Campionat del món d'escacs de 1993 (FIDE)

El Campionat del món d'escacs de 1993 es va disputar entre el 1990 i el 1993. Fou un dels més controvertits de la història, ja que el Campió del món regnant, Garri Kaspàrov, i l'aspirant oficial Nigel Short, varen trencar amb la FIDE, i van decidir disputar el títol sota els auspicis de la nova Professional Chess Association. En resposta, la FIDE va desposseir en Kaspàrov del títol, i va decidir que el títol es disputés en un matx entre el finalista i el semifinalista del cicle de Candidats, que havien estat elimints per en Short: Anatoli Kàrpov i Jan Timman.

Final del Campionat del món (FIDE) de 1993
Anatoli Kàrpov	Jan Timman
Anatoli Kàrpov Aspirant	Jan Timman Aspirant
42 anys	41 anys
Rússia	Països Baixos
Perdedor del Campionat del món de 1990, i semifinalista del Candidats 1990 - 1993.	Finalista del Candidats 1990 - 1993.
Elo: 2760	Elo: 2620

Campionat del món d'escacs de 1993

Tipus	Cisma dels escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Participants	Jan Timman i Anatoli Kàrpov
Lloc  i  dates
Interval de temps	6 octubre 1993 –
Data	1993
Competició
Primer lloc	Anatoli Kàrpov
1996 →

Els matxs finals foren guanyats per Kaspàrov i Kàrpov respectivament. Per primer cop en la història, hi havia dos Campionats del món rivals, una situació que va persistir fins al Campionat del món de 2006.

Fase de classificació

Els quatre millors classificats del cicle de Candidats de 1988-90 - Kàrpov, Timman, Iussúpov i Speelman - van entrar directament en aquest nou cicle de Candidats. Van trobar-se amb els 11 millors classificats de l'Interzonal, que es va disputar com un torneig per sistema suís a 64 jugadors.^[1]

Aquests 15 jugadors varen disputar una sèrie de matxs de Candidats.^[2] En els matxs, en cas d'empat en acabar les partides previstes, es jugarien parells de partides ràpides fins que un jugador trenqués l'empat.^[3]

Els matxs de vuitens de final (al millor de 8 partides) es van celebrar el gener-febrer de 1991 a Sarajevo (Timman-Hübner, Guélfand-Nikolic), Wijk aan Zee (Dolmatov-Iussúpov, Kortxnoi-Sax), Riga (Ivantxuk-Yudasin), Londres (Speelman-Short) i Madras (Dréiev-Anand), els matxs de quarts de final (també al millor de vuit partides), a Brussel·les el juliol de 1991, les semifinals (al millor de deu partides), a Linares l'abril de 1992, i la final de candidats es disputà a El Escorial el gener de 1993.

Vuitens de final (febrer de 1991)

Quarts de final (juliol de 1991)

Semifinals (abril de 1992)

Final (gener de 1993)

Jan Timman

4½

Robert Hübner

2½

Timman

4½

Kortxnoi

2½

Viktor Kortxnoi

5½

Gyula Sax

4½

Timman

6

Iussúpov

4

Artur Iussúpov

6½

Serguei Dolmàtov

5½

Iussúpov

5½

Ivantxuk

4½

Vassili Ivantxuk

4½

Leonid Yudasin

½

Timman

5½

Short

7½

Nigel Short

5½

Jon Speelman

4½

Short

5

Guélfand

3

Borís Guélfand

5½

Predrag Nikolić

4½

Short

6

Karpov

4

Vishy Anand

4½

Aleksei Dréiev

1½

Anand

3½

Kàrpov

4½

(bye)

Anatoli Kàrpov

Matx final dictaminat per la FIDE

Després de la deserció de Kaspàrov i Short, la FIDE va programar una final que es disputà entre el 6 d'octubre i l'1 de desembre de 1993, entre Timman i Kàrpov. El matx es disputà al millor de vint-i-quatre partides, en diverses ciutats dels Països Baixos: Zwolle, Arnhem i Amsterdam, i després a Jakarta, a Indonèsia.

Final del Campionat del món d'escacs de la FIDE de 1993

	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	19	20	21	Punts
Jan Timman (Països Baixos)	0	1	½	½	½	0	½	½	½	0	½	½	½	0	0	0	½	½	½	1	½	8½
Anatoli Kàrpov (Unió Soviètica)	1	0	½	½	½	1	½	½	½	1	½	½	½	1	1	1	½	½	½	0	½	12 ½

En Kàrpov s'imposà 12½ - 8½ (+6 -2 =13)^[4]