L'herbacol (paraula escrita antigament herba-col i herba col, prové del llatí herba coaguli, ‘herba que fa quallar’), es diferencia del card comestible pel fet de tenir punxes a les fulles. S'utilitza tradicionalment per quallar la llet per a fer formatge o mató. Per fer servir l'herba-col com a quall es posen els trossets de la flor en aigua perquè quedin impregnats de l'essència i és aquesta aigua la que s'aboca sobre la llet.

El card comestible o penca (Cynara cardunculus), és un menjar típic de Navarra,[2] la Rioja i Aragó. És costum també menjar-lo per Nadal amb una salsa d'ametlles.[3] Forma part de la menestra. A Occitània es menja en amanida, prèviament escalfat en aigua perquè no piqui. És un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes. Pelar i tallar els cards dona molta feina. Tot i així a alguns supermercats es troben pots de cards en conserva, tallats en trossos menuts i bullits.

Les flors es coneixen amb els noms d'herbacol[4] o flor de formatjar. A les Illes Balears, en particular a Menorca i les Pitiüses, es fan servir com a quall per preparar formatges i brossats de la forma tradicional, com el formatge de Maó. Les flors collides s'assequen i es desen. Quan es necessiten, es posen en remull una nit, per a després picar-les i extreure'n un suc, que és el que s'utilitza com a quall.

Els cards també es planten per a obtenir un oli que es fa servir com a biodièsel,[5] però, com la resta de biodièsels obtinguts a partir de cultius, presenten el problema que es necessitarien enormes quantitats de territoris manllevats a cultius per a l'alimentació humana perquè sigui viable en un àmbit més enllà de l'experimentació o de petites proves il·lustratives.

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.