Barcelonacentrisme

Barcelonacentrisme és una actitud egocèntrica que descriu, estudia i avalua qualsevol fenomen des de l'òptica de la capital urbana o de la zona metropolitana de Barcelona, de la terra i la parla del català central. És la variant catalana del madridocentrisme espanyol.^[1][2] És una actitud que es pot resumir com «Si no passa a Barcelona, difícilment és notícia».^[3][4] S'expressa per exemple en el fet que el Mobile World Congress es fa a La Fira de Barcelona, tot i situar-se tècnicament a l’Hospitalet de Llobregat.^[5] Certs autors consideren el barcelonacentrisme com «un dels mals endèmics de Catalunya».^[6] El metropolitanisme barceloní es nota en la política per a les zones rurals, i les decisions polítiques que es prenen a oficis urbans, sense gaire coneixement de la realitat rural.^[7] És un biaix que prepondera en la descripció històrica del nacionalisme català, al qual pocs historiadors resisteixen.^[8] «Barceloncentrisme impedeix sovint mirar enllà dels límits del municipi de la capital»^[9]

«	Ara que tant es parla de fer un país nou, és un moment ideal per preguntar-nos periodistes i mitjans (privats i públics) què fer per evitar la manca de pluralitat territorial. Ens podem permetre que la immensa majoria de la població no senti representat el seu territori als mitjans? Ens conformarem a tenir un país nou on només la capital tingui una presència mediàtica rellevant?	»
— Josep Gimeno (2014)[2]

«	Cata­lu­nya és bar­ce­lo­na­cen­trista, tam­poc hi ha més mis­teri.	»
— Francesc Canosa (2021), El Punt Avui [10]

«	Si plou o neva de manera intensa a Borrassà, per exemple, això mereix ser dit i sabut a la resta del territori català encara que no plogui ni nevi a Barcelona.	»
— Ferran Roquer (2021), Revista Crae[11]

Referències

1. Levi, Simona. «De madridocentrisme i independència». VilaWeb, 24-09-2015. [Consulta: 16 octubre 2022].
2. Gimeno, Josep. «Barcelonacentrisme». Mèdia.cat Observatori crític dels mitjans. Grup de Periodistes Ramon Barnils, 17-12-2014. [Consulta: 16 octubre 2022].
3. Redacció. «Si no passa a Barcelona, difícilment és notícia». Media.cat, observatori crític dels mitjans, 14-02-2014. [Consulta: 16 octubre 2022].
4. Rovira, Joan «Catalunya és més que Barcelona?». El Món, 30-05-2021.
5. Vicente, Sandra «L'Hospitalet existeix més enllà de Barcelona i Núria Marín». Catalunya plural, 27-04-2021 [Consulta: 16 octubre 2022].
6. Palau, Maria «País retallat». El Punt Avui, 08-01-2022, pàg. 3.
7. L'ull de déu «L'agència de la Natura i el despotisme ambiental». La República, 25-05-2020 [Consulta: 16 octubre 2022].
8. Seixas, Xosé Manoel Núñez; Núñez, Xosé-M. Historical Research on Regionalism and Peripheral Nationalism in Spain: A Reappraisal (en anglès). Fiesole: Institut Universitari Europeu, 1992, p. 17.
9. «Mathematics Museum of Catalunya» (en anglès), 08-03-2016. [Consulta: 16 octubre 2022]. «Barcelona centrism prevents often to see beyond the limits of the municipality of the capital»
10. Palau, Maria «"Els catalans no hem follat amb la nostra història" - 23 des 2021». El Punt Avui (edició Girona), pàg. 20 [Consulta: 16 octubre 2022].
11. «Entrevista a Ferran Roquer, alcalde de Borrassà». Revista de cultura, comerç i oci de l'Alt Empordà (Revista CRAE), 18-03-2021 [Consulta: 16 octubre 2022].

Bibliografia

• March, Oriol. «Creuers i turisme, un debat contaminat». Aguaita, 02-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-16. [Consulta: 16 octubre 2022]. «Sovint, a banda, es peca de barcelonacentrisme: té menys drets algú que entra a la ciutat a treballar que algú que hi viu però en vol sortir per anar a passar el cap de setmana de casa rural?»
• Rico, Yolanda «El Vallès reivindica un frente común ante la crisis climática y menos ‘barcelocentrismo’» (en castellà). La Vanguardia, 27-09-2019.