espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
La botja pudent (Artemisia herba-alba),[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Artemisia dins la família de les asteràcies.[2]
Artemisia herba-alba  | |
|---|---|
 Vista de la planta | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Anthemideae |
| Gènere | Artemisia |
| Espècie | Artemisia herba-alba Asso, 1779 |
Addicionalment pot rebre els noms d'herba cuquera, herba pudent i ontina. També s'han recollit les variants lingüístiques borja pudenta, botja pudenta i herba pudenta.[1]
És una planta camèfita amb diverses tiges, que fa fins a 40 cm d'alt. Les fulles són molt aromàtiques i cobertes de fins tricomes que li donen un aspecte grisenc, tenen segments estretament linears. Les flors són groguenques de 2 a 5 per capítol;[3] floreix de setembre a desembre.[4]
La botja pudent creix, i de vegades és l'espècie dominant, en estepes i en les estepes desèrtiques del nord d'Àfrica, Àsia occidental, sud-oest d'Europa, Aràbia i estepes desèrtiques saharianes.[5] Als Països Catalans es troba a Catalunya i País Valencià, però no a les Balears.[6] Es fa servir en medicina tradicional. Als Països Catalans habita en timonedes més o menys nitròfiles, contrades mediterrànies de tendència poc plujosa, des del nivell del mar als 600 metres d'altitud.
Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1779 a l'obra Synopsis Stirpium indigenarum Aragoniae de Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Río.[2]
Els següents noms científics són sinònims d'Artemisia herba-alba:[2]
Aquesta planta és una bona planta farratgera, principalment per a les ovelles.[7][8]
Aquesta espècie en medicina tradicional es fa servir com a antisèptica, vermífuga i antiespasmòdica, entre altres propietats.[7] Artemisia herba alba s'ha fet servir com a remei tradicional per a l'enteritisi i diversos problemes intestinals pels beduïns del Nègueb.[9]
L'oli essencial de l'espècie A. herba alba del desert de la península del Sinaí conté principalment eucaliptol i quantitats apreciables de tuiones i altres monoterpens.[7] Davanona, crisantenona i ciscrisantenol s'han descrit en algunes poblacions de l'espècie A. herba alba del Marroc[10] i la península Ibèrica.[11]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
