Ferran Díaz-Plaja i Contestí

Ferran Díaz-Plaja i Contestí (Barcelona, 24 d'abril de 1918 - Uruguai, 31 d'octubre de 2012^[1]) fou un escriptor i historiador català, germà de Guillem Díaz-Plaja i Contestí i d'Aurora Díaz-Plaja i Contestí.

Ferran Díaz-Plaja i Contestí

Biografia
Naixement	24 abril 1918 Barcelona
Mort	31 octubre 2012 (94 anys) Punta del Este (Uruguai)
Formació	Universitat de Barcelona Universitat de València
Activitat
Ocupació	escriptor, historiador, novel·lista
Família
Germans	Guillem Díaz-Plaja i Contestí Aurora Díaz-Plaja i Contestí

Fou fill del militar Francesc Díaz i Contestí (1879-1948), natural de Palma, i de la seva esposa, Josefa Plaja Ibrán (1884-1967), natural de Figueres.^[2] Estudià a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de València i es doctorà en història a la Universitat de Madrid el 1945. Del 1949 al 1967 va treballar com a lector de literatura castellana a diverses universitats d'Alemanya i d'Itàlia. Va col·laborar als diaris ABC i La Vanguardia i va escriure nombroses obres de divulgació històrica, algunes de les quals han estat transformades en guions per a televisió.

Obres

• Teresa Cabarrús (1943)
• Historia Universal de la Cultura (1946)
• La vida española en el siglo XIX (1952)
• La vida norteamericana (1955)
• Guzmán el Malo (1963)
• El amor en las letras españolas (1963)
• El Español y los siete pecados capitales (1966)
• Cuentos crueles (1971)
• Francófilos y germanófilos (1973)
• El desfile de la Victoria (1975)
• Un corresponsal en la guerra de Troya (1975)
• Viaje por la Europa roja (1981)
• Miguel, el español de París (1985)
• El abate Marchena: su vida, su tiempo, su obra (1986)
• Las Españas de Goya (1989)
• Un río demasiado ancho... (1991)
• El servicio doméstico en España (desde l'esclava a la empleada de hogar) (1992)
• Todos perdimos. Recuerdos de la guerra incivil (1999) memòries
• La aventura de Jorge (2003)

Referències

1. «Mor l'escriptor barceloní Fernando Díaz-Plaja als 94 anys». ARA, 31-10-2012.
2. Cens de 1920 de la ciutat de Girona.