Agustí de Canterbury

Agustí de Canterbury (primera meitat del segle vi - probablement el 26 de maig del 604) fou un monjo que el 597 esdevingué el primer arquebisbe de Canterbury. És considerat l'«apòstol dels anglesos» i un dels fundadors de l'Església d'Anglaterra.^[1]

Per a altres significats, vegeu «Sant Agustí».

Agustí de Canterbury

Brodat amb la figura del sant
Biografia
Naixement	s. VI (la tradició diu el 13 de novembre de 534, sense fonament) Roma, probablement
Mort	26 de maig de 604 Canterbury (Regne de Kent)
Sepultura	Abadia de Sant Pere i Sant Pau (després de Sant Agustí) de Canterbury (restes profanades i perdudes al segle xvi)
Arquebisbe de Canterbury
596 – 26 maig 604 ← cap valor – Llorenç de Canterbury → Diòcesi: arquebisbat de Canterbury
Abat
Bisbe
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	prevere catòlic de ritu romà, missioner, escriptor
Consagració	Virgili d'Arles
monjo, bisbe, Apòstol dels anglesos
sant
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Anglicana
Pelegrinatge	St. Agustí de Canterbury
Festivitat	27 de maig (Esg. Catòlica; abans de 1969, el 28 de maig), 26 de maig (Anglicana i Ortodoxa)
Iconografia	Com a bisbe (bàcul i mitra); amb una icona de Crist a una mà o penjada al bàcul; predicant o batejant un rei (Etelbert)
Patró de	copatró d'Anglaterra

Fou enviat pel papa Gregori I a Anglaterra, en 597 convertí al cristianisme el rei de Kent i part dels seus súbdits. És venerat com a sant.

Biografia

Després de la invasió dels saxons, durant els segles v i vi, la idolatria i el paganisme havien suplantat el cristianisme a Anglaterra. Etelbert, rei de Kent, va casar-se amb Berta, filla de Caribert I, el rei merovingi cristià de París. En arribar, ella portava un capellà, Liudhard, que edificà una església a Canterbury (o potser en restaurà una d'existent), dedicant-la a Sant Martí de Tours, patró de la família reial merovíngia. El rei es va mostrar tolerant i permeté a la seva dona el culte cristià. Així, va néixer una petita comunitat cristiana a Canterbury.

Etelbert, interessat en el nou culte, demanà al papa Gregori el Gran que enviés a l'illa missioners cristians. Gregori hi envià Agustí, prior del monestir de Sant Andreu del Celio, juntament amb 40 monjos. Partiren en 597, però en arribar a Lerinis (a la Provença, on van fer-hi una breu estada) espantats del que es contava sobre el poble saxó, van tornar a Roma, refusant l'encàrrec. El papa aconseguí de tornar-los a convèncer i, finalment, Agustí arribà a l'illa de Thanet, on va trobar el rei.^[2]

• 
  Caplletra amb la inscripció «Augustinus» (mitjan segle viii) al còdex de Beda (Biblioteca Nacional de Sant Petersburg)
• 
  Escultura gòtica a la portada de la Catedral de Canterbury
• 
  Gravat del segle xvi.

Etelred va acompanyar els monjos a Canterbury, on Agustí es feu càrrec de la comunitat cristiana. En poc temps, el rei i milers dels seus súbdits (la llegenda diu que 10.000) van ser batejats. El 601 sant Melitó, sant Just i altres van anar a Canterbury des de Roma, portant missatges del papa, llibres litúrgics, algunes relíquies i el pal·li símbol de l'arquebisbat. Agustí esdevingué el primer bisbe, primat, de tot Anglaterra. Gregori I li indicà que nomenés dotze bisbes auxiliars i que n'enviés un a York. En 604 Agustí consagrà Melitó com a bisbe de Londres i Just com a bisbe de Rochester.

Va reconstruir l'església de Canterbury, que n'esdevingué catedral i hi va fundar un monestir, consagrat als sants Pere i Pau, i que serà després Abadia de Sant Agustí. La tradició diu que també va fundar el King's College de Canterbury, que seria l'escola més antiga del món en funcionament, però els documents més antics que la citen són del segle xvi i, segurament, no és cert.^[3]

• 
  Ruines de l'abadia de Sant Agustí a Canterbury.
• 
  Capella de Sant Pancraç de l'abadia de Sant Agustí, amb restes de l'església saxona que va donar origen a l'abadia (l'arc és posterior, d'època gòtica)
• 
  Lloc on va haver-hi la tomba del sant, a les ruïnes de la cripta de l'abadia
• 
  Evangeliari de Sant Agustí, un dels còdexs que Gregori I va enviar a Agustí (Cambridge)

Agustí intentà, en va, que les comunitats monàstiques irlandeses antigues es posessin, com les més recents, sota el poder de Roma—només passarà al sínode de Whitby, el 664.

Va morir el 26 de maig de 604 i fou sebollit a l'entrada de l'església de l'abadia que havia fundat a Canterbury. Després, fou traslladat a l'interior i el nom de l'abadia canvià pel seu. Durant la reforma anglicana del segle xvi, l'abadia fou suprimida i arruïnada, i la sepultura profanada, desapareixent-ne les restes.

Fonts que narren la història del sant

• Beda el Venerable, Historia Ecclesiastica
• Pau el Diaca, Vita Sancti Gregori Papae
• Gregori I, Epistulae
• Gregori de Tours, Historia Francorum

Referències

1. Delaney, 1980, «Augustine of Canterbury».
2. Mackintosh, Robin. Augustine of Canterbury Leadership, Mission and Legacy (en anglès). Hymns Ancient & Modern, 2014, p. 129. ISBN 9781848255364.
3. «597 and all that: A Brief History of the King’s School, Canterbury». The King's School, Canterbury. Arxivat de l'original el 2011-09-28. [Consulta: 31 març 2008].

Bibliografia

• Delaney, J. P. Dictionary of Saints (en anglès). 2a edició. Doubleday, 1980. ISBN 978-0-385-13594-8.