escriptora, traductora i bibliotecària catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Aurora Díaz-Plaja i Contestí (Barcelona, 7 d'agost de 1913 – 8 de desembre de 2003)[1][2] fou una escriptora, traductora i bibliotecària catalana, germana dels també escriptors Ferran Díaz-Plaja i Contestí i Guillem Díaz-Plaja i Contestí.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 agost 1913 Barcelona |
Mort | 8 desembre 2003 (90 anys) Barcelona |
Formació | Escola de Bibliotecàries |
Activitat | |
Ocupació | Escriptora |
Llengua | castellà i català |
Família | |
Germans | Ferran Díaz-Plaja i Contestí Guillem Díaz-Plaja i Contestí |
Premis | |
| |
Fou filla de Josefa Plaja i Ibrán (1884-1948),[4] natural de Figueres, i del seu espós, el militar Francesc Díaz i Contestí (1879-1940),[5][6] natural de Palma.[7]
A vint anys, amb el títol de l'Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya, va dirigir la Biblioteca de la Caixa de Pensions a Palma. El 1935 va guanyar les oposicions i va treballar a la Biblioteca Popular de Canet de Mar fins al 1939. Vinculada al bàndol republicà, durant la guerra civil espanyola es va encarregar de fer arribar el Bibliobús als hospitals de sang, a les bateries de costa, a Tiana i a les primeres línies del front.[8] Entre 1963 i 1973, dirigí la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella.[3]
Des de finals dels anys trenta publicà diverses guies de lectura i manuals per a una bona organització a les biblioteques,[9] com ara Les guies de lectura (1938), Las bibliotecas populares (1944), Cómo atraer al lector (1954), Com es forma i com funciona una biblioteca (1960) o La biblioteca a l'escola (1970), amb el qual guanyà el premi "Antoni Balmanya". Pionera en crítica sobre llibres infantils, col·laborà més o menys habitualment a Patufet, Cavall Fort, Faristol, Serra d'Or, La Vanguardia o Avui. Autora de biografies i obres teatrals, destaca sobretot per les guies de lectura per orientar els lectors més petits i pels seus llibres infantils en català i castellà.[3]
Entre la gairebé cinquantena de títols de narracions publicades, cal esmentar Tres rondalles de Nadal (1954), El foc de Sant Joan (1969), Les entremeliadures de Till Olibaspill (1979), Contes de sal i de sol (1983), Petita història de Mark Twain (1992), Estalagmita vol veure el sol (1995), El picarol salvador (1998), Doña Quijotina i Sancho Panza (1999) o La nena de l'ocell de paper (2002).[3]
Quant a la tasca de traductora, val a dir que s'hi inicià el 1962, amb Frederic Ulsamer, el seu marit, en traduir de l'alemany La visita de la vella dama, de Friederich Dürrenmatt. Per a un públic lector infantil i juvenil traduí de l'alemany El Menjalletres, de Jess R. Moransee; del francès, Nèixer: la veritat per als infants, de Marie-Claude Monchaux, i adaptà dues obres de William Shakespeare: La feréstega domada i El somni d'una nit d'estiu. Del castellà, traduí un conte de Cèlia Viñas i, amb Albert Jané, traduí l'adaptació de Carola Soler dels entremesos de Miguel de Cervantes. Al castellà traslladà contes de Lola Anglada, Carles Cano, Jaume Ciurana, Sebastià Estradé, Gian Carlo Menotti i Miquel Obiols.[3]
El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1998 va donar a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) la seva col·lecció de literatura infantil, més de 1.500 obres. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que des del 2000 convoca un premi literari que porta el seu nom amb la finalitat de promoure la difusió de la literatura catalana per a infants i joves.[10]
Va morir l'any 2003, afectada de feia temps d'una demència senil.[2]
El 2024, va passar a donar nom a la Biblioteca Nou Barris.[11]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.