From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella. Al 2016 tenia 788.000 batejats sobre una població de 1.226.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe André Marceau.
Dioecesis Nicensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Provença-Alps-Costa Blava | ||||
Departament | Alps Marítims | ||||
Parròquies | 47 | ||||
Separat de | arquebisbat de Marsella | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.097.000 (2019) (256,13 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 4.283 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | segle iii | ||||
Patrocini | Santa Reparata | ||||
Catedral | Santa Reparata | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | André Marceau | ||||
Lloc web | nice.cef.fr |
La diòcesi comprèn el departament francès dels Alps Marítims, a excepció de l'illa de Sant Honorat, que pertany al bisbat de Fréjus-Tolone.
La diòcesi limita amb les diòcesis franceses de Fréjus-Tolone i de Digne al nord-oest, amb les diòcesis italianes de Cuneo, Ventimiglia-San Remo i de Mondovì a l'est, i amb l'arquebisbat de Mònaco, que correspon al Principat de Mónaco al sud.
La seu episcopal és la ciutat de Niça, on es troba la catedral de Santa Maria Assumpta i Santa Reparata. A la diòcesi també es troben també les ex-catedrals de Vence i de Grasse.
El territori s'estén sobre 4.299 km². A inicis del segle xxi la diòcesi tenia 128 parròquies. Després de la reorganització del territori diocesà, el nombre de parròquies va quedar reduït a 47, agrupades en 20 vicariat:. Niça centre, Niça est, Niça oest, Niça nord, Paillon - Pays de Nice, Menton - Villefranche, bacino de Antibes (Bassin Antibois), Cagnes - Vence, bacino de Cannes (Bassin Cannois), Pays de Grasse, plana del Varo (Plaine du Var), Vallées du Haut-Pays Niçois.[1]
Els orígens del cristianisme i de la diòcesi a Niça són incerts. La tradició hagiogràfica, acreditada pels historiadors locals, atribueix la fundació de la comunitat cristiana a sant Basso, qui seria el primer bisbe de Niça i que va patir el martiri en època de l'emperador Deci (meitat del segle iii).[2] Va ser succeït per un altre màrtir, Ponç de Cimiez, que va morir el 261. Tots dos sants estan exclosos de la Cronologia de Gallia christiana.
Des del punt de vista històric, una comunitat cristiana a Niça està testificada per primera vegada en el primer Concili d'Arle de 314, en la qual va estar representat per un diaca anomenat Innocenci i per l'exorcita Agapista. No obstant això, no se sap si aquests dos personatges representaven al seu bisbe, que estava absent del concili, o únicament als responsables de la comunitat nicenca, que des del punt de vista eclesiàstic depenia encara en els començaments del segle iv de Marsella; en les actes d'aquest concili, de fet Innocenci i Agapista signen com a delegats ex portu Nicaensi i no ex civita Nicaensi. Segons Duchesne, aquesta expressió és una indicació que Niça, no tenint l'estatus de civitas no podria ser la seu d'un episcopus.[3]
Amanzio és el primer bisbe confirmat de Niça, que va participar, juntament amb Proculus de Marsella, al concili d'Aquileia el 381.[4]
A pocs quilòmetres de Niça hi havia la ciutat de Cimiez, l'antic Cemenelum, primitiva capital de la província romana dels Alps Marítims, on hi havia un bisbe. Al voltant del 451, el papa Lleó el Gran va decretar la unió de les seus de Cimiez i Niça a benefici de la primera seu; no obstant això, el 462 el Papa Hilari separà les dues seus de nou, però la separació va durar poc, perquè, a petició d'Ingenuo de Embrun, les dues diòcesis van ser de nou van ser unides (aproximadament 465/466), aquesta vegada a benefici de Niça.[5] Aquesta decisió va ser motivada per la decadència de Cimiez,[6] per l'elevació d'Embrun al doble rang de capital i metropolitana de la província, i la creixent importància de Niça, que va entrar en l'òrbita l'arquebisbat d'Embrun com a la seva sufragània. No obstant això, fins i tot al segle vi, en el Concili d'Orléans de 549, va prendre part el bisbe Magne, que va signar com episcopus Cemelensis et Nicaensis, mentre que en el següent Concili d'Arles de 554, el mateix es presentà només com episcopus Cemelensis. És l'últim esment d'un bisbe de Cimiez, la seu de la qual va desaparèixer, finalment annexada per Niça.[7] No obstant això, fins al segle xi els bisbes de Niça també portaven el títol de Cimiez z.[8]
Poc se sap de la diòcesi de Niça en els segles que van des del VI al X remès a les invasions dels pobles germànics i la consegüent devastació feta pels sarraïns que es trobaven al segle desè del seu pied-à-terre prop de Saint-Tropez. L'únic període de relativa calma a la regió va ser l'època carolíngia, durant el qual Cimiez es va fundar un important monestir dedicat a Sant Ponç (abbaye de Saint-Pons).
Cap a la meitat del segle xi va ser consagrada la catedral medieval, en substitució de la primitiva catedral del segle v. Una segona catedral va ser erigida el 1590, però aviat va ser abandonada i en la segona meitat del segle XVII es va construir l'actual.
Al bisbe Enrico Provana, a finals del segle xvii, es va deure la construcció del seminari diocesà.
El 29 de novembre de 1801, seguint el concordat entre la Santa Seu i Napoleó Bonaparte, Niça es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi d'Ais i al mateix temps incorporat algunes parts de les diòcesis suprimides Senez, Glandèves i Vence.
Durant el Primer Imperi, durant un breu període, es va ampliar la diòcesi de Niça incorporant porcions de les diòcesis de Ventimiglia i Albenga.
El 1817, Niça es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi de Gènova.
El 1860, després de la cessió de Niça a França, les fronteres diocesanes van ser parcialment revisades. L'any següent, Niça va tornar a ser sufragània de l'arxidiòcesi d'Aix.
El 30 d'abril de 1868 la diòcesi de Niça va cedir el territori del Principat de Mònaco a favor de la construcció de l'abadia territorial dels Sants Nicolau i Benet, que va ser elevat al rang de diòcesi el 15 de març de 1886, per ser elevada encara més al rang d'arxidiòcesi en 1981.
El 1886 el territori de la diòcesi es va estendre a tot el departament dels Alps marítims, amb l'annexió dels territoris a l'oest del riu Var i aquells cap a la frontera amb Itàlia: la diòcesi, per tant, s'amplià amb el districte de Grasse, restat de la diòcesi de Fréjus, i amb algunes parròquies de Menton, restes de la diòcesi de Ventimiglia.
El 1947 canvià la frontera estatal entre Itàlia i França, amb la venda a aquesta última de la part alta de la vall de la Roja, que suposà una transferència a la diòcesi de Niça de les parròquies de Tenda, La Briga, Piena i Libri, anteriorment a la diòcesi de Ventimiglia, i de la parròquia de Molières, que prèviament pertanyia a la diòcesi de Cuneo.
L'1 de setembre de 2001, en base en un acord amb l'arxidiòcesi de Mònaco, la parroquia de l'Esperit Sant de Beausoleil, incloent els municipis de Beausoleil, Cap-d'Ail, La Turbie i Peille, veïnes al principat de Mònaco, que es trobaven confiades a la cura pastoral de l'arxidiòcesi de Mònaco, romanent sota la jurisdicció de la diòcesi de Niça.
El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització dels districtes diocesans francesos, Niça va passar a formar part de la província eclesiàstica de Marsella.
A finals del 2016, la diòcesi tenia 788.000 batejats sobre una població de 1.226.000 persones, equivalent al 64,3% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1949 | 345.000 | 452.745 | 76,2 | 420 | 330 | 90 | 821 | 102 | 1.320 | 240 | |
1970 | 652.000 | 722.070 | 90,3 | 496 | 380 | 116 | 1.314 | 116 | 1.000 | 240 | |
1980 | 747.000 | 827.000 | 90,3 | 430 | 321 | 109 | 1.737 | 2 | 120 | 843 | 241 |
1990 | 750.000 | 833.000 | 90,0 | 361 | 278 | 83 | 2.077 | 11 | 101 | 635 | 241 |
1999 | 814.000 | 1.018.700 | 79,9 | 325 | 226 | 99 | 2.504 | 15 | 126 | 419 | 102 |
2000 | 800.000 | 1.008.075 | 79,4 | 311 | 237 | 74 | 2.572 | 18 | 94 | 404 | 264 |
2001 | 800.000 | 1.011.000 | 79,1 | 305 | 215 | 90 | 2.622 | 24 | 108 | 423 | 128 |
2002 | 800.000 | 1.000.000 | 80,0 | 296 | 210 | 86 | 2.702 | 27 | 102 | 408 | 128 |
2003 | 750.000 | 1.020.000 | 73,5 | 291 | 209 | 82 | 2.577 | 29 | 99 | 372 | 128 |
2004 | 750.000 | 1.012.000 | 74,1 | 285 | 207 | 78 | 2.631 | 29 | 94 | 381 | 128 |
2013 | 778.000 | 1.210.000 | 64,3 | 195 | 145 | 50 | 3.989 | 38 | 62 | 225 | 47 |
2016 | 788.000 | 1.226.000 | 64,3 | 192 | 144 | 48 | 4.104 | 41 | 61 | 217 | 47 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.