From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims. La tradició diu que fou fundat vers la meitat del segle iii per sant Sixte i sant Sinici. El bisbat apareix esmentat al concili d'Arle del 314 on signa Betausi, bisbe de Reims junt amb altres 16 bisbes de la Gàl·lia Belga entre els quals el de Trèveris. El 533 moria el bisbe sant Remi (Remigi de Reims) després de 74 anys d'episcopat. A la Cançó de Rotllan de la meitat del segle viii el bisbe Joan Turpin és qualificat per primer cop d'arquebisbe. L'arquebisbe fou reconegut primat de la Gàl·lia Belga el 1089. El 1033 el bisbe Ebles va adquirir la jurisdicció comtal i entre 1060 i 1170 fou erigit en ducat pairia.
(la) Archidioecesis Remensis (fr) Archidiocèse de Reims  | |||||
|
|||||
,_Die_Kathedrale_von_Reims.jpg?lang=ca) | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana | ||||
| Religió | Església Catòlica | ||||
| Història | |||||
| Creació | segle III | ||||
| Activitat | |||||
| Superfície | 6.932 km² | ||||
| Membres | 564.500 (2017) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Éric de Moulins-Beaufort (2018–) | ||||
| Arquebisbe | Éric de Moulins-Beaufort | ||||
| Part de | Ecclesiastical Province of Reims (en)  | ||||
| Lloc web | catholique-reims.fr | ||||
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
,_Die_Kathedrale_von_Reims.jpg)
Els bisbes de Reims consagraven als reis de França amb l'oli de la santa ampolla; a la catedral de Nostra Senyora de Reims foren consagrats 25 reis des de Lluís VIII a Carles X. Entre els noms destacats de la història de l'arquebisbat destaquen a més de Remigi, Gerbert (para Silvestre II), sant Bru, el papa Urbà II, Gerson, Jean Mabillon, sant Joan Baptista de La Salle i Joana d'Arc.
L'arxidiòcesi comprèn el departament de les Ardenes i el districte de Reims al departament del Marne.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Reims, on es troba la catedral de la Mare de Déu.
El territori s'estén sobre 6.931 km², i està dividit en 76 parròquies, agrupades en 4 grans zones i 13 sectors pastorals:
La província eclesiàstica de Reims comprèn 6 diòcesis sufragànies:
Durocortorum era la capital i el principal centre del poble celta dels Remi. Al segle iv, la civitas Remorum era la capital de la província romana de la Gallia Belgica seconda, com ho demostra la Notitia Galliarum de principis del segle v.[1]
La tradició atribueix l'evangelització del territori dels Remi durant la segona meitat del segle iii als sants Sixte i Sinici, considerats els fundadors i els primers bisbes de Reims. El primer bisbe històricament documentat és Betausi, que va participar en el Concili d'Arle del 314.
Amb l'èxit de l'organització eclesiàstica, Durocortorum es va convertir en seu metropolitana de la província eclesiàstica, seguint el model de la civil, que comprenia les diòcesis sufragànies de Soissons, Châlons, Vermand (seu posteriorment traslladada a Noyon), Arràs, Cambrai, Tournai, Senlis, Beauvais, Amiens i Thérouanne.
Famós entre els primers bisbes va ser sant Remigi, que va viure entre els segles V i VI, que va reorganitzar la seva diòcesi i tota la província eclesiàstica, i va donar part dels territoris de Reims, en benefici de l'erecció de la diòcesi de Laon, que es va convertir en una nova seu sufragània.
El privilegi històric dels arquebisbes de Reims va ser consagrar el rei de França amb l'oli de la Santa Ampolla. A l'actual catedral van ser consagrats vint reis, de Lluís VIII a Carles X. La pràctica, iniciada en el segle x, es va confirmar el 999 mitjançant la butlla Apostolici culminis[2] del Papa Silvestre II, qui havia estat arquebisbe de Reims.
El 1023 el bisbe Ebles va adquirir el comtat de Reims, que entre 1060 i 1170 va ser elevat a la categoria de ducat, amb el títol de Par de França.
El 1089, amb la butlla Potestatem ligandi del Papa Urbà II,[3] als arquebisbes de Reims se'ls va concedir el títol de Primat de Gàl·lia Belgica. També van passar a ser legati nati de la Santa Seu. Entre els privilegis civils que tenien estava el dret d'encunyar moneda i mantenir guàrdies armats. En la seva elecció s'anava a visitar les diòcesis sufragànies, on l'arribada del metropolità era declarat dia festiu, amb els notables civils i eclesiàstiques anant a reverenciar-los, els presoners eren alliberats i exiliats readmesos.
El 12 de maig de 1559 Cambrai va ser elevada a la dignitat d'arxidiòcesi metropolitana, sortint de la jurisdicció metropolitana Reims, juntament amb les diòcesis d'Arras i Tournai. En la mateixa data, la diòcesi de Thérouanne va ser suprimida i el seu territori dividit entre tres noves diòcesis: Boulogne, sufragània de Reims, Saint-Omer i Ypres.
El 1564 el cardenal Carles de Lorena va fundar el seminari arxiepiscopal; sent el primer seminari fundat a França, just un any després de la decisió del Concili de Trento, que va establir amb la Adulescentium aetas del 15 de juliol de 1563, la creació de centres d'educació especial de teologia per a la formació del clergat.[4]
Després del Concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 l'arxidiòcesi va ser abolida i el seu territori va ser dividit entre la diòcesi de Meaux (departament del Marne) i la de Metz (departament d'Ardenas).L'arquebisbe Alexandre-Angélique de Talleyrand-Périgord, no va renunciar immediatament, com imposà el Papa, sinó només en 1816, malgrat que l'arxidiòcesi ja no existia.
Un nou concordat, signat el juny de 1817, preveia el restabliment de la diòcesi. Per aquest motiu va ser nomenat, l'1 d'octubre de 1817, com a nou arquebisbe de Reims, Jean-Charles de Coucy. No obstant això, aquest acord mai va entrar en vigor perquè no ratificat pel Parlament de París ; de manera que fins i tot la designació de Coucy va quedar sense efecte.
El 6 d'octubre de 1822 l'arxidiòcesi va ser efectivament restaurada, en virtut de la butlla Paternae charitatis del mateix Papa Pius VII, i va tenir com a sufragànies les diòcesis d'Amiens, Soissons, Chalons i Beauvais. Només després d'aquesta data l'arquebisbe Jean-Charles de Coucy va poder prendre possessió de la seva seu.
El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització de les províncies eclesiàstiques franceses, van entrar a la província eclesiàstica de Reims les diòcesis de Langres i de Troyes.
Un antic catàleg Episcopal Reims va ser utilitzat per Flodoard (894-966) per a la preparació de la seva Historia Remensis ecclesiae,[5] i que ja es coneixia en el moment de l'arquebisbe Hincmar († 882). No obstant això, cap dels catàlegs més antics que han sobreviscut fins al nostre temps és anterior al segle xi; d'aquests es coneixen almenys sis exemplars diferents, de fins a Henri de Dreux († 1240).
A finals del 2014, la diòcesi tenia 576.000 batejats sobre una població de 624.000 persones, equivalent al 92,3% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 322.107 | 429.477 | 75,0 | 490 | 460 | 30 | 657 | 112 | 725 | 614 | |
| 1970 | 537.598 | 550.198 | 97,7 | 490 | 409 | 81 | 1.097 | 143 | 693 | 208 | |
| 1980 | 575.000 | 594.000 | 96,8 | 373 | 316 | 57 | 1.541 | 112 | 544 | 710 | |
| 1990 | 581.000 | 594.000 | 97,8 | 251 | 224 | 27 | 2.314 | 2 | 63 | 402 | 709 |
| 1999 | 582.000 | 595.922 | 97,7 | 209 | 189 | 20 | 2.784 | 15 | 70 | 306 | 76 |
| 2000 | 594.000 | 608.359 | 97,6 | 182 | 168 | 14 | 3.263 | 20 | 58 | 306 | 76 |
| 2001 | 565.022 | 597.522 | 94,6 | 175 | 164 | 11 | 3.228 | 20 | 49 | 314 | 76 |
| 2002 | 565.022 | 601.578 | 93,9 | 170 | 158 | 12 | 3.323 | 22 | 54 | 317 | 76 |
| 2003 | 565.022 | 601.578 | 93,9 | 162 | 151 | 11 | 3.487 | 22 | 49 | 260 | 76 |
| 2004 | 561.212 | 597.522 | 93,9 | 155 | 147 | 8 | 3.620 | 22 | 45 | 270 | 76 |
| 2010 | 565.000 | 613.000 | 92,2 | 131 | 121 | 10 | 4.312 | 29 | 33 | 191 | 76 |
| 2014 | 576.000 | 624.000 | 92,3 | 121 | 110 | 11 | 4.760 | 34 | 33 | 200 | 76 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
