From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello (italià: diocesi di Pitigliano-Sovana-Orbetello; llatí: Dioecesis Pitilianensis-Soanensis-Urbetelliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana. El 2013 tenia 71.100 batejats d'un total 71.100 habitants. Actualment és una seu vacant.
| Dioecesis Pitilianensis-Soanensis-Urbetelliensis | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Toscana | |||||
| Parròquies | 71 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 67.613 (2019) (31,06 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 2.177 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle vii | ||||
| Patrocini | Sant Mamiliano Sant Gregori VII Sant Pau de la Creu | ||||
| Catedral | Santi Pietro e Paolo , Santi Pietro e Paolo Santa Maria Assunta (cocatedral) | ||||
| Lloc web | diocesipitigliano.it | ||||
La diòcesi comprèn part de la província de Grosseto.
La seu episcopal és la ciutat de Pitigliano, on es troba la catedral de Sant Pere i Sant Pau. A Sovana i Orbetello es troben les cocatedrals, dedicades a Sant Pere i Sant Pau i a santa Maria Assunta.
El territori està subdividit en 71 parròquies.
La primera menció de la diòcesi de Sovana és del segle vii, quan el bisbe Maurici va assistir al Concili de Constantinoble del 680.
La catedral de Sovana va ser construït en el segle x, durant l'episcopat del bisbe Ranieri.
En 1230 el Papa Gregori IX va decidir separar Orbetello i el seu territori de la diòcesi de Sovana i sotmetre'l a la jurisdicció de l'abat de Tre Fontane de Roma.
El 23 d'abril de 1459 la diòcesi es va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Siena.
Sovana a mitjans del segle XVII era un petit poble de 400 ànimes, i el bisbe Marcello Cervini va intentar, sense èxit, repoblar-lo. En 1674 Pier Maria Bichi es va instal·lar a Pitigliano, en un edifici propietat de la seva família. Després de la seva mort el palau va ser llegat a la cúria episcopali el successor Pietro Valentini va continuar residint a Pitigliano, com tots els seus descendents. Tot i que la diòcesi no estava molt poblada, no hi havia escassetat de sacerdots: al sínode de 1689 eren 192 els sacerdots presents a la reunió el 13 de maig.
En 1701 el bisbe de Domenico della Ciaja instituí el seminari diocesà a Scansano, i en 1705 el traslladà a Pitigliano. A la primera meitat del segle, sota l'episcopat de Fulvio Salvi va treballar a la diòcesi Sant Pau de la Creu, que va ser anomenat l'Apòstol de la Maremma i va fundar els Passionistes a l'ermita de Sant Antoni de Monte Argentario .
A l'abril de 1785 van ser cedides a la diòcesi d'Acquapendente les comunitats d'Onano i Proceno, que es trobaven als Estats Pontificis, a canvi de les de Manciano i Capalbio, pertanyents al Gran Ducat de Toscana.
En 1836 el bisbe Francesco Maria Barzellotti fundà a Pitigliano una Escola de Moral i Dogmàtica, que va fer obligatòria per als aspirants al sacerdoci.
L'11 de gener de 1844, després de gairebé dos segles que els bisbes residien a Pitigliano, el Papa Gregori XVI va decretar el trasllat definitiu de la seu episcopal a l'església dels Sants Pere i Pau, elevada a cocatedral de la diòcesi, on també va ser traslladat el capítol dels canonges de Sovana; i contextualment la diòcesi va passar a anomenar-se diòcesi de Sovana-Pitigliano.[1]
El 13 de maig de 1853 la pastora Verónica Nucci Cerreto informà que havia assistit a una aparició mariana. Quatre anys més tard, el 8 de maig, el bisbe col·locà en el lloc la primera pedra d'una església dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.
En els anys de 1868 a 1878 la diòcesi va assistir a la predicació d'un visionari amb estil propi i profeta, David Lazzaretti: inicialment va romandre a l'Església Catòlica, tot i que amb actituds revelacionistes, messiàniques i inclinades al socialisme; en 1871 va fundar una nova Església Giurisdavidica, que va recollir una sèrie d'adhesions a la Toscana, rebutjant l'obediència al Romà Pontífex. El 18 d'agost de 1878 va morir a mans de la policia, mentre que encapçalava una processó cap a Arcidosso.
En 1910 el bisbe Michele Cardella va donar una nova seu al seminari i va voler construir una creu de ferro forjat de 22 metres d'altura al cim del monte Amiata.
De 1924 a 1932, amb el bisbe Gustavo Matteoni, la diòcesi de Sovana-Pitigliano es va unir in persona episcopi a la de Grosseto, despertant l'oposició del clergat i del poble, tot i les garanties d'independència del bisbe.
El 8 de juny de 1934 el bisbe Stanislao Battistelli va donar la diòcesi una nova estructura administrativa, reduint les vicaries de 15 a 6.
De 1964 a 1975 la diòcesi estava vacant i va estar amenaçada de nou de ser unida a les diòcesis veïnes; va ser administrada primer per sis anys pel bisbe de Montefiascone i després per altres cinc anys pel bisbe de Grosseto.
El 25 de març de 1981, amb la butlla Abbatia Sanctorum Vincentii et Anastasii del Papa Joan Pau II, la diòcesi incorpora els territoris de la Toscana fins llavors sota la jurisdicció de l'Abadia de les Tres Fonts de Roma, és a dir, Orbetello, Monte Argentario, Isola del Giglio i Capalbio. A més, la diòcesi va ser redenominada diòcesi de Pitigliano-Sovana-Orbetello i l'església de l'Assumpció d'Orbetello va ser elevat a la categoria de cocatedral.
El 30 de setembre de 1986, la diòcesi assumí el nom actual sota el decret Cum procedere oporteret de la Congregació per als Bisbes.
A finals del 2013, la diòcesi tenia 71.100 batejats sobre una població de 73.200 persones, equivalent 97,1% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 58.500 | 60.000 | 97,5 | 78 | 70 | 8 | 750 | 10 | 50 | 50 | |
| 1970 | 68.830 | 68.854 | 100,0 | 60 | 60 | 1.147 | 61 | ||||
| 1980 | 75.000 | 75.361 | 99,5 | 84 | 64 | 20 | 892 | 20 | 89 | 76 | |
| 1990 | 75.601 | 75.855 | 99,7 | 86 | 68 | 18 | 879 | 1 | 18 | 89 | 71 |
| 1999 | 71.480 | 71.536 | 99,9 | 70 | 63 | 7 | 1.021 | 4 | 14 | 56 | 71 |
| 2000 | 71.000 | 71.536 | 99,3 | 69 | 63 | 6 | 1.028 | 4 | 6 | 58 | 71 |
| 2001 | 71.000 | 71.536 | 99,3 | 70 | 63 | 7 | 1.014 | 4 | 16 | 58 | 71 |
| 2002 | 71.000 | 71.536 | 99,3 | 67 | 60 | 7 | 1.059 | 4 | 17 | 56 | 71 |
| 2003 | 71.000 | 71.536 | 99,3 | 69 | 62 | 7 | 1.028 | 5 | 11 | 52 | 71 |
| 2004 | 71.000 | 71.536 | 99,3 | 69 | 62 | 7 | 1.028 | 6 | 19 | 55 | 71 |
| 2013 | 71.100 | 73.200 | 97,1 | 61 | 52 | 9 | 1.165 | 10 | 11 | 53 | 71 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
