card

Potser volíeu: card.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkart/
• Rimes: -aɾt
• Homòfon: kart
• Etimologia: Del llatí cardus, segle XIV.

Nom

card m. ‎(plural cards)

1. Nom genèric de diferents gèneres de les famílies de les compostes, les umbel·líferes i les dipsacàcies.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Distel ^(de) f.
• Anglès: thistle ^(en)
• Armeni: տատասկափուշ ^(hy) ‎(tataskapuix)
• Belarús: чартапало́х ^(be) m. ‎(txartapalokh)
• Castellà: cardo ^(es)
• Coreà: 엉겅퀴 ^(ko) ‎(eonggeongkwi)
• Danès: tidsel ^(da) c.
• Eslovac: bodliak ^(sk) m.
• Esperanto: kardo ^(eo)
• Estonià: takjas ^(et)
• Finès: ohdake ^(fi)
• Francès: chardon ^(fr) m.
• Gallec: cardo ^(gl) m.
• Gal·lès: ysgallen ^(cy) f.
• Grec: γαϊδουράγκαθο ^(el) n. ‎(gaiduràngatho)
• Grec antic: βαρακίνη ^(grc) f. ‎(barakínē)
• Hebreu: קוֹץ‎ ^(he) m.
• Hongarès: bogáncs ^(hu)
• Irlandès: feochadán ^(ga) m.
• Italià: cardo ^(it) m.
• Japonès: 薊 ^(ja)
• Llatí: carduus ^(la) m.
• Neerlandès: distel ^(nl) m.
• Noruec: tistel ^(no) m.
• Persa: کنگر‎ ^(fa)
• Polonès: oset ^(pl) m.
• Portuguès: cardo ^(pt) m.
• Romanès: scaiete ^(ro) m.
• Rus: чертополо́х ^(ru) m. ‎(txertopolokh)
• Suec: tistel ^(sv) c.
• Tagal: pamingkit ^(tl)
• Turc: devedikeni ^(tr)
• Txec: bodlák ^(cs) m.
• Ucraïnès: осо́т ^(uk) m. ‎(ossot)
• Való: tcherdon ^(wa) m.
• Xinès: 薊 ^(zh) ‎(蓟, jì)

Verb

card

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cardar.

Miscel·lània

• Anagrama: drac ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Anglès

Nom

card ‎(plural cards)

1. carnet
2. postal
3. carta, naip
4. targeta