From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Londres (anglès: Diocese of London; llatí: Dioecesis Londoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Dioecesis Londoniensis | |||
Tipus | antic bisbat catòlic | ||
---|---|---|---|
Localització | |||
Anglaterra | |||
Població humana | |||
Religió | romà | ||
Geografia | |||
Part de | |||
Dades històriques | |||
Creació | segles III-IV | ||
Dissolució | segle XVI | ||
Següent | diòcesi anglicana de Londres | ||
Catedral | Sant Pau | ||
Succeïda per la diòcesi de Londres de l'Església anglicana; mentre que a l'església catòlica es creà l'arxidiòcesi de Westminster |
La diòcesi es trobava situada al sud d'Anglaterra, i comprenia l'antic regne d'Essex.
La seu episcopal era la ciutat de Londres, on es trobava la catedral de Sant Pau.
Londinum (nom llatí de Londres) ja era seu episcopal en època romana. L'únic bisbe documentat d'aquest període és Restitut, pesent el 314 al concili d'Arle, a França. La tradició dona d'altres noms episcopals, encara que no documentats.
L'arribada dels angles, dels saxons i dels juts cap a mitjans del segle v el final a l'estructura cristiana a tota l'illa. Va ser el papa Gregori Magne a finals del segle vi qui envià un grup de missioners encapçalats pel benedictí, Agustí de Canterbury, per tal d'evangelitzar els nous pobles que es trobaven a les illes britàniques.
Després de l'evangelització del regne de Kent i de la conversió del seu rei Etelbert (Pasqua de 601), Agustí rebé l'orde d'instal·lar la seva seu a Londres, que segons la visió del papa Gregori havia de tenir una seu metropolitana. Però el trasllat a l'antiga seu de Londium era impossible, car la ciutat formava part d'un altre regne anglosaxó, el regne d'Essex, el rei del qual encara era pagà. Agustí, per tant, elevà a la dignitat metropolitana la seu de la capital de Kent, Canterbury.
Un nebot d'Etelbert regnava a Essex. Aquest afavorí la introducció del cristianisme al seu regne, i el 604 s'erigí la segona diòcesi anglosaxona, la de Londres, confiada a un deixeble i company de missió d'Agustí, Melitó, qui construí sobre les restes del for romà la catedral de Sant Pau. En morir el rei hi hagué un retorn al paganisme, que posà en dificultats la missió i la mateixa diòcesi londinenca, i el mateix bisbe Melitó hagué de refugiar-se a la Gàl·lia.
Cap el 654 el nou rei Signert es va fer batejar per l'abat-bisbe de Lindisfarn, Finan. A partir d'aquest moment la missió del regne d'Essex pogué consolidar-se, amb l'arribada del nou bisbe Cedda, el qual, sobre les restes de l'antic assentament romà d'Othona, construí un monestir anomenat en anglosaxó Ythanceaster, instal·lant-hi la seva seu episcopal.
La diòcesi de Londres tenia originàriament jurisdicció sobre tot el regne d'Essex, i formava part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Canterbury.
El darrer bisbe, Edmund Bonner, va ser destituït de la seva seu l'1 d'abril de 1549; va ser restaurat a la seva seu londinenca per la reina Maria el 5 de setembre de 1553, i finalment va ser empresonat el 30 de maig de 1559 i morí a la presó deu anys després. Segons el punt de vista catòlic, amb la seva mort s'interromp la successió apostòlica.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.