Can Soliva

Can Soliva és un edifici del municipi de Malgrat de Mar (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula edifici Can Soliva
Dades
Tipus	Casa
Construcció	segle XV
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	2 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Malgrat de Mar (Maresme)
Localització	C. Bellaire, 9 - c. Sant Antoni, 10
41° 38′ 48″ N, 2° 44′ 26″ E
Bé cultural d'interès local
Data	21 octubre 2005
Id. IPAC	41094

Descripció

Es tracta d'una casa entre mitgeres de 5,40 m de façana per 16,20 de fondària, amb planta baixa, dos pisos i terrat/teulada .^[1]

La casa dona al carrer Bellaire, i a la plaça Josep Anselm Clavé.^[1]

A la cas conviuen dos èpoques constructives, la de la façana a bellcaire, i la de la façana a la plaça. La primera és del segle xv, amb l'arc adovellat de mig punt a la façana, i interiorment amb una volta de canó de rajola ceràmica, i un arc de descàrrega de pedra de mig punt. Aquesta part correspon a la casa originària, que podria arribar a ser de les fundacionals de la vila (s.XIV), i que originalment tindria planta baixa, pis o sota coberta i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'obertura damunt l'arc de mig punt no és d'aquesta època, sinó de la segona. Un altre punt a assenyalar és que la casa original ocupava a les dues èpoques, les cases dels costats, així com queda palès, en les obertures interiors tapades, o en la composició de façana, on la simetria del portal d'entrada ens mostra les proporcions reals de la casa; l'estructura devia ser la de basílica catalana, amb tres naus o crugies, essent la del mig de major amplada.^[1]

De la segona època del segle xvii, és la façana de la plaça amb un portal d'entrada i una obertura en planta primera, l'obertura en planta pis a Bellaire, i la part interior de la casa a la plaça, amb dos arcs formant una volta a la sala d'entrada en planta baixa, amb una escala que dona a un primer pis també d'aquesta època. Les obertures són de pedra calcària, i marquen a l'angle un petit punt rodó; el parament llis de façana, presenta un estuc amb motius geomètrics, d'època posterior (s.XIX). Interiorment els nervis dels arcs que formen el sostre de la sala, bellament decorats amb figures antropomòrfiques a la clau, i a l'arrencada d'aquests, és el més destacat d'aquesta part de la casa.^[1]

Referències

1. «Can Soliva». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2015].