From Wikipedia, the free encyclopedia
Els balantes constitueixen el major grup ètnic de Guinea Bissau, representant aproximadament el 32% de la població. Viuen al nord i al sud del riu Geba i als marges del riu Casamance al Senegal i Gàmbia. Parlen balanta i la majoria professa les religions tradicionals. La seva ocupació principal és el cultiu de l'arròs.
 Kumba Ialá | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 608.000 aprox. |
| Llengua | Balanta, kriol, francès |
| Religió | Islam, Cristianisme, religions tradicionals |
| Geografia | |
| Originari de | Guinea Bissau, Senegal i Guinea |
| Regions amb poblacions significatives | |
 Guinea Bissau 398.900 (2007)[1] Senegal 114.000 (2007)[2] Gàmbia 41.000 (2007)[1] Cap Verd 50.000 (2007)[1] Guinea 4.700 (2007)[1] | |
Segons les fonts, se n'observen múltiples variants: Alante, Balanda, Balanga, Balanta-Brassa, Balanta, Balantes, Balanti, Balant, Balente, Belante, Bolenta, Brasa, Brassa, Bulanda, Bulante, Frase.[3] L'etnònim galanta ve del malinke balantó, que vol dir « es van negar».[4] A començament del segle xvi es van negara seguir al rei Koli Tenguella durant el seu ascens al Futa Toro.
Els balantes són dividits en quatre grups :
Els arqueòlegs creuen que els actuals balantes van emigrar a l'actual Guinea Bissau en petits grups entre els segles x i xiv. La tradició oral balanta diu que van emigrar cap a l'oest des de l'actual Egipte, Sudan i Etiòpia per escapar de la sequera i les guerres. Durant el segle xix es van estendre per tota l'actual Guinea Bissau i el sud del Senegal per tal de resistir l'expansió del regne de Kaabu.
El 19 de gener de 1859 els francesos signaren un tractat amb els caps de Cougnaro i Souna per la cessió a França del litoral balante.[10] A la fi del segle xix i començaments del XX, els portuguesos van llançar diverses campanyes contra els balantes, fins que van aconseguir conquistar tot el seu territori. Durant el període colonial els portuguesos van portar la major part de l'administració local des de les illes de Cap Verd. Els balantes servien de treballadors forçats en projectes com la construcció de ferrocarrils, mentre els capverdians ho feien de capatassos. Aquest fet i els avantatges educatius que gaudien aquests van provocar entre els balantes un profund sentiment de frustració i ressentiment cap als portuguesos i els seus ajudants capverdians.
Els balantes van tenir un paper important en la lluita per la descolonització, però generalment es van negar a combatre els portuguesos fora de la seva pròpia regió, a causa del seu ressentiment cap als altres grups ètnics. La independència en 1974 no va acabar amb l'hostilitat dels balantes cap als capverdians atès que aquests últims dominaven encara el nou país. En 1980 molt pocs balantes s'havien promocionat en el partit únic governant, el govern o l'exèrcit i, en conseqüència, van recolzar un cop d'estat organitzat pel comandant principal (un càrrec equivalent al de primer ministre) i el comandant de l'exèrcit de Guinea Bissau, que pertanyia als papels, aliats tradicionals dels balantes. Després del cop, van ser retirats dels alts càrrecs la majoria dels capverdians i el seu lloc el van ocupar membres dels balantes, papels, manjacks i altres grups ètnics.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
