Can Bofí Vell

Can Bofí Vell és una masia i monument històric protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional del barri de Montigalà de Badalona (Barcelonès), situat molt a prop dels límits amb Sant Crist i Nova Lloreda.^[1]

Infotaula edifici Can Bofí Vell
Dades
Tipus	Masia i casa forta
Construcció	XV-XVI
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Badalona (Barcelonès)
Localització	Travessera de Montigalà (sobre el carrer Sant Fermí). Badalona (Barcelonès)
41° 27′ 19″ N, 2° 14′ 02″ E
BCIN
Identificador	BCIN: 907-MH BIC: RI-51-0005192 IPAC: 1005
Bé d'interès cultural Data 8 novembre 1988 Identificador RI-51-0005192 Bé cultural d'interès nacional Tipus monument històric Codi BCIN 907-MH Codi BIC RI-51-0005192 Id. IPAC 1005 Id. IPAPC 13280

Descripció

Segons la descripció feta per l'equip de treball de l'Ajuntament el 1980, Can Bofí Vell va ser una de les múltiples masies badalonines, de la mateixa manera que Can Canyadó, que va bastir una torre de defensa. Aquest és el seu element més destacat, té tres pisos, i al pis superior exterior hi ha gàrgoles de canó als angles. L'edifici en si tenia com a elements característics la porta dovellada, les finestres emmarcades en pedra amb espitlleres. Destacava també un rellotge de sol.^[2]

Lladó i Padrós ja esmentaven la falta de coberta i, en general, el mal estat de l'edifici des de feia anys.^[2] Aquesta situació seguí i, principalment, l'edifici principal de la masia es convertí en un munt runes i es va perdre tota l'estructura,^[3] a excepció d'alguns elements. Amb el projecte de restauració i rehabilitació, a banda dels elements restants, bàsicament la torre i els seus adjacents, la masia ha estat refeta totalment, amb l'aparença que havia tingut antigament.

Història

La masia data dels segles XV-xvi, era la casa pairal de la família Busquets. Durant els segles xvi-xvii, i també en menor mesura al segle xviii Badalona és víctima de la pirateria, i les masies es fortifiquen, com el cas de Can Bofí Vell. Tanmateix, el sistema de masoveria s'imposà i els propietaris de la finca viuran normalment a Barcelona i, per tant, durant molts anys la masia estigué activa gràcies als masovers que se n'ocupaven.^[4] Aquesta situació durà fins als anys setanta del segle xx, en què deixaren d'habitar-hi a causa de l'afectació del Pla Parcial de Montigalà-Batllòria.^[2] El Pla no es realitzà del tot en aquella època i la masia quedà envoltada pels dos vials de la travessera de Montigalà, deixant-la aïllada i, sobretot, abandonada sense habitants, provocant una total deixadesa,^[3] que es veié agreujada pels actes de vandalisme i robatoris que la deixaren totalment en ruïnes, i sobrevisqueren només dos murs i la torre de defensa.^[5]

Tanmateix, durant més de vint anys va restar en aquesta situació, i l'Ajuntament de Badalona va fer cas omís davant de les protestes de la ciutadania per la total despreocupació del patrimoni històric.^[5] Aquesta situació es va mantenir fins al 2001, quan es va anunciar el projecte de restauració i rehabilitació de la masia a través del projecte de l'Insititut Municipal de Promoció de l'Ocupació en l'Escola Taller Torre de Defensa de Can Bofí Vell, per formar a joves.^[6] L'any 2011 es va proposar que la masia fos un viver d'empreses,^[7] però el projecte no va fructificar i el 2015, l'ajuntament l'ha cedit a la Fundació Privada Llegat Roca i Pi, per a dos projectes adreçats a persones en situació de vulnerabilitat o risc d'exclusió social.^[8]

Llegenda

Segons la llegenda, quan Cristòfor Colom, a la seva tornada de la descoberta d'Amèrica, anava en camí de ser rebut pels Reis Catòlics a Sant Jeroni de la Murtra, es diu que es va aturar a Can Bofí Vell a descansar-hi.^[7][1]

Galeria de fotos

• 
  Vista lateral de la torre i l'edifici adjacent.
• 
  Detall de la façana amb el rellotge de sol.

Referències

1. «Can Bofí Vell». Pobles de Catalunya. [Consulta: 23 octubre 2013].
2. Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Masia de Can Bofí Vell». Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Ajuntament de Badalona, 1980. Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 21 abril 2012].
3. «Can Bofí Vell». Pat.mapa Arquitectura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 octubre 2013].
4. Villarroya i Font, Joan (dir.); AA. DD. «Edat moderna. Segles XVI-XVIII». A: Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999, p. 90. ISBN 84-88758-03-0.
5. Abril, Joan «La historia hablada del Barcelonès-Nord: Montigalà-Sant Crist» (en castellà). Alhora (suplement n. 8), 01-12-1994.
6. «L'escola taller Torre de Defensa de Can Bofí Vell convertirà la masia en un equipament». Revista Bètulo, 01-09-2001, p. 23.
7. Alcover, Jordi «Can Bofí Vell serà un viver d'empreses». Línia Badalona, 22-12-2010 [Consulta: 23 octubre 2013].
8. «L'Ajuntament de Badalona cedeix la masia de Can Bofí Vell a la Fundació Privada Llegat Roca i Pi per ser la seu de dos projectes d'atenció a col·lectius vulnerables de la ciutat». Ajuntament de Badalona, 28-05-2015. Arxivat de l'original el 6 de març 2016. [Consulta: 7 juny 2015].

Enllaços externs

• Can Bofí Vell Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine., informació de l'Ajuntament