El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne. Al seglexix es va dir Chalons-sur-Marne i el seglexx va agafar el seu nom actual que és l'antic corregit. Des de la segona meitat del seglexii els bisbes es titulaven també comtes. Sota els Capets es van crear dotze pairies, sis eclesiàstiques i sis laiques i el comte-bisbe de Châlons era part d'una de les primeres i amb aquest títol va participar en la consagració del rei donant-li l'anell. A partir del seglexvi els bisbes van perdre poder davant la burgesia ciutadana i la institució reial, però van conservar alguns privilegis fins a la revolució.
Jean-Pierre Ravaux, Les évêques de Châlons des origines à 1789, a Mémoires de la S.A.C.S.A.M., tome XCVIII, 1983, p. 49-121.
Georges Clause (dir.), Le diocèse de Châlons (Histoire des diocèses de France, tome 23) editions Beauchesne, Paris, 1989.
Olivier Guyotjeannin, Episcopus et comes: affirmation et déclin de la seigneurie épiscopale au nord du royaume de France (Beauvais-Noyon, Xe-début XIIIe siècle), Ginebra-París, 1987.
Sylvain Mikus, "Une basilique pour saint Memmie", dans "Etudes Marnaises", Société d'Agriculture Commerce Sciences et Arts de la Marne (S.A.C.S.A.M.).
França
Marne
.svg?lang=ca)
