mineral hidròxid From Wikipedia, the free encyclopedia
La bil·lietita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada l'any 1947 per Johannes F. Vaes en honor del cristal·lògraf belga Valère Louis Billiet (1903 - 1944) de la Universitat de Gant, que va ser arrestat durant la Segona Guerra Mundial i executat per un soldat de les SS a bord del SS Ancona a la badia de Neustedt.[1]
Bil·lietita | |
---|---|
Bil·lietita (taronja) amb becquerelita (groc) | |
Fórmula química | Ba(UO₂)₆O₄(OH)₆·8H₂O |
Epònim | Valère Louis Billiet |
Localitat tipus | mina Shinkolobwe, Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.12 |
Dana | 5.7.1.3 |
Heys | 7.16.15 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 12,072Å; b = 30,167Å; c = 7,1455Å; |
Grup puntual | mm2 - piramidal |
Color | groc a groc daurat, groc ambre, groc ataronjat |
Macles | molt comunes en {110} i {111}, les últimes produeixen grups similars a l'aragonita |
Exfoliació | perfecta en {001}, imperfecta en {110} i {010} |
Tenacitat | fràgil |
Lluïssor | adamantina |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 5,28 a 5,36 g/cm³ (mesurada); 5,3 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,725 a 1,730 nβ = 1,780 a 1,822 nγ = 1,790 a 1,829 |
Birefringència | δ = 0,065 a 0,099 |
Pleocroisme | visible |
Angle 2V | mesurat: 36° |
Dispersió òptica | r > v, molt forta |
Impureses comunes | Ca, Si |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Bil |
Referències | [1][2] |
La bil·lietita és un òxid d'urani i bari hidratat de fórmula química Ba(UO₂)₆O₄(OH)₆·8H₂O. A part dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de calci i silici. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls pseudohexagonalds, tabulars en {001} que poden ser allargats al llarg de [110], de fins a 5 mm.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz la bil·lietita pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, curita, iriginita, uranosferita i holfertita.
La bil·lietita és un producte poc comú de l'alteració de l'uraninita; va ser descoberta a la mina Shinkolobwe, a Katanga (República Democràtica del Congo). També ha estat trobada al mont Painter (Austràlia del Sud, Austràlia), al districte de Nanfen (Liaoning, Xina), a diferents indrets de Katanga (República Democràtica del Congo), a diferents indrets de França, Alemanya i Itàlia, als dipòsits d'urani Macusani (Puno, Perú), a la mina Åsnebo (Dalsland, Suècia), a múltiples indrets de Valais (Suïssa) i a la mina Pick a Utah i Mauch Chunk a Pennsilvània (Estats Units). A Catalunya ha estat trobada a la mina Eureka, que està situada a la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà (Lleida).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: uranofana, fourmarierita, metatorbernita, rutherfordina, becquerelita, studtita i soddyita.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.