From Wikipedia, the free encyclopedia
Jonathan Simon "Jon" Speelman (nascut el 2 d'octubre de 1956), és un matemàtic i jugador i escriptor d'escacs anglès, que té el títol de Gran Mestre des del 1980.[1]
A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2022, hi tenia un Elo de 2503 punts, cosa que en feia el jugador número 8 (en actiu) d'Anglaterra.[2] El seu màxim Elo va ser de 2655 punts, a la llista de gener de 1989 (posició 4 al rànquing mundial).[3][4]
Speelman es formà a Oxford, on hi estudià matemàtiques, i s'hi doctorà.
Tres cops guanyador del campionat britànic els anys 1978, 1985 i 1986,[1] Speelman va ser regularment membre de l'equip nacional anglès a les olimpíades d'escacs durant els anys 1980 i 1990.
Es va classificar per dos Torneigs de Candidats:
El 1989, va babre Kaspàrov en un torneig televisat de partides ràpides, i guanyà el torneig.
El març de 2019, fou membre de l'equip anglès que va quedar segon al Campionat del món per equips a Astana.[5]
Destaca pel seu estil imaginatiu, sovint triant vies no evidents per fer tirar endavant les partides. Això ha fet que en anglès sigui conegut per la premsa especialitzada amb el malnom d'«Spess», abreviació d'«specimen».
Ha escrit diversos llibres d'escacs, inclosos alguns sobre finals, entre els quals els coneguts Analysing the Endgame (1981), Endgame Preparation (1981) i Batsford Chess Endings (amb altres autors, 1993).
D'entre els seus altres llibres destaquen Best Games 1970–1980 (1982), una anàlisi de gairebé cinquanta partides dels millors jugadors de la dècada 1970-1982, i l'obra molt aclamada Jon Speelman's Best Games (1997).
(Llista parcial)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
